El malestar al camp: el polvorí que Vox vol convertir en una reserva de vots

MADRIDMúrcia, l'anomenada "horta europea" que viu la tragèdia ecològica del Mar Menor, va ser un dels primers exemples paradigmàtics on la ultradreta de Vox va aconseguir arreplegar gran part dels seus vots a les eleccions generals del 2019. De fet, va ser la primera força política. Els de Santiago Abascal venien de col·locar agricultors i ramaders com a prioritat en els seus mítings i programes electorals. Des d'aleshores, el partit ha presumit de ser l'única formació que "defensa" aquest col·lectiu.

El mateix van fer en les eleccions municipals i autonòmiques del passat 28 de maig. De fet, després no han dubtat a exigir les competències en matèria agrària allà on han passat a tenir poder de bracet amb el PP. És el cas d'Extremadura o el País Valencià. Molt abans ho havien fet a Castella i Lleó, on es van celebrar eleccions anticipades l'any 2021.

Per a l'enginyer agrònom i sociòleg del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Eduardo Moyano, una de les claus per entendre per què Vox busca irrompre entre aquest col·lectiu passa, precisament, per tenir en compte la diversitat del sector i, sobretot, el moment de transformació que travessa. Mentre que algunes explotacions s'han aconseguit tecnificar i digitalitzar gràcies, en part, a l'entrada de joves agricultors molt més professionalitzats, "una part del sector més tradicional [menys tecnificat] ho està passant malament per l'increment de costos i la menor producció i són aquests els que expressen el seu malestar i el dirigeixen a qui governa, sigui del color que sigui. Aquest lament no ha trobat un espai en partits amb elits urbanes, sobretot a l'esquerra, però sí en Vox, que basa el seu discurs en l'essència i el paper sagrat de l'agricultura", reflexiona. "El populisme es caracteritza per oferir solucions simples a problemes complexos", afegeix Moyano en una conversa amb l'ARA.

Tanmateix, Moyano adverteix del perill d'"homogeneïtzar" el vot agrari. "Estem parlant de gairebé un milió de persones, titulars de petites i mitjanes explotacions, però també grans empresaris que ni viuen a les zones rurals", explica, i avisa que "deixar les carteres d'agricultura en mans de Vox pot donar lloc a fortes frustracions entre els pagesos amb dificultats, ja que no se'ls solucionaran els seus problemes apel·lant a la sobirania nacional".

"Caldo de cultiu perfecte"

També el coordinador d'Ecologistes en Acció, Luis Rico, creu que el descontentament sumat a un "abandonament crònic" ha generat un "caldo de cultiu perfecte" per a partits com Vox, que, a banda de defensar que "tot continuï igual", manté un discurs ple de "generalitats". "[Des de Vox] defensen la indústria agrària, les macrogranges i un model que només ha empobrit el sector", afegeix. Aquí Moyano matisa que malgrat els problemes existents "no hi havia hagut mai tantes ajudes europees de la PAC als agricultors espanyols com ara [50.000 milions en sis anys]".

A ulls del sector, un dels problemes de fons és el fet que les preocupacions dels pagesos "sempre han quedat en un segon pla" i s'han donat "solucions curtterministes", diu Diego Justo, portaveu de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA), organització que es defineix com a "progressista". "No hi havia interès [polític]", sintetitza, i afegeix que quan aquestes comencen a formar part de la primera línia del debat, "les forces polítiques converteixen aquests temes [que afecten el món agrari] en armes llancívoles que no solucionen el problema". Miguel Padilla, secretari general de la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG), afegeix que fins ara s'ha fet una legislació "des d'un punt de vista urbà". "Així ens equivocarem sempre", afirma.

Les primeres polèmiques

Malgrat que la ultradreta treu pit dels passos que han fet o volen començar a fer, les decisions que de moment ha pres en aquest àmbit no han estat exemptes de polèmica. L’últim exemple, la intenció de flexibilitzar els controls de tuberculosi en el sector boví de Castella i Lleó sota l'argument de "donar suport al sector ramader, que està en una situació complicada". Una idea, però, que finalment es van veure obligats a abandonar perquè és contrària a la normativa estatal i europea.

"Un pot portar el que li sembli raonable al seu programa electoral, però som a Europa i això és una realitat i s'ha de complir [amb la llei] tant sí com no", expressa Padilla. De fet, els estats membres van delegar la sobirania agrària a Brussel·les. Més contundent es mostra Justo: "Es fan promeses que no es poden complir, que són infundades i que generen més bronca política", afirma.

Tot i que la implementació de Vox ha crescut en algunes zones agràries, el portaveu d'UPA rebutja la idea que al camp es voti només la dreta i l’extrema dreta. "Neguem que hi hagi un sector agrícola retrògrad. El medi rural és tan divers i plural com ho és la societat espanyola", afirma en una conversa telefònica amb l'ARA. Des d'Asaja, l'altra gran organització estatal vinculada a la patronal CEOE, han preferit no entrar a valorar "qüestions polítiques" i es remeten a les propostes que han fet als partits per a aquest 23-J.

Medi ambient vs. pagesia

Des de les entitats ecologistes, a qui Vox ha col·locat al punt de mira, es llegeix amb preocupació l'escenari actual, sobretot perquè els de Santiago Abascal han establert una relació directa entre les normes mediambientals i el món rural assegurant que les primeres suposen un llast per al sector.

Si ens fixem en l’últim acord firmat amb el PP, el del govern autonòmic d’Extremadura, en els punts dedicats a la pagesia s'hi recull “l’eliminació de qualsevol trava burocràtica o legislativa en matèria climàtica que afecti la prosperitat del camp”. També l’ampliació del regadiu al sector primari o la “revisió de les prohibicions i limitacions de la Xarxa Natura [és una xarxa europea de conservació de la biodiversitat formada per zones especials de conservació]”. Per contra, en cap moment del pacte es fa esment de la crisi climàtica o de la transició ecològica.  

"La gran preocupació dels agricultors és el canvi climàtic", afirma el portaveu d'UPA, que critica els partits que ho neguen. "Són preocupants les estratègies [polítiques] basades en fake news o mentides", sentencia. Padilla ho comparteix, però també hi introdueix matisos: "Es vol un món absolutament ecològic, però s'ha de pensar en la producció", diu, i posa d'exemple el debat de l'aigua i els regadius, als quals assegura que s'ha "atacat". "Sens dubte cal ser conscients. L'aigua és un bé limitat, però ni val tot ni tot es pot prohibir", transmet.

"Identificar com a depredador de recursos naturals [el sector agrícola] genera un sentiment de menyspreu cap a la seva activitat", adverteix Moyano, que anticipa que "el gran repte per avançar en la transició ecològica és incorporar els agricultors al debat, comprendre els problemes reals i establir terminis realistes".

Malestar enquistat

Fa anys que el camp s'enfronta a reptes cada cop més latents. D'una banda, el demogràfic. Hi ha un problema de relleu generacional alimentat, entre altres coses, pel poc valor social que s'ha donat a la professió.

Per l'altra, hi ha l'escassa rendibilitat i la caiguda de preus. Aquí cal tenir en compte, entre altres coses, la diferència abismal entre el preu en origen i el del destí, una de les queixes històriques del sector. A tall d'exemple, mentre que la pera es paga a 0,55 €/kg a l'agricultor, al supermercat es ven a 2,60 €, segons les últimes dades del mes de gener de l'Índex de Preus en Origen i Destí dels Aliments. La situació és similar pel que fa als productes d'origen animal. Un escenari al qual s'afegeix el canvi climàtic, amb un auge de fenòmens extrems com les llargues sequeres, que posen encara més contra les cordes el sector.

El resultat de tot plegat, un degoteig de tancaments i concentració de les explotacions agràries. "¿Saben el que és alimentar una vaca i perdre diners?", es pregunta Padilla. La llei de cadena alimentària aprovada el 2021 prohibeix per primer cop la venda a pèrdues. "Va tenir el vot en contra de Vox", recorda Justo.