Llums i ombres del Consell per la República
Té un full de ruta propi i una assemblea en construcció però no el consens de l’independentisme
Barcelona¿El Govern a l’exili? ¿L’instrument per internacionalitzar el Procés? ¿L’espai de debat multilateral de l’independentisme? ¿Una institucionalitat paral·lela a la Generalitat i al Parlament? Camí dels tres anys, el Consell per la República (CxR) encara busca definir exactament quin ha de ser el seu paper per intentar assolir la independència de Catalunya. La proximitat de les eleccions del 14-F n’ha congelat l’activitat per preservar-lo de les lluites partidistes, però el futur d’aquest organisme nascut de l’acord de govern entre JxCat i ERC i presidit per Carles Puigdemont dependrà en bona part de l’equilibri de forces que surti de les urnes. Amb la CUP mantenint-se’n fora com a “observadora” i ERC cada cop més allunyada de les decisions estratègiques, el principal repte és implicar totes dues formacions, tot i que la resta de membres del Consell -integrat per partits, entitats i independents- garanteixen que tiraran endavant encara que els dos partits se n’acabin desmarcant.
“El balanç és bo”, reflexiona en conversa amb l’ARA Toni Comín, vicepresident del CxR. És conscient, però, que no s’ha avançat a la velocitat que havien imaginat a l’inici. Ja sigui per la “repressió” de l’Estat, per les desavinences internes o per càlculs massa optimistes. Per exemple, en el nombre d’inscrits: s’havien marcat públicament el repte del milió i tot just avui n’hi ha 92.000. “Probablement va ser un error parlar del milió”, reconeix Comín, malgrat que defensa la importància de la xifra actual: “Els partits no els tenen i les entitats que sí han trigat dècades a arribar-hi”.
El vicepresident del CxR es mostra satisfet de l’activitat en l’esfera internacional, amb actes massius com el de Perpinyà al febrer (més de 100.000 persones) o amb la feina al Parlament Europeu, tot i que assegura que l’èxit d’aquest àmbit es basa en la “discreció”. Però també posa en relleu la tasca del Consell en territori català, ja sigui amb la creació de la identitat digital, dels consells locals o amb l’impuls de l’assemblea de representants, malgrat que aquesta suposés l’última topada fins ara amb ERC. El seu representant al Consell, Isaac Peraire, no ha volgut participar en l’article, però els republicans van deixar clara la seva posició no assistint a l’assemblea al desembre considerant-la un acte “partidista”. “La manera de resoldre això és participar-hi i incorporar-hi gent”, defensa Comín. “La garantia que el Consell no és un instrument de JxCat és que l’ANC i Òmnium o Lluís Llach i Carme García no voldrien participar en una estratègia partidista”, subratlla. Ara bé, nou dels quinze llocs de la direcció els ocupen o bé militants de Junts o bé de partits que el 14-F es presentaran en la seva llista.
Precisament a l’acte del desembre es va presentar el full de ruta del Consell ( Preparem-nos ), que advoca per la confrontació amb l’Estat, la desobediència, l’aixecament de la suspensió de la DUI o el desplegament de l’estructura digital de la República. “En l’esborrany es deixava un paper molt residual a la Generalitat, però s’ha corregit. I queda clar que no s’està apel·lant només a la desobediència civil”, celebra la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, que alhora lamenta que en els últims anys “no hi ha hagut un lloc central on decidir l’estratègia independentista” i que és precisament el CxR el que ha d’ocupar aquest buit. S’ho mira pel costat positiu el líder de Demòcrates, Antoni Castellà: “No hi ha cap altre instrument més transversal. Ha d’acabar sent l’estat major del Procés”.
Sense dret de veto
Al Consell no hi ha la CUP, però sí una de les seves organitzacions, Poble Lliure. El seu portaveu, Guillem Fuster, és crític amb el paper d’ERC, a qui demana que aclareixi la proposta per al CxR, però també amb JxCat, que creu que no ha combatut prou les crítiques de partidisme: “No entenem cap altra figura per presidir el Consell que la de Puigdemont, però, tot i que sigui legítim, això és incompatible amb liderar un espai polític”. Aurora Madaula (JxCat) està convençuda que amb la plena implicació de la CUP i d’ERC les coses “funcionarien millor i més ràpid”. “Però sense ells també ho hem de poder fer. Ningú ha de tenir dret de veto”, afegeix, i reflexiona que el Consell tindria sentit també si a Catalunya no hi hagués govern independentista.
“L’existència del Consell és importantíssima”, apunta al seu torn Lluís Llach, que ocupa un dels llocs reservats als independents. Ell reconeix que al principi “es podia confondre amb JxCat” per l’àmplia presència de membres de la formació i perquè es va engegar en paral·lel a la Crida, un altre projecte de Puigdemont. Però si hi està implicat és perquè “és fruit d’un acord de govern” i desitja que els republicans i la CUP s’hi sumin decididament. De la seva banda, la representant d’Òmnium, Neus Torbisco, ha preferit no respondre a les preguntes de l’ARA, però ho ha fet l’entitat, que ha destacat que el CxR és “un actor rellevant davant la repressió”.
Durant la primavera del 2021 hi ha previstes eleccions a l’assemblea de representants, que han de configurar una mena de Parlament del Consell. Tot plegat, un cop comprovat si després del 14-F és possible reconstruir la unitat de l’independentisme.
