Podem manté la força municipal a les Illes mentre Cs evidencia la crisi

PalmaQuan manquen poc més de tres mesos per a les eleccions autonòmiques, insulars i municipals del 28 de maig, els partits han accelerat la configuració de les llistes electorals. Els ulls estaran fixats en la disputa entre l’esquerra i la dreta per veure qui ocuparà el Consolat de Mar i, malgrat el pes poblacional de Palma, la implantació territorial al llarg dels 67 municipis de les Balears també serà determinant.

Hi ha partits amb una forta presència municipal, com és el cas del PSIB, el PP i les formacions insularistes (com MÉS per Mallorca, Més per Menorca i El Pi), però el cas de Podem i Cs és diferent.Ambdós partits varen desembarcar a les Balears avalats pels bons resultats de la marca estatal i, després de dues legislatures, han aconseguit un arrelament municipal dispar: Podem manté la presència amb les mateixes llistes que el 2019 (24) i Ciutadans encara només en té sis de confirmades.

Els municipis on sí que es presentarà segur la formació taronja, que lidera Patricia Guasp a les Balears i a escala estatal, són: Palma, Marratxí, Inca, ses Salines, Eivissa i Sant Antoni. Tot i que fonts del partit assenyalen que es presentaran a altres ajuntaments, per ara ho mantenen en secret. Ses Salines és l’únic municipi menor de 25.000 habitants on Cs té una llista electoral en aquests moments –hi governa en coalició amb el PP i El Pi. Cal tenir en compte que, com més petit és un municipi, més important és la figura del candidat, mentre que en localitats més grans el pes de les marques dels partits es fa notar més.

En el transcurs d’aquests quatre anys, la formació taronja ha tingut diverses crisis internes a les Illes i els regidors que va aconseguir a Sineu, Llucmajor i Calvià han abandonat les files del partit. Precisament, tot i haver obtingut representació en aquests municipis el 2019, Guasp no ha oficialitzat encara una candidatura consolidada en cap d’ells. El mateix passa a Andratx, un poble on governa el PP, en coalició amb Ciutadans i El Pi, després d’haver guanyat una moció de censura contra Antoni Mir (PSIB). A hores d’ara, els residents d’aquest municipi que vulguin votar Cs no saben si hi haurà una papereta de color taronja disponible.

El cas de Podem és diferent. La formació que Antònia Jover lidera a les Illes ha confirmat a l’ARA Balears que presentarà 24 candidatures, les mateixes que el 2019. “En conjunt, com a Unides Podem, tenim previst ampliar-ho a dos o tres municipis més”, apunten. Així i tot, des de la formació morada recorden que en els comicis anteriors varen caure dues llistes municipals només unes setmanes abans de les eleccions.

Un altre aspecte a tenir en compte és la presència dels dos partits a Menorca i Eivissa, que és molt semblant. A Eivissa, Podem es presentarà als cinc municipis de l’illa i Ciutadans, a dos. En el cas de Menorca, la realitat és ben diferent, ja que, per ara, només hi ha la presència assegurada de la formació morada a Ciutadella.

La resta de partits

Vox és un altre partit d’àmbit estatal que va arribar a les Illes després d’haver obtingut bons resultats en altres territoris. Cal recordar que l’any 2018 la formació d’extrema dreta va aconseguir 12 diputats en el Parlament andalús. A les Balears, Vox té previst presentar-se a més de 40 municipis, més del doble dels 15 del 2019. A finals d’aquest febrer es confirmaran la pràctica totalitat de les candidatures.

Pel que fa als partits insularistes –El Pi, MÉS per Mallorca i Més per Menorca–, la tendència serà similar a la de les eleccions anteriors. Els regionalistes han confirmat que presentaran 27 candidatures en solitari arreu de les Illes i set coalicions –algunes d’elles s’estan ultimant. El seu punt fort és el Pla de Mallorca, on tenen molta presència en pobles com Costitx i Porreres. Per la seva banda, MÉS presentarà llistes a 46 dels 53 municipis de Mallorca, en 35 dels quals en solitari i en els restants, en coalició. Ariany –quasi monopolitzat per El Pi–, Escorca i Estellencs són algunes de les localitats on no hi haurà la papereta ecosobiranista. En el cas de Més per Menorca, la formació donarà suport a agrupacions independents d’àmbit estrictament local, com Ara Maó i Volem Sant Lluís.

Els partits que menys han de patir per la seva implantació territorial són el PP i el PSOE, amb estructures municipals molt consolidades. Els populars han apuntat a l’ARA Balears que Deià i Ariany són els únics pobles de les Illes on és segur que no presentaran candidatura, encara que hi ha certs dubtes sobre la seva presència a Petra i Banyalbufar. Des del partit destaquen el cas d’Esporles, un poble on només es varen presentar MÉS i el PSOE el 2019. En aquesta ocasió, també hi serà el PP.

Els socialistes es troben en una posició similar. Ja han confirmat 47 llistes municipals a Mallorca –abastaran tot Menorca i Eivissa, a més de Formentera–, quatre de les quals mitjançant una coalició amb forces d’esquerra. Així i tot, no tanquen la porta a arribar a tots els municipis. I subratllen que ja han igualat les candidatures presentades a Mallorca el 2019 i es troben a una de les 48 del 2015.