Miquel Company: "M'han de donar una oportunitat i veure quina direcció agafarà la Conselleria"

PalmaMiquel Company (Maó, 1985) demana una mica de marge, perquè acaba d'aterrar a la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura. Quant a la seva arribada a la política autonòmica després d'anys al Consell de Menorca, una de les coses que més l'ha sorprès ha estat el trull dels plens del Parlament.

El Govern ha retallat amb 4,3 milions d’euros la despesa en recerca. Un dels eixos de la vostra conselleria és la diversificació: aquesta és la manera d'apostar-hi?

— És evident que jo no hi era quan es feia el pressupost. El que puc dir és que la recerca és cabdal per a aquesta conselleria, i té un component molt transversal. No preveim només apostar per la recerca des d'aquesta àrea, sinó que hi ha molts factors i moltes oportunitats amb els fons europeus que hi van destinats. Aquí hi pot haver molt més impacte que no específicament per a l'àrea de recerca. No és que s'abandoni una política per dedicar-te a una altra. És un encaix, i a partir d'aquí intentam treure totes les polítiques que es pugui en l'àmbit de recerca, però no només des de l'àrea concreta.

Quines propostes concretes de diversificació estau treballant?

— Encara és una mica prest, perquè només fa setmanes que tenim la Conselleria. Però hem de començar a creure'ns que fa anys que s'aposta per una part de diversificació. És molt difícil tenir resultats de diversificació real en pocs anys, no es fa d'un dia per l'altre. A les Balears s'ha treballat amb els sectors nàutic, agrari, energètic i s'han fet pols d'atracció i d'innovació amb el Parc Bit. No és que ara, de cop, se'n parli amb els fons europeus. Una altra cosa és que les Illes són una potència turística mundial. Quan l'economia depèn bàsicament d'aquest sector, és molt difícil equilibrar. El que s'ha de fer és modernitzar el sector, donar-li una qualificació i una professionalització, a més d'unes sinergies lligades amb els objectius de desenvolupament sostenible i els que marquin les inversions per als fons europeus. Però a la vegada s'han de consolidar les passes que s'hagin fet aquests anys a favor de la diversificació.

De moment, només s'han fet públics projectes de grans cadenes hoteleres per accedir a fons europeus. Quines precaucions es prenen per assegurar que els fons compliran els seus objectius de desenvolupament i investigació?

— Hem d'anar casella a casella. No podem començar a gestionar aquesta oportunitat de manera neguitosa i pessimista. Des d'un govern d'esquerres, ens podem sentir còmodes amb les línies estratègiques que ha marcat la UE per als fons: transició energètica, cohesió territorial, igualtat de gènere, diversificació econòmica, la digitalització, la tecnologia, les qüestions ambientals... Ara s'han de preparar projectes perquè això sigui realitat, i estam en aquesta casella. Des que es va anunciar el juliol aquest paquet de mesures, ens vàrem posar a fer feina per construir projectes. La cartera que hi ha abasta entitats, associacions, administracions públiques, cooperatives, patronals, etc. Tothom s'ha posat a fer feina pensant en una millora de l'economia i de la Comunitat. A hores d'ara hi ha centenars de projectes per valor de 5.000 milions d'euros, i això és molt important. Si els projectes se centren només en l'administració pública, això té un perill, perquè l'objectiu dels fons és transformar i diversificar l'economia. Això no ho pot fer l'administració tota sola. Ara bé, la prioritat és el manteniment dels serveis públics essencials. Però és igualment important que el sector privat també assumeixi la seva responsabilitat. També ha de fer planificacions i millores. Clar que estarem vigilants amb els projectes que es presentin. Per això hem creat l'Oficina de projectes estratègics per a la Comunitat, es duran a Consell de Govern i hi haurà diàleg social.

Hi ha hagut crítiques per incloure Cultura a la vostra conselleria. Com plantejau la gestió d'aquesta àrea?

— Entenc perfectament que hi hagi crítiques. I cadascú té llibertat per fer-les. Però m'han de donar una oportunitat i veure quina direcció agafarà la Conselleria, on la cultura és totalment important. Jo som conseller de Cultura. Tenc una direcció general, com quan era consellera Fanny Tur i tenia les seves. Aquests anys, la Conselleria de Presidència ho ha estat de Cultura. No pens perdre ni un minut amb les crítiques en aquest sentit. El que vull és fer feina. Cultura no pot ser tan banal com perquè depengui del nom d'una conselleria. Ha de dependre d'un full de ruta i d'una estratègia.

Us heu plantejat recuperar el Pla de cultura que va fer Fanny Tur quan era consellera?

— Totalment. Una de les primeres qüestions que vaig demanar en arribar era si hi havia un pla de cultura, perquè per saber cap on hem d'anar hem de planificar. Conec el Pla de cultura de Fanny Tur i el recuperarem. Ara és important analitzar-lo i posar-lo en òptica covid i post-covid i debatre amb el sector cultural. Ens hem de demanar si continuen vigents avui dia les mesures i problemàtiques que planteja, i si les solucions que proposa són vàlides per a l'entorn i el context en què vivim. Si no ho són, es trobaran altres fórmules.

Arribau també al càrrec quan Illescena demana la dimissió del director de l'IEB, Mateu Malondra. Creieu que ha fallat alguna cosa?

— Primer he de conèixer les casuístiques, les dinàmiques de feina i les problemàtiques. Seria molt agosarat per part meva donar una resposta contundent en algun sentit en una setmana. No seria seriós per part meva. Vull conèixer els motius d'aquesta carta. Analitzarem totes les qüestions que no funcionen bé i revisarem els protocols, tot amb la màxima transparència.

Teniu previst donar un impuls a l'Institut d'Indústries Culturals (ICIB) en el marc d'aquesta aposta per la diversificació?

— L'ICIB ha de ser una punta de llança cap a aquesta diversificació, però també de la creació cultural. També podem ser un pol d'atracció cultural a escala internacional. També hi ha una part molt important de turisme cultural on les Balears poden ser estratègiques. A més, les Illes poden ser un pol d'atracció de talent. No em passaria pel cap no implicar la cultura, amb les infraestructures, museus i iniciatives, perquè sigui un motor econòmic per a les Balears.

Quins plantejaments teniu per a l'àrea d'Universitat?

— La meva voluntat és facilitar al màxim la política universitària i la Universitat com a un eix cohesionador i impulsor de tot el que hem parlat abans. La Universitat ha de ser el tractor de tot el que pugui venir des del punt de vista de recerca, d'innovació i de centres d'investigació. La Universitat ha de tenir l'espai que li correspon com a vertebradora de tota aquesta estratègia.