Maite Salord: el nacionalisme menorquí acomiada el seu darrer referent

MaóQue Maite Salord (Ciutadella, 1965) tenia la intenció de deixar la política era un secret sabut per tothom a Menorca. La sorpresa ha arribat aquesta setmana quan l’actual vicepresidenta i consellera de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera anuncià la seva renúncia prevista per a aquest dimecres. Gairebé tothom donava per fet que Salord esgotaria la legislatura per deixar pas a la nova fornada de Més per Menorca.

Salord deixa la política després d’un intens i laboriós treball de partit, fent una ferma oposició, primer a l’Ajuntament de Ciutadella i després al Consell de Menorca. El premi a la insistència i el creixement de Més a l’illa, amb l’obtenció de tres consellers a les eleccions de 2015, varen propiciar un acord històric amb el PSOE i Unides Podem, fruit del qual Salord assumí la presidència de la institució fins al 2017. La política l’ha duta a sacrificar les seves dues grans passions: la docència com a professora de Llengua i Literatura Catalana a l’IES Maria Àngels Cardona i com a escriptora.

Sobre la decisió d’abandonar la política, Salord ha reconegut la importància del moment. “És una decisió molt meditada i que he pres amb el convenciment que la renovació dins els partits polítics és fonamental”, apunta. A més, fa un balanç personal satisfactori: “Han estat setze anys intensos a primera línia política, però me’n vaig amb l’alegria d’haver-m’hi dedicat amb tota la generositat possible i de sentir-me recompensada pels projectes que he pogut fer realitat i, sobretot, per l’amistat i l’estima de tantes persones amb qui he coincidit al llarg d’aquest temps”.

Orgullosa de la seva primera tasca com a regidora a l’Ajuntament de Ciutadella: “Sempre he dit que fer feina per al teu poble és un autèntic privilegi”, Salord recorda alguns èxits aconseguits, com poder fer realitat la rehabilitació del teatre del Born, la gestió per municipalitzar les llotges privades i reconduir el complex del Canal Salat amb les dues sales de cine i una sala polivalent que dona resposta a les demandes culturals actuals del municipi.

El salt al Consell de Menorca no fou fàcil i l’any 2011 encapçalà la llista de Més per Menorca. D’aquella etapa, la ciutadellenca recorda que era “un moment especialment dur a les Illes, i em vaig dedicar en cos i ànima a la feina d’oposició”. Salord es convertí així en el referent opositor al govern del Partit Popular de Santiago Tadeo. Les seves propostes i reivindicacions van deixar en un segon pla la tasca de la resta de l’oposició, tota la plana del PSOE.

L’any 2015 arriba el moment més àlgid a la carrera política de Salord, una vegada es converteix en presidenta del Consell. La rellevància de la seva figura s’estén internament dins el partit i s’erigeix en la líder sòlida del projecte econacionalista a Menorca. De les accions que més recorda a la màxima institució insular emfatitza les millores a la carretera general, la projecció del Llatzaret, l’impuls de l’accessibilitat, la gestió dels camins i del Camí de Cavalls, el traspàs de la promoció turística, l’obertura de la cova de l’Aigua i l’avantprojecte de la Llei reserva de la biosfera.

La seva cordial relació amb les portaveus de PSOE i Unides Podem, Susana Mora i Cristina Gómez, respectivament, no implica moments de certa tensió. “La relació amb els companys d’altres partits sempre ha estat correcta, cordial i amistosa amb alguns d’ells. La discrepància política hi ha estat, però sempre he intentat no dur-la al terreny personal”, explica.

Bep Juaneda, el relleu generacional

El ciutadellenc Bep Juaneda serà oficialment en el pròxim ple de juliol nou conseller en substitució de Maite Salord. Era el quart a la llista electoral, però també un dels més preparats per assumir més galons. En aquest sentit, l’encara director insular de Joventut, Educació i Esports es posiciona amb vista al futur amb una primera experiència com a regidor de l’Ajuntament de Ciutadella i posteriorment en tasques al Consell de Menorca.

Juaneda explica que sabien la decisió de Salord i que després de conversar amb ella i altres membres del partit va decidir “assumir el repte amb il·lusió”. De la mateixa manera, defensa una transició interna apostant pel grup que treballa internament a la màxima institució de l’illa. “Hi ha un grup de persones molt preparades, que encarnen la nova generació i en disposició d’agafar el testimoni d’aquells que han marcat el camí per a i des de Menorca”, comenta. Cal recordar que Més per Menorca té set direccions insulars, encapçalades per Isaac Olives, Esteve Barceló, Helena Vilchez, Raquel Marquès, Irene Estaun, Damià Moll i el mateix Bep Juaneda. Són el futur del partit menorquinista i acumulen coneixement, gestió i un projecte amb les directrius ben definides quant a objectius.

Damià Moll compagina la Direcció insular de Transports amb la coordinació de Més per Menorca i admet que el canvi generacional estava previst: “Era necessari i convenient fer-lo ara per donar pas a noves cares”, i afegeix que “creiem que amb l’arribada de l’estiu i el descens de la càrrega de feina és el millor moment per dur a terme el canvi, i encarar el pròxim curs polític amb les energies renovades”.

El repte és fer un relleu que no suposi un contratemps als projectes en marxa del Consell i que sigui com menys traumàtic millor. “Tenim gent a la recambra i que està demanant pas. Farem canvis de manera progressiva”. D’altra banda, Més per Menorca treballa per incorporar el substitut de Juaneda a la Direcció insular: “Ho farem amb tranquil·litat i serenor”.

La primera assemblea que la formació sobiranista té prevista és la de setembre en un format encara per definir, ja que durant la pandèmia s’han fet telemàticament. En l’àmbit intern, l’adeu de Maite Salord no suposa cap daltabaix organitzatiu perquè no estava a l’executiva.