Llum verda a la reforma que avala parlar català al Congrés
L'independentisme la reivindica com una fita històrica mentre el PP i Vox carreguen contra el PSOE per permetre-la
MadridEl català, el basc i el gallec ja es poden parlar oficialment al Congrés. El ple de la cambra baixa ha validat aquest dijous la reforma del reglament que posa per escrit explícitament que aquestes tres llengües es podran utilitzar en tota l'activitat parlamentària. La normativa s'ha aprovat per lectura única amb els vots del PSOE, Sumar, Junts, ERC, EH Bildu, el PNB, BNG i CC, mentre que el PP, Vox i UPN s'hi han oposat frontalment -una diputada del PP s'ha equivocat i hi ha votat a favor-. Les esmenes que havien presentat els populars i l'extrema dreta han quedat rebutjades –Vox ha votat a favor de la del PP; en canvi, els conservadors s'han abstingut a la del partit de Santiago Abascal–. Aquest cop, el diputat popular Borja Sémper no ha tornat a parlar en basc després de la polèmica que va generar dimarts i ha pronunciat tot el seu discurs en castellà.
"Els diputats i les diputades tindran el dret d'utilitzar en tots els àmbits de l'activitat parlamentària, incloses les intervencions orals i la presentació d'escrits, qualsevol de les llengües que tenen caràcter oficial en alguna comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d'Autonomia". D'aquesta manera queda recollida a partir d'ara en el reglament del Congrés la possibilitat de parlar en català, basc i gallec. La reforma s'ha aprovat tal com es va presentar, i només s'hi ha incorporat una esmena del PNB que demanava que totes les versions d'una llei escrites en les diferents llengües cooficials tinguessin la mateixa validesa jurídica. Tot i oposar-se a aquesta reforma del reglament, el PP s'ha abstingut en la votació d'aquesta esmena.
Feijóo: "El Congrés s'ha convertit en un karaoke"
El Congrés s'ha tornat a partir en dos. Mentre el PSOE ha exhibit la majoria que pretén que li serveixi també per a la investidura de Pedro Sánchez, amb Sumar i els partits sobiranistes catalans, bascos i gallecs al costat, a l'altra banda el PP i Vox s'han tornat a aliar per oposar-se a aquesta reforma. "Aquest acord permetrà que aquesta cambra sigui més com és Espanya, plural i plurilingüe. Avui fem un gran pas, definitiu, tornem a convertir les llengües en espais de trobada i d'unió. Deixen de ser profundes trinxeres en què alguns les volen convertir", ha defensat el diputat socialista Marc Lamuà, que en la seva intervenció ha alternat el català i el castellà.
El diputat socialista ha posat el dit a la nafra al PP en el fet que Sémper no parlés en basc –només ha dit "egun on" a l'inici de la seva intervenció– després de les crítiques internes. Sense fer referència a la polèmica, el portaveu popular ha defensat l'ús exclusiu del castellà a la cambra: "El més lògic és parlar en la llengua que parlem tots". La intervenció l'ha centrat en enviar dards al PSOE quan els ha acusat d'impulsar aquesta reforma del reglament per acontentar l'independentisme. A posteriori, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha abonat aquesta tesi i ha lamentat que els serveis de la cambra tinguin "dificultats" per transcriure els plens al diari de sessions: "Tenen una enorme dificultat perquè el Congrés s'ha convertit en un karaoke".
El debat entre el diputat popular i el socialista ha acabat derivant en una picabaralla sobre l'amnistia, sobretot després que aquest dimecres Pedro Sánchez obrís la porta ja a tirar-la endavant. "Senyors socialistes, ¿creuen que el que ha passat a Catalunya va ser una crisi política que no va haver de derivar mai en acció judicial?", ha preguntat Sémper al PSOE citant les paraules de Sánchez. Lamuà li ha replicat recordant els pactes del PP amb CiU: "¿Trencaven Espanya llavors?"
L'aranès i l'aragonès se senten per primer cop al Congrés
En el debat d'aquest dijous s'han sentit per primer cop l'aranès i l'aragonès, dues llengües que també es podran utilitzar a la cambra baixa, però amb autotraducció –els diputats s'hauran de traduir ells mateixos les intervencions–. La diputada d'ERC Montse Bassa ha pronunciat unes frases en aranès i ha aprofitat per recordar l'escriptor occità i premi Nobel Frederic Mistral, mentre que el diputat de Sumar Jorge Pueyo ha replicat les acusacions de Vox en aragonès: "Vostès ens han estat reprimint tota la vida". En paral·lel, la diputada valenciana d'aquest mateix grup, Àgueda Micó, ha reivindicat la unitat de la llengua catalana subratllant que "el valencià és una llengua que parlen 10 milions de persones" i ha acabat amb una cita del grup de música Zoo.
Tant Montse Bassa com la diputada de Junts Pilar Calvo han volgut recordar les persones que van defensar i parlar el català quan estava prohibit. "Hi ha gent que té vergonya de parlar i escriure en català. Que escriguin i que el parlin, perquè la vergonya l'han de tenir els que ens el van prohibir", ha dit Calvo. "Si avui parlem en català és gràcies a tota la gent que va aprendre la llengua en la clandestinitat", ha afegit Bassa, que ha recordat que la seva mare era mestra. Totes dues han remarcat la fita històrica que suposa que ara es pugui parlar en català al Congrés.
