Els lletrats del Parlament consideren que no es pot fer la investidura a distància

BarcelonaDesprés de setmanes de debat sobre interpretacions del reglament del Parlament, els lletrats ja s'han pronunciat i rebutgen tant la investidura a distància com la delegació del vot per part dels presos. Tanmateix, la seva opinió no és vinculant i serà la mesa del Parlament qui decidirà sobre totes dues qüestions. Aquesta tarda han presentat l'informe -al qual ha tingut accés l'ARA- sobre la delegació del vot i la possibilitat de bloquejar la sessió constitutiva del Parlament però, a més, han aprofitat per avançar ja el seu posicionament sobre una hipotètica investidura a distància. Tot i que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, no els hi havia demanat, en la part final de l'informe constaten la necessitat d'assistir als plens per complir amb l'exercici de la funció parlamentària i defensen que el reglament "exclou la possibilitat de delegació o substitució de la intervenció personal del diputat en determinats debats", com és el cas de la investidura.

L'informe recull que, en determinats procediments, la presència del candidat és indelegable: "Hi ha debats que giren al voltant del candidat proposat per la presidència del Parlament o el que proposa la moció de censura o el mateix president de la Generalitat quan és aquest el que demana la confiança del Parlament".

Els lletrats distingeixen aquests casos dels debats parlamentaris habituals, on és el grup que pot escollir qualsevol diputat o que un representant en substitueixi un altre per una circumstància concreta. Consideren que el reglament no dona aquesta flexibilitat en el cas dels debats que pivoten al voltant dels membres del Govern o del president. Defensen que en aquest tipus de procediments l'important és "propiciar un diàleg" entre els diputats i el candidat amb l'objectiu d'aconseguir el suport necessari per obtenir la confiança de la cambra. "Són debats de convenciment o d'intenció de convèncer, si més no, la qual cosa posa en relleu que el procediment no és només la forma, sinó també el contingut", afirma l'informe.

És per això que conclouen que en determinats debats l'absència física del candidat no compliria ni el reglament ni l'Estatut, ja sigui a través de videoconferència o per delegació del discurs a un altre diputat: "Els termes en què estan redactats els articles [sobre la investidura] fan palès que aquests debats, amb major intensitat que d'altres establerts pel reglament, s’organitzen 'intuitu personae', de manera que sense la participació directa i personal del candidat o del president de la Generalitat no disposarien d’un element essencial del procediment, sense el qual no podria complir la seva funció estatutària i reglamentària".

L'informe acaba de la següent manera: "Més enllà de la interpretació gramatical de les normes reglamentàries i legals que ja pressuposen la presència del candidat 'davant' la cambra, cal tenir present l’essència mateixa d’aquest tipus de debat i el necessari respecte dels drets inherents a l’exercici de la funció parlamentària (art. 23 CE). D’això depèn el respecte de les regles bàsiques dels procediments parlamentaris que fa imprescindible no només l’assistència dels protagonistes en el debat, sinó també el compliment d’allò que caracteritza el debat parlamentari, és a dir, l’oralitat, la contradicció directa i la garantia del principi d’immediatesa perquè tots els actors puguin veure, sentir i entendre en persona” el desenvolupament del debat. És a dir, tot això sense cap mitjà interposat ni substitució de la persona "que n’ha de ser el principal protagonista d’acord amb la llei i el reglament".

Els lletrats també s'oposen al fet que els presos puguin delegar el vot

Els lletrats també descarten que els presos puguin delegar el vot en els plens. Segons l'informe, els supòsits que parlen de la delegació del vot estan regulats i no preveuen ni la presó ni l'exili. La maternitat i la paternitat, l'hospitalització i la malaltia greu o la incapacitat -vinculada a la malaltia- són les úniques opcions que tenen els diputats de delegar el vot en un altre diputat.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va instar el Parlament a regular la delegació del vot d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, ja que no té previst deixar-los sortir en llibertat. Ara serà la mesa qui haurà de decidir si segueix el consell dels lletrats o si accepta la delegació del vot dels presos.

Els serveis jurídics de la cambra recorden que no és el Tribunal Suprem l'encarregat d'interpretar o modificar el reglament del Parlament i assenyalen que, al seu parer, l'article que regula la delegació de vot s'ha d'interpretar de manera restrictiva, "sense permetre extensions analògiques a altres supòsits que els que es desprenen amb naturalitat de la norma". Per tant, entenen que si els presos polítics volen participar en la sessió constitutiva -o en qualsevol altre ple- hauran de demanar un permís penitenciari. Llarena ja l'hi va denegar a Junqueras la setmana passada, tot i reconèixer que té el dret constitucional de representar la ciutadania que el va votar.

Pel que fa als diputats electes que es troben a Bèlgica, "no els cal cap autorització: l’ordre de detenció europea va ser retirada pel Tribunal Suprem". S'entén, doncs, que tenen llibertat per tornar, però els mateixos lletrats alerten que a Espanya sí que hi ha una ordre de detenció contra ells. En tot cas, la conclusió a la qual arriben en l'informe és que tampoc haurien de poder delegar el vot.

Sigui com sigui, l'última paraula la tindrà la mesa del Parlament i no els lletrats. Ara bé, en l'informe ja s'apunta que en la situació actual, quan encara no s'ha constituït la legislatura, la mesa de la diputació permanent no té atribucions per prendre aquest tipus de decisions que afectarien la pròxima legislatura. Per tant, els lletrats conclouen que hauria de ser la mesa d'edat la que decidís si els diputats que ho demanin poden delegar el seu vot o no.

"Òbviament, això no evita que la interlocutòria [de Llarena] obri un escenari per ser tingut en compte en una futura reforma del reglament, que suposi l’ampliació del concepte d’incapacitat de l’article 93 del reglament del Parlament per encabir-hi una incapacitat legal", conclou l'informe. En tot cas, aquesta reforma mai arribaria abans de la sessió constitutiva ni del debat d'investidura, sinó que es plantejaria a mitjà termini. I si la mesa segueix l'informe dels lletrats, es posaria en risc la majoria independentista, tret que quatre dels diputats que tenen el vot bloquejat renunciïn a la seva acta.

Rebutgen el bloqueig de la sessió constitutiva

Els lletrats també es posicionen sobre l'hipotètic bloqueig dels plens que havia plantejat JxCat. La idea era que els 70 diputats independentistes no participessin en les votacions. Tenint en compte que el reglament preveu que una votació només pugui ser vàlida si hi participen un mínim de 68 diputats, es generaria, 'de facto', una situació de bloqueig. Els serveis jurídics del Parlament han descartat que aquesta sigui una opció vàlida per al ple de constitució de la cambra de dimecres que ve, ja que es regula de manera diferent que els plens ordinaris.

Pel que fa a la sessió d'investidura, els lletrats no en fan una valoració concreta, però els arguments que es fan ser per descartar el bloqueig en una sessió constitutiva es podrien ampliar a un debat d'investidura, que també es regula de manera específica.