El 41è congrés del PSOE

"Madrid no ha de ser l'únic motor de creixement": el PSOE desafia l'Espanya radial d'Ayuso

Els socialistes inclouran l'aposta pel finançament singular en el seu congrés de finals de novembre

Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso ahir abans de la reunió a la Moncloa.
05/11/2024
4 min

Barcelona¿Serà capaç el PSOE d'esmenar el model econòmic radial amb epicentre a Madrid que impera a l'estat espanyol? I, sobretot, ho voldrà intentar? L'aposta federalista del partit de la rosa s'ha anat desdibuixant amb el temps, però el congrés de la formació de finals de novembre pot ser una nova oportunitat per reimpulsar-la. Almenys sobre el paper. La ponència política que la direcció del PSOE presenta per a aquesta cita –encara pendent de ser esmenada per la militància– rebutja un Madrid DF: "El centre de la Península és un motor clau del creixement econòmic del nostre país, però de cap manera pot ser o ha de ser l'únic". És una de les múltiples referències que inclou el text a la descentralització de l'Estat, un camí que els socialistes consideren que s'ha de seguir recorrent, també amb la reforma del model de finançament. Tot i les sonores crítiques d'alguns barons, la ponència referma el compromís amb la "singularitat", tot i que evita detallar en excés què significa.

"Creiem en un país en el qual les oportunitats es reparteixin per tot el territori i la riquesa es generi de forma descentralitzada, col·laborativa i transversal, aprofitant els avantatges competitius de cada comunitat autònoma", descriuen els socialistes, que apunten la via dels fons europeus per "generar indústria i redinamitzar el teixit productiu en tots els territoris més enllà de la capital", i també "duplicar el Fons de Compensació Interterritorial" perquè passi a ser un veritable fons de desenvolupament autonòmic.

Madrid hi surt perdent quan governa el PSOE? Les dades ho desmenteixen. Tot i que en els pressupostos estatals les inversions previstes a la capital espanyola s'han reduït els darrers anys, la realitat ha matisat aquestes dades, evidenciant que l'execució de les inversions a Madrid està recurrentment molt per sobre. En tot cas, el rebuig a la centralització de l'Estat que inclou la ponència socialista és tota una declaració d'intencions, en un moment, a més, en què la principal oposició a Pedro Sánchez arriba des de Madrid. La presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso, ha contraposat el seu model de "llibertat" al de la Moncloa i ha acusat Sánchez de voler "robar" als madrilenys amb concessions a altres territoris, bàsicament Catalunya.

Tampoc agradarà a Ayuso un altre dels punts econòmics que recull la ponència del PSOE, el que busca acabar amb el dúmping fiscal, que el govern espanyol atribueix a les polítiques fiscals de Madrid i altres comunitats governades pel PP. Els socialistes plantegen "revisar i harmonitzar el cistell de tributs per evitar la competència a la baixa en impostos com patrimoni, successions o els trams alts de l'IRPF". Madrid és la comunitat amb els impostos més baixos de l'Estat. La reforma fiscal és una de les prioritats de la Moncloa per als pròxims mesos, així com la reforma del model de finançament.

Model de finançament

En què vol el PSOE que consisteixi la reforma del model de finançament? El nou sistema haurà de "compatibilitzar multilateralitat i bilateralitat amb un comú denominador del sistema, perfectament conciliable amb l'adequat, que no privilegiat, tractament de les singularitats i el manteniment de la solidaritat a igual esforç fiscal". Seran el govern espanyol i el de la Generalitat els encarregats d'escriure la lletra petita d'aquest compromís, però el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, tindrà una primera validació de la militància –tot i que el redactat sigui molt genèric–, en cas que aquest punt quedi intacte. A Catalunya serà l'Agència Tributària catalana la que s'hauria d'encarregar de la recaptació de tots els impostos, però el PSOE planteja també "federalitzar la direcció" de l'agència estatal per donar més capacitat de decisió a la resta de comunitats autònomes.

Precisament, la batalla pel finançament singular de Catalunya –pactat entre el PSC i ERC per investir Salvador Illa– és una de les poques que li queden obertes internament a Sánchez a mesura que s'apropa el 41è congrés del PSOE, que se celebrarà entre el 29 de novembre i l'1 de desembre a Sevilla. Crítics com l'expresident espanyol Felipe González; l'actual president de Castella la Manxa, Emiliano García Page, i altres barons autonòmics ja han anunciat que combatran el que consideren un "privilegi" de Catalunya. El congrés del PSOE li servirà a Sánchez per començar a fer neteja.

Més enllà de les singularitats del nou model de finançament –que els socialistes no tenen inconvenient a ampliar a altres autonomies–, la proposta que fa la direcció del PSOE incorpora altres punts destacats que ja s'han anat desgranant els últims anys. Per exemple, "l'optimització del càlcul dels pagaments a compte i les retencions de l'IRPF perquè l'impacte de les decisions de les comunitats autònomes sigui més immediat –actualment han de passar dos anys des que, per exemple, s'apuja un impost fins que l'Estat preveu l'increment de la bestreta–; la modificació de la fórmula de població ajustada, i la negociació amb les autonomies per reduir el seu endeutament –sobretot amb el FLA.

L'emergència climàtica, la crisi de l'habitatge, la pau mundial i el blindatge de drets fonamentals a la Constitució com l'avortament i el matrimoni homosexual són altres de les qüestions destacades que inclou la ponència del PSOE.

stats