La llei de Vox per la llibertat lingüística a les Balears preveu sancions de fins a 100.000 euros

PalmaLes administracions públiques de les Balears podran rebre sancions de fins a 100.000 euros, en els supòsits més greus, una vegada es creï l'Oficina per la garantia de les llibertats lingüístiques de Vox. El partit d'extrema dreta ha registrat aquest mateix dijous la proposició de llei per crear l'organisme, tal com varen acordar amb el PP per investir Marga Prohens. La norma ja parteix amb el suport dels populars, que en varen garantir el vot a favor a la primera reunió de seguiment de l'acord de governabilitat. A més, ambdós partits varen pactar que sigui l'extrema dreta qui gestioni l'oficina.

Hi haurà tres tipus de multes. Les lleus poden ser des d'una simple amonestació fins als 1.000 euros; les greus poden arribar fins als 10.000 euros, i les molt greus seran fins a 100.000 euros. A més, la data de prescripció de la infracció serà d'un any en els casos més lleus, de tres en els greus i de cinc en els molt greus. Les infraccions lleus comprenen "no entrega de la informació requerida en el termini indicat", la "remissió incompleta o inexacta d'informació", "no assegurar la indemnitat de les dades requerides" i "vulnerar el dret a la llibertat lingüística i de la normativa". Pel que fa a les considerades greus, comprenen "impedir o dificultar l'exercici de les funcions" de l'oficina, no presentar-se sense justificació a una petició de compareixença de l'oficina, no entregar "informació rellevant" en termini, enviar "informació rellevant" de manera "incompleta o inexacta", "negar o dificultar l'accés a la informació que es trobi en poder" dels organismes públics, el fet de "no respondre a les sol·licituds o requeriments" de l'oficina o vulnerar el dret a la llibertat lingüística. Finalment, en els casos molt greus, que se sancionen amb entre 10.000 i 100.000 euros, es preveu interferir en el funcionament de l'oficina "quan s'apreciïn mala fe o intencionalitat"; no entregar informació i que això derivi en un "perjudici molt greu" o paralitzi la investigació, la "falsedat i ocultació documental" o la "manipulació d'informació"; qualsevol tipus de "coacció al personal de l'oficina"; no voler ajudar a "protegir el sol·licitant"; "la filtració d'informació" i vulnerar el dret a la llibertat lingüística "quan s'apreciïn mala fe o intencionalitat".

La llei preveu l'eliminació de l'Oficina de Drets Lingüístics, que defineix com una "arma d'imposició lingüística del català". El nou organisme tindrà entre les seves funcions "recollir i tramitar les reclamacions sobre vulneració del dret a la llibertat lingüística", encara que també podrà actuar d'ofici, atendre consultes sobre el mateix tema i difondre informació sobre aquest dret. A més, preveu el foment de "l'ús de les llengües oficials a les Illes Balears, atenent les modalitats lingüístiques" del territori, "el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterer". En paral·lel, l'oficina també podrà col·laborar amb les administracions per evitar que es vulnerin els drets dels parlants i supervisar la "tutela del dret a la llibertat lingüística i el compliment de la normativa que l'empara", tant pel que fa al Parlament com a tots als òrgans de l'administració.

La UIB, sota el control de Vox

La llei estableix que els responsables de garantir la llibertat lingüística dels ciutadans i d'afrontar les sancions seran el Govern, l'administració, els consells, els ajuntaments i la resta d'organismes públics de les Illes, així com el Parlament i la UIB. Les resolucions de l'oficina no es podran recórrer perquè les reclamacions dels possibles damnificats no tenen la categoria de recurs administratiu.

Crítiques a l'Estatut d'Autonomia

Malgrat que l'articulat de la llei parla estrictament de "protegir el dret a la llibertat lingüística" i "promoure l'ús de les llengües oficials", el text va acompanyat d'un preàmbul que insisteix que la Constitució estableix que "el castellà és la llengua que els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret d'utilitzar". El mateix apartat carrega contra "alguns estatuts d'autonomia", entre ells el de les Illes, per fer servir de manera "retorçada" l'article de la Constitució que parla de les llengües cooficials per distingir "una llengua regional 'pròpia' respecte del castellà".

En la mateixa línia, la llei registrada per Vox assegura, a més, que a les Balears "es dicten normes i es porten a terme polítiques públiques que tracten d'impossibilitar l'ús i aplicació del marc de regulació lingüístic", que estableix "el deure i el dret a fer servir el castellà a tot el territori espanyol". "Es dificulta i fins i tot s'impedeix l'ús de l'espanyol", remarca el document, que assegura que les polítiques d'immersió lingüística semblen tenir per objecte "l'eliminació de facto de l'espanyol i la seva extirpació com a llengua en determinades regions". En el mateix sentit, i malgrat que admet que "les llengües regionals també són espanyoles", Vox insisteix en el seu escrit que només el castellà "és la llengua per l'exercici dels drets de qualsevol espanyol a qualsevol lloc d'Espanya".