Dos magistrats del TC creuen que la condemna a Forcadell provoca "efectes devastadors" sobre el dret a la representació política

Barcelona"Un devastador efecte descoratjador sobre el dret a la representació política". Això és el que provoca, a parer dels magistrats del Tribunal Constitucional Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, la condemna d'onze anys i mig de presó a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Xiol i Balaguer són els dos membres del TC que han presentat un vot particular a la decisió del ple de desestimar el recurs de Forcadell contra la sentència del Tribunal Suprem. De fet, també ho van fer en els recursos de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Com van fer en aquests casos, la pena de Forcadell també la consideren "desproporcionada". En la situació de l'expresidenta de la cambra, però, s'afegeix un altre factor a l'equació: el dret a la representació política, que consideren que ha sigut vulnerat.

Forcadell no formava part del Govern que va tirar endavant el referèndum, i això els magistrats ho deixen clar: creuen que les actuacions de Forcadell "no resultaven suficients per consumar l'aportació delictiva que s'al·lega concertada amb la resta de condemnats per aquest delicte". El seu cas se centra en el Parlament, i argumenten que no tot depenia d'ella, ja que "s'exigia la concurrència del vot majoritari dels membres de la mesa i del ple del Parlament, aliè al seu control i funcions parlamentàries". Aquest és un dels motius que els porten a afirmar que la condemna comporta un "un devastador efecte descoratjador sobre el dret a la representació política". Amb tot, Xiol i Balaguer apunten que les actuacions dutes a terme per l'expresidenta de la cambra podrien ser considerades "una desobediència al Tribunal Constitucional" o, fins i tot, "utilitzades per a la subsumpció en el delicte de sedició", però no prou per justificar la condemna imposada.

En aquest sentit, els magistrats també consideren que el tribunal no va tenir prou en compte el càrrec que ocupava Forcadell. Descarten que les actuacions fossin emparades en la inviolabilitat parlamentària, però avisen que no s'ha ponderat bé el "superior nivell de protecció contra qualsevol ingerència" que tenia Forcadell com a presidenta del Parlament. En aquest sentit, igual que han fet en els anteriors vots particulars, rebutgen que tant l'1-O com les protestes davant de la seu d'Economia siguin "alçaments tumultuaris", que justifiquen el delicte de sedició. "L'acció típica d'alçament públic i el tumultuari s'ha projectat sobre actes públics multitudinaris amb incidents aïllats", argumenten Xiol i Balaguer.

Els magistrats admeten que Forcadell es va "extralimitar" en les seves funcions i destaquen la "gravetat" dels fets", però insisteixen que la condemna és "desproporcionada", ja que "les sancions han d'adequar-se a la gravetat de les infraccions que es castiguen". A més, també mostren dubtes sobre el delicte de sedició, que diuen que té una "estructura incerta" i una "indeterminació relativa".

Els arguments de la majoria del ple

La majoria del ple del Tribunal Constitucional, però, ha donat per bona la sentència del Suprem i la condemna a Forcadell. D'aquesta manera, descarten que estigués protegida per la inviolabilitat parlamentària i no consideren la pena ni desproporcionada ni contradictòria amb drets fonamentals. La sentència, ponència del magistrat Ricardo Enríquez, subratlla que Forcadell va incomplir "de manera contumaç" els advertiments del TC i va afavorir que el Parlament se situés al marge del dret, "amb expressa renúncia a l'exercici de les funcions constitucionals i estatutàries que li són pròpies". I, precisament per aquesta renúncia a les seves funcions, consideren que no estava protegida per la inviolabilitat: "El suport a les decisions adoptades per la cambra no estan protegides per la inviolabilitat parlamentària al desviar-se manifestament de la finalitat de la prerrogativa".

Amb l'arribada de la sentència del Constitucional, Carme Forcadell ja pot portar la seva condemna a la justícia europea, igual que han fet Sànchez, Rull, Turull i Cuixart. Serà el Tribunal Europeu de Drets Humans el que decidirà qui té la raó.