La manca de fidelitat a El Pi: la causa de l’expulsió de Soler

Palma“Estam davant un expedient disciplinari intern del partit que només tracta sobre la subjecció d’uns afiliats a les normes del partit i no a les normes administratives”. Aquesta és la tesi fonamental del comitè de disciplina d’El Pi per resoldre l’expedient interposat als consellers Pere Soler i Isabel Febrer. En el dictamen, al qual ha tingut accés l’ARA Balears, es raona un pic i un altre que en cap cas es posa en dubte que els dos díscols hagin actuat d’acord amb el reglament del Consell (base de les seves al·legacions), sinó que ho han fet sense respectar l’autoritat de la direcció d’El Pi i, per tant, en contra dels estatuts interns. Conclusió: expulsió de Pere Soler –pel greuge de les seves manifestacions públiques– i suspensió de militància a Isabel Febrer durant dos anys.

Els dos díscols “senten que no han fet cap il·legalitat” i mantenen que lluitaran fins al final, tribunals inclosos, perquè argumenten que tenen les jurisprudències a favor seu: no només la del Consell, sinó també la del partit.  

El canvi de portaveu

La crisi entre els dos sectors d’El Pi es va encetar quan Toni Amengual va abandonar el partit per discrepàncies amb Josep Melià; després arribà el congrés convuls i la victòria dels melianistes. El bessó que va dur a la catarsi i a aquest darrer guirigall va ser la proclamació de Pere Soler com a portaveu del Consell sense la benedicció de l’executiva, amb el suport de Febrer i d’esquena a Xisca Mora, que va quedar relegada del càrrec. L’expedient disciplinari es pronuncia sobre aquest fet:“El canvi de portaveu és una decisió estratègica que afecta clarament la imatge del partit”. I és precisament just en aquest punt que Isabel Febrer es va sentir al·ludida. La política qualifica de “pardalada” i “ridícula” la diferència de sanció entre els dos companys. Per Febrer, el greuge comparatiu es produeix perquè Soler ha fet declaracions i al·legacions públiques. L’inquer també és conscient del motiu; ara bé, hi veu “una decisió estratègica” i fins tot “una mà negra”, perquè assegura que ells són “una pinya”. 

Els dos díscols compareixien en una roda de premsa el dematí següent de conèixer la resolució i anunciaven que presentaran un recurs d’alçada davant l’executiva balear del partit. Davant els periodistes, Soler tornava a insistir que els seus moviments han estat conseqüència de “les decisions unilaterals preses pel partit i l’anterior portaveu sense consultar de cap manera la resta de consellers”. Una d’aquestes decisions va ser el nomenament d’un càrrec de personal no adscrit per al grup parlamentari del Consell. Justament, la resolució també ho esmenta:“El nomenament de persona diferent de l’assenyalada per l’executiva del partit pot ser lícita d’acord amb el reglament, però contrària al deure dels afiliats”.

Soler va tornar a carregar contra la presidència del partit, a qui acusa de no saber redirigir la crisi actual. “Qui ocupa la direcció del partit i no és capaç de solucionar la situació el que ha de fer és agafar els atapins i partir si fins ara n’ha estat incapaç”, diu. Igualment, ambdós deixen clar que no volen deixa r El Pi. El polític s’aferra que té el suport dels integrants del comitè local d’Inca, que el mateix vespre que es coneixia la sentència del comitè de disciplina li traslladaven en una reunió informal que li feien costat “a mort”. Així i tot, els dos insisteixen que els seus moviments no depenen del suport que rebin, sinó perquè “tenen la consciència tranquil·la”.

La feina al Consell

Des de la decisió del comitè de disciplina, els expedientats tenen 15 dies per presentar un recurs al partit, en aquest cas davant l’executiva. Res fa pensar que canvïin de parer, per la qual cosa comunicaran l’expulsió de Soler al Consell. Basant-se en l’article 10 del reglament de la institució, l’inquer passarà a ser conseller no adscrit. El cas de Febrer és diferent: el partit no li comunicarà que està suspesa de militància perquè ho considera una “qüestió interna” i el partit no ho comunicarà a la institució perquè ho considera una “qüestió interna”, així que la permanència al grup d’El Pi dependrà exclusivament d’ella. D'aquesta manera, El Pi també blinda el grup polític en la institució insular perquè les regles internes del Consell estableixen que per mantenir un grup hi ha d'haver dos escons. Per tant, el serial d’El Pi continua.