Madrid posa en dubte la constitucionalitat de la Llei balear de consultes
Els articles qüestionats pel govern central són els que afecten els referèndums municipals, els resultats dels quals són vinculants
PalmaEl govern espanyol posa en dubte la constitucionalitat de la Llei balear de consultes. L'Estat ha avisat el Govern balear sobre la inconstitucionalitat de nombrosos articles de la normativa, i ambdós executius han acordat iniciar les negociacions "per resoldre les discrepàncies" mitjançant la constitució d'una comissió bilateral. Els articles que Madrid posa en dubte són el 2.2, 10.3, 12, 16.4, i del 19 al 36.
Fonts de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, al capdavant de la qual es troba Jesús Jurado (Podem), han indicat que "la comissió bilateral es formarà després de l'estiu", i que "es tractarà amb els serveis jurídics quins elements es poden treballar i quin és el marge de maniobra de l'Executiu balear".
Pel que fa als articles qüestionats, són els que fan referència als referèndums municipals i els mecanismes per tirar-los endavant. Un d'ells, el 10.3, estipula que el seu resultat serà vinculant. Segons la llei, els referèndums només podran ser d'àmbit municipal i tindran garanties semblants a les de qualsevol convocatòria electoral, com un cens de votants i una junta.
Madrid qüestiona la constitucionalitat de tot allò que fa referència a aquest tipus de consultes: l'aprovació de la seva realització en els plens municipals; la tramitació de les autoritzacions; les convocatòries; el paper de la Junta Electoral de Zona; les paperetes i les actes; la disposició de mitjans materials, econòmics i humans; l'ús del cens electoral; la formació de les meses electorals; el desenvolupament de la campanya informativa, i la votació i l'escrutini, entre d'altres aspectes.
Altres lleis qüestionades per l'executiu de Pedro Sánchez
Aquesta no és la primera llei del Govern presidit per Francina Armengol que qüestiona l'executiu de Pedro Sánchez. Una de les normes que es va revisar va ser la Llei d'habitatge. El Govern balear va haver de modificar la compensació econòmica que rebran els grans tenidors per cedir els habitatges buits al Govern perquè Madrid l'avalàs.
Les lleis de canvi climàtic i residus també estan pendents de negociació. Un dels punts a tractar pel que fa a la primera és la prohibició dels vehicles dièsel a les Illes a partir del 2025 i de benzina el 2035. Quant a la Llei de residus, els articles en qüestió són el 9, que fa referència al pagament de generació de residus i en el qual el govern espanyol qüestiona que les Balears puguin modificar el sistema tributari local per fer pagar més a qui més contamina, i el 23, relatiu a productes d'un sol ús, que planteja prohibir la distribució de bosses de plàstic lleugeres a partir del 2021.