Mobilització social
Política 20/07/2024

Per la llengua, el territori i la pau: les manifestacions més massives de les Illes

La ciutadania balear mostra la seva vessant combativa en la protesta contra la massificació d'aquest diumenge

4 min
"Fora des sembrat!" o "Your luxury, our misery" són també alguns dels missatges que es poden llegir.

PalmaLa plataforma Menys Turisme, Més Vida ha convocat el proper diumenge una manifestació contra la massificació turística a Palma que es preveu multitudinària. Especialment, pel precedent de la concentració per l'habitatge del passat 26 de maig, que va concentrar 25.000 persones segons l'organització, en què es sentiren nombroses consignes contra la saturació. La protesta és el colofó d'uns mesos en què les protestes ciutadanes contra les conseqüències negatives del model turístic, però també s'afegeix a la concentració per la Diada per la Llengua, que el passat 5 de maig va congregar prop de 40.000 persones a Palma, així com a les protestes contra la derogació de la Llei de Memòria democràtica. Quins són els principals temes que històricament han mobilitzat els illencs? Des de la protecció del territori i la llengua pròpia a la condemna de la violència, feim un repàs de les protestes més multitudinàries o simbòliques de les darreres dècades.

La mobilització per l’educació a les Balears que va fer història

2013

100.000 persones surten al carrer contra el TIL

L'aprovació del Decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL), que forçava els centres educatius a fer aproximadament un terç de les matèries en castellà, un altre en anglès i un altre en català, va dur a una gran crispació social. Prop de 100.000 persones es varen manifestar en una marea verda que va col·lapsar el centre de Palma per rebutjar l'arraconament del català a les aules, 10.000 a Menorca, 8.000 a Eivissa, i 500 a Formentera. Dos anys després, el PP va perdre la seva majoria absoluta i el president José Ramón Bauzá es va acabar retirant de la primera línia de la política.

2012

Contra les retallades

En plena crisi econòmica, 60.000 persones segons els organitzadors varen clamar contra les retallades a Palma. Va ser una protesta que es va sumar a la vaga general que es va viure a tot el país. Com va recollir la premsa en aquell any, es varen llegir lemes com "Rajoy ens colpeja, Merkel ens trepitja", en referència a les polítiques d'austeritat imposades des d'Europa i aplicades per part del govern espanyol, i també "No hi ha pa per tant de xoriço", de denúncia dels casos de corrupció que varen esclatar al conjunt de l'Estat.

Les manifestacions del GOB contra les autopistes de Jaume Matas han estat de les més multitudinàries de les Balears.

2007

Més de 50.000 persones amb el lema "Salvem Mallorca"

Més de 50.000 persones varen clamar "Salvem Mallorca" a la Plaça Major de Palma un 18 de març de 2007. Els manifestants varen sortir a dir "prou" a la "destrucció territorial" de Mallorca en una protesta que els convocants, el GOB i Salvem Mallorca, varen definir com la més gran feta mai a Mallorca en defensa del territori. La protesta reclamava un nou model territorial i urbanístic més respectuós amb el Medi Ambient, però també es va convertir en una crítica del Govern de Jaume Matas, en un moment en què començaven a fer-se públics casos de presumpta corrupció.

2004

"Qui estima Mallorca no la destrueix"

"Qui estima Mallorca no la destrueix". El lema de la manifestació contra la construcció de les autopistes promogudes per Matas el 2004, que va concentrar prop de 50.000 persones, s'ha tornat a fer sentir en les concentracions per l'habitatge i contra la saturació dels darrers mesos. En aquesta concentració es va reclamar un canvi de model urbanístic per deixar una illa millor per les generacions futures. El Consolat va respondre a la manifestació assegurant que les infraestructures que estava impulsant eren imprescindibles, i va mantenir els seus plans urbanístics.

Contra la Guerra d'Iraq

Una riuada sense precedents va sortir el carrer el 2004 per rebutjar els atemptats terroristes a Madrid i també el suport del govern espanyol de José María Aznar a la Guerra d'Iraq. 130.000 persones es manifestaren a Palma, 42.000 a Eivissa, i 10.000 a Maó i Ciutadella, segons dades de la Policia Nacional. Un any abans, desenes de milers de persones ja s'havien manifestat contra la Guerra d'Iraq.

1997

Contra ETA

Totes les ciutats de l'Estat varen acollir manifestacions multitudinàries entre el 10 i el 12 de juliol de 1997 que varen marcar un punt d'inflexió en les mobilitzacions socials contra ETA. El segrest del regidor del PP a Ermua, Miguel Ángel Blanco, va mobilitzar tot el país per exigir-ne l'alliberament. Els ciutadans de les Illes també ho feren a les principals ciutats. Cort va estar plena de gent cada dia mentre va durar el segrest, i fins que varen trobar el regidor malferit, que poc després va perdre la vida. Les protestes es caracteritzaven per una massa silenciosa, que lluïa un llaç a la solapa, i duia el lema "Ja n'hi ha prou".

1977

Per l'Estatut d'Autonomia

L'octubre de 1977 prop de 20.000 persones es varen concentrar a Palma per revindicar l'autonomia de les Illes Balears i l'autogovern. Va ser na manifestació d'una gran força simbòlica tenint en compte que encara s'estava sortint de la dictadura. En la Diada per la Llengua del passat 5 de maig es varen recordar les paraules de Josep Maria Llompart, que en aquesta jornada va defensar la unitat de la llengua catalana. Mentre llegia el manifest en què va reivindicar l'ús del català, una part dels manifestants li feren una xiulada, exigint-li que parlés de "mallorquí, mallorquí, mallorquí", a la qual cosa ell va respondre: "Català, català català!". Una frase que roman en l'imaginari col·lectiu balear.

stats