Cada any es notifiquen a Mallorca més de 2.000 casos greus de maltractament infantil

PalmaEl director de l'Oficina Balear de la Infància i l'Adolescència (OBIA), Serafín Carballo, ha explicat aquest dijous al Parlament que cada any es notifiquen a Mallorca més de 2.000 casos greus de maltractament infantil. Carballo ha comparegut davant la Comissió d'Assumptes Socials, Drets Humans i Esports a petició d'El Pi per donar les seves explicacions en el cas d'explotació sexual de menors tutelats per l'IMAS.

Segons ha explicat Carballo, durant els anys 2017, 2018 i 2019 es varen notificar en el Registre Unificat de Maltractament Infantil (RUMI) un total de 6.191 casos qualificats de greus, que havia de "valorar de manera obligatòria el Servei de Protecció de Menors de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS). "Mallorca està al capdavant de les notificacions greus en el registre del RUMI de tot l'Estat, i també és la primera en notificacions per abusos sexuals", ha dit.

En aquest punt, el defensor del menor ha qüestionat la capacitat dels professionals per afrontar aquest volum de treball en condicions de "precarietat, inestabilitat i manca d'especialització". "No es pot treballar d'aquesta manera. També hi ha hagut molta mobilitat dels professionals a la recerca d'unes millors condicions laborals", ha assegurat Carballo, qui també ha reconegut que "s'estan fent passes significatives" per millorar aquesta problemàtica. "Un canvi en la Llei de funció pública podria incloure l'especialització dels equips de protecció de menors", ha indicat.

Malgrat tot, Carballo ha valorat positivament que el nombre de fugides dels centres de menors hagi dismunuït els darrers anys. Mentre que el febrer del 2017 n'hi va haver 115 –amb 32 de més de 24 hores–, el gener del 2020 només se n'han comptabilitzades 11.

"S'ha de reconèixer el treball per controlar aquest fenomen", ha dit. Però el que sí que ha lamentat és la "sensació d'impotència" de les parts implicades –Fiscalia, Policia, educadors dels centres– "davant un fet que els desbordava, com també que s'hagin acusat els uns als altres. "La policia pensava que els centres s'havien d'implicar més en aquest tema i no limitar-se a posar denúncies" en cas de fugides. D'altra banda, "els educadors pensaven que la policia s'hi havia d'implicar més i prioritzar l'alt risc d'aquests casos". Segons ha comentat, "cadascú esperava que l'altre fes més del que feia".

Parlant del 2017, Carballo també ha subratllat que la situació de la policia tampoc no era fàcil. "Cada agent de la Unitat de Famílies (UFAM) tenia un centenar d'ordres de protecció de dones maltractades, i també s'havia d'assolir la localització dels menors fugits dels centres", ha explicat. "La UFAM estava al límit", ha sentenciat sobre aquesta qüestió.

El defensor del menor ha reconegut que la connexió de les fugides dels menors tutelats amb alguns casos d'explotació sexual ha estat "quasi una obsessió". "La gravetat de la situació va quedar reflectida en els informes que l'OBIA va presentar al Parlament des del 2016", ha comentat.

Carballo ha considerat del tot necessari millorar els protocols, a més de la "coordinació" entre institucions. "Hi ha d'haver mecanismes eficients per traspassar informació entre administracions", ha indicat. També ha considerat molt important "l'estabilitat dels equips educatius" i que es pugui oferir "una atenció terapèutica especialitzada".

A més, ha explicat que en els darrers anys ha arribat als centres "una nova tipologia de menors i adolescents" que ha comparat amb "bombes a punt d'explotar". "Es caracteritzen per una gran impulsivitat, també en el consum de marques, que idolatren el luxe, i amb una sexualitat precoç i de vegades promíscua. Molts han estat víctimes d'abusos i alguns han viscut episodis de violència filoparental", ha comentat.

També ha fet referència a "la mercantilització del seu cos" a la recerca de "likes a les xarxes socials". "N'hi havia que venien d'entorns familiars vulnerables, però també provenien de famílies de classe mitjana amb pares permissius i complaents", ha afegit. Segons el seu parer, "hi ha hagut un empoderament equivocat d'uns joves que s'han convertit en víctimes de depredadors sexuals i que no es deixen protegir".

Per part seva, tant El Pi com PP i Ciutadans han tornat a criticar que el Pacte hagi vetat una comissió d'investigació sobre aquest escàndol i han lamentat la manca d'autocrítica. "Alguna cosa ha fallat. Què s'ha fet per defensar els menors?", ha demanat la diputada d'El Pi Lina Pons, qui també ha preguntat per les mesures que s'han pres davant les "7.300 notificacions qualificades de greus".

La diputada del PP Marga Duran ha assenyalat que encara que "s'hi hagi fet feina", "no ha donat bons resultats". "Què es fa per no estar als rànquings?", ha demanat. "Em fa falta que surti", ha dit directament a Carballo. "Des del 10 de gener l'únic comunicat de l'OBIA ha estat per demanar sensibilitat a la premsa".

Per la seva banda, el diputat de Ciutadans Juanma Gómez ha indicat que "l'Oficina hauria de participar en l'elaboració dels protocols". Gómez ha carregat contra la "manca d'informació" de les famílies dels menors tutelats. "Ni els mateixos joves en tenen", ha afegit.

El silenci d'IB-Dona

A més de Serafín Carballo, també ha comparegut la directora d'IB-Dona, Maria Duran, a qui els partits de l'oposició varen retreure el seu silenci des que esclatà l'escàndol. Duran ha explicat que l'organisme que dirigeix ha posat en marxa en vuit mesos "comissions tècniques de seguiment, a més d'haver subvencionat estudis sobre prostitució", en el marc del Pla autonòmic de lluita contra el tràfic de dones i nines per a l'explotació sexual i l'abordatge de la prostitució.

La diputada del PP, Marga Duran, li ha retret que "el primer dia va fer un tuit, i després res". La representant d'El Pi, Lina Pons li ha demanat directament "per què no havia fet res". "Si algú pensava que estava de vacacions, no ha estat així. He treballat intensament", ha respost Duran a les crítiques.