Majories absolutes a les Balears: augmenten de 22 a 31 i el PP en guanya a totes les illes
Els populars arrasen a quatre dels cinc municipis d'Eivissa, MÉS perd Llubí i Mancor de la Vall, i El Pi suma Petra als seus feus tradicionals
PalmaEl PP ha guanyat 92 regidors en aquestes eleccions municipals (de 265 a 357), i això ha tingut un efecte clar en les majories absolutes que ha obtingut el partit. Si el 2019 en va assolir deu, aquest diumenge n'hi ha afegit nou més, i a totes les illes. Sa Unió –la marca del PP a Formentera– ha tret 9 dels 16 regidors, a Menorca ha sumat Ferreries –Entesa va tenir majoria absoluta fa quatre anys– i es Castell a Alaior i es Migjorn Gran, a Mallorca s'ha fet molt fort a Andratx, Mancor de la Vall, Maria de la Salut i Sineu, i finalment hi ha Eivissa: majoria a quatre dels cinc municipis (Santa Eulària des Riu, Sant Joan de Labritja, Sant Antoni de Portmany i Eivissa), i a Sant Josep de sa Talaia pot pactar amb Vox o governar en solitari, ja que suma més que l'esquerra.
A tots aquests casos, s'hi sumen els feus tradicionals del PP, com Santanyí, Campos i Escorca –tercera legislatura consecutiva que no hi haurà oposició–, a més de Selva: el batle, Joan Rotger, es convertirà el 2027 en l'alcalde amb més anys al capdavant d'un consistori (29 anys), superant Maria Antònia Munar i Vicent Guasch, que van governar entre 1979 i 2007 a Costitx i Santa Eulària, respectivament. Així, el PP té majories absolutes a la meitat dels municipis de Menorca, quasi tots d'Eivissa, un de cada cinc a Mallorca i Formentera.
En un segon escaló se situa El Pi. Tot i haver desaparegut del Parlament, i perdre un escó en el Consell de Mallorca per quedar només amb dos, ha mantingut una certa força municipal. Ha mantingut les majories d'Ariany, Costitx i Banyalbufar –en aquest cas, sense Mateu Ferrà al capdavant després de 20 anys. A més, a Petra ha pujat enormement i hi ha passat de cinc regidors a nou, dels 11 que té el Consistori.
L'esquerra, en retrocés de majories
MÉS per Mallorca ha tornat a reeditar les majories de Deià i Esporles, on han entrat el PP i Vox després d'una legislatura amb partits només d'esquerres. Així i tot, a Llubí ha quedat a un regidor de la majoria, i a Mancor l'ha perduda a favor del PP. Per la seva banda, Més per Menorca ha deixat de ser el partit majoritari a Ferreries, a través de la marca local Entesa, i el PSIB és l'únic que ha augmentat: a Puigpunyent hi ha sumat Santa Eugènia.
Quant als partits independents, Endavant Lloret ha perdut dos edils i s'ha quedat a només un de la majoria. Partit per al Poble (Vilafranca de Bonany) i el Grup d'Independents de Valldemossa repeteixen com a partits majoritaris, i en aquest grup hi entren els Independents de Fornalutx (5 dels 7 regidors) i Tots per Búger (5 de 9), encapçalats per Pere Torrens, el batle que la passada legislatura va incorporar una regidora del PP a l'equip de govern del PSIB, que va desencandenar que la Federació Socialista de Mallorca suspengués de militància els edils del partit.
El top 3 de resultats: Ariany, Costitx i Petra
Tres municipis sobresurten per damunt dels altres amb el percentatge aconseguit per un sol partit a les eleccions municipals. Els tres casos, a més, són d'El Pi: Ariany (82,5%), Costitx (78,29%) i Petra (71,31%). També queda a prop Estellencs, on el PP ha arribat al 70,5%, i Santa Eugènia gràcies a la majoria de Pep Lluís Urraca (PSIB) amb el 65,99% dels vots.