El mandat del CGPJ arrenca bloquejat: no aconsegueixen elegir president

BarcelonaDes del desembre del 2018 que el Consell General del Poder Judicial no té un president en plenes funcions, i així continuarà sent. Ni aquest dimarts ni aquest dimecres, i després de diverses reunions i gairebé una desena de votacions, els nous vocals de l'òrgan no han aconseguit posar-se d’acord sobre qui els ha de presidir. La culminació de la renovació de l’òrgan de govern dels jutges a l’estat espanyol, després de l’acord de finals de juny entre el PSOE i el PP per fer-ho possible, haurà d’esperar, almenys, fins al dilluns vinent, quan es tornaran a reunir per intentar-ho de nou.

El bloqueig constata la divisió entre els nous membres de l’òrgan. Dimarts es reunien els 20 vocals –deu proposats pel PP i deu pel PSOE– amb set possibles candidats a presidir l’òrgan: Esperanza Córdoba, Antonio del Moral, Ana Ferrer, Ángeles Huet, Carmen Lamela, Pilar Teso i Pablo Lucas. La reunió va tenir fins a set votacions en què es van anar descartant els diferents candidats fins a quedar només Teso i Lucas.

Aquest mateix dimecres s’ha reprès la sessió i ha tingut lloc una votació entre tots dos que ha acabat amb un empat a 10 vots. Com que cap dels dos membres ha assolit tres cinquens dels suports necessaris, és a dir 12 vots, els vocals han acordat reprendre la reunió de nou dilluns vinent, amb els set candidats que inicialment havien proposat els vocals a la sessió constitutiva de l’òrgan de dijous passat.

Els dos principals candidats

Teso i Lucas han estat els dos membres del tribunal que han estat més a prop d’aconseguir ser elegits president. Tots dos formen part, teòricament, del bloc progressista de l’òrgan, però el bloqueig s’ha produït perquè a Teso l’avalaven la resta de membres progressistes del CGPJ i a Lucas els conservadors.

Lucas ha estat el candidat del bloc conservador amb l’argument que era un perfil de més consens entre els vocals del CGPJ. Catedràtic de dret constitucional, és magistrat de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem des del 2001 i és responsable de vigilar la feina del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). De fet, és el jutge que hauria autoritzat punxar els telèfons de persones vinculades a l'independentisme en el conegut com a Catalangate. No està adscrit a cap associació de jutges, malgrat que en les eleccions per ser escollit vocal de la sala de govern del Suprem sempre s’ha presentat en la llista alternativa que impulsa la conservadora APM.

Com a magistrat del Suprem, va autoritzar l’exhumació del cadàver del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos, ha donat llum verda a retirar els noms franquistes dels carrers de Madrid, i ha obligat a incloure els toros en el bo cultural. També ha sentenciat amb algun revés al govern espanyol anul·lant el nomenament de les exministres Magdalena Valerio i Dolores Delgado com a presidenta del Consell d’Estat i com a fiscal de sala de memòria democràtica, respectivament.

Teso és magistrada especialista en contenciós administratiu i és membre del Tribunal Suprem des del 2008. És la preferida pel bloc progressista. Va ser candidata a presidir el CGPJ el 2020, en l’intent frustrat per renovar l’òrgan que presidia, ja en funcions, Carlos Lesmes, amb qui ja va competir el 2013, quan va obtenir només quatre vots davant els 16 que va obtenir l’expresident. Tampoc forma part de cap associació de magistrats.

Va entrar a la carrera judicial el 1985 i ha exercit com a jutge a Barcelona i a Madrid, a més de ser professora de dret constitucional a la Universidad Carlos III de Madrid. Si fos finalment l’escollida –ella, o qualsevol de les altres dues candidates del bloc progressista, Ana Ferrer i Susana Polo–, es convertiria en la primera dona a presidir el CGPJ i el Suprem.