Lluís Llach és escollit finalment president de l'ANC

Barcelona"Si vens amb mi, no demanis un camí planer, ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg". Com si es tractés d'una profecia, Lluís Llach ha viscut en primera persona el que cantava a Que tinguem sort en el seu desembarcament a la presidència de l'ANC. Des d'aquest dissabte, però, ja és oficialment nou president de l'entitat després d'obtenir el suport de 48 dels 72 secretaris. La travessa per convertir-se en el màxim dirigent de l'entitat, això sí, ha estat ben costeruda. En l'assemblea més accidentada de la seva història, el cantautor ha necessitat dues sessions per fer-se seu el tron de l'organització en una situació que no s'havia produït mai. Aquest dissabte, però, finalment, s'ha desbloquejat la situació després que ara fa set dies ni Llach, ni Josep Punga, el candidat de la direcció actual, aconseguissin obtenir el suport de dos terços dels secretaris.

Sigui com sigui, la represa del ple de constitució del nou secretariat nacional ha tingut lloc amb el mateix ambient enrarit que l'anterior. Per començar, com va avançar l'ARA, la direcció sortint no ha pogut fer res perquè la votació no es reprengués en la sisena votació, quan Punga va retirar la seva candidatura i només quedava Llach com a candidat. La mesa electoral, en què dos dels tres membres són reformistes, Julià de Jòdar i de Xavi Aibar, ha tirat pel dret i només s'ha permès que es votés la candidatura de Llach.

L'elecció de la vicepresidència sí que ha tornat a posar de manifest la lluita entre els dos sectors, com ha avançat l'ARA. Finalment, a la tercera votació ha estat elegida Noemí Zafra, excoordinadora de l'entitat a Sabadell i contrària a presentar candidatura al Parlament. En la pugna s'hi enfrontava Uriel Bertran, coordinador de la comissió d'estratègia i discurs i màxim defensor de la llista cívica, que s'ha retirat, tot i que en les dues primeres votacions havia aguantat perquè la seva rival no havia arribat als dos terços de suports. Bertran ja havia de ser vicepresident en el segon any de la presidència de Dolors Feliu, però hi va renunciar en un gest cap a Jordi Pesarrodona després de la dimissió d'una quinzena de secretaris per l'impuls de la llista cívica.

L'altra pugna ha estat per la tresoreria, on Jaume Valls, també del corrent crític, s'ha imposat a Joan Freixenet, que va votar Punga ara fa una setmana, després que aquest últim s'hagi retirat en la segona votació. Per a la secretaria, en canvi, només s'ha proposat l’exmagistrada Sílvia Ventura, també reformista. D'aquesta manera, els quatre càrrecs orgànics passen a estar controlats pels fins ara crítics, que han deixat, com volien, sense representació la direcció sortint.

Llach es converteix en el sisè màxim dirigent de l'entitat des de la seva constitució el 2011, quan una desconeguda Dolors Marín va agafar les regnes d'una organització encara en construcció. Ara Llach agafa l'entitat en plena polèmica per haver pagat fora de termini les quotes de soci per poder optar a la presidència i amb una direcció dividida, tot i el control de la cúpula, on no serà fàcil recosir les ferides obertes. El corrent que encapçala la direcció sortint considera que Llach i altres membres del secretariat volen convertir l'Assemblea en un submarí de Junts, mentre que els fins ara crítics els acusen de voler intentar tornar a presentar batalla al Parlament.

Declaració d'intencions

"Gairebé m'honra que hagi estat tan discutit", ha recalcat Llach aquest vespre com a valoració de les llargues votacions. Després de ser elegit president, ha atès els mitjans aquest vespre per explicar que des de l'ANC treballaran per "condicionar" els partits polítics i que sentin la seva "pressió" per caminar cap a la independència. Per assolir aquest objectiu ha promès "comunicació bidireccional" entre dirigents i bases, a les quals ha promès vehicular les seves fites. "Volem practicar la desobediència civil, volem practicar la confrontació amb l'Estat", ha afegit. Llach també ha anunciat que s'implicarà en lluites socials i amb col·lectius en dificultats, començant per sumar-se a la protesta de la pagesia d'aquest dilluns, amb la finalitat de "donar suport als agricultors en els seus problemes". Alhora, ha demanat que l'independentisme eviti que el primer secretari del PSC, Salvador Illa, acabi sent investit com a president de la Generalitat.