Cas Errejón

Podem assegura que va informar Yolanda Díaz fa més d'un any d'una denúncia a xarxes contra Errejón

La justícia fa el primer pas en el cas d'Errejón i demana al Congrés si és diputat

MadridEl cercle sobre Yolanda Díaz per l'escàndol d'Íñigo Errejón s'estreny. Què sabia la líder de Sumar quan el va incloure a les llistes de les eleccions generals i quan el va fer portaveu al Congrés? Podem assegura que fa més d'un any va informar la vicepresidenta segona del govern espanyol de la denúncia anònima contra l'exportaveu parlamentari de Sumar que es va fer pública el juny de 2023. Ho ha explicat en una roda de premsa aquest dilluns el secretari d'Organització del partit lila, Pablo Fernández. Segons la versió del dirigent de Podem, van traslladar a Díaz que existia un fil a Twitter, ara X, que acusava Errejón de tocaments en un festival de música a Castelló. Van informar Díaz perquè era la líder de Sumar i, per tant, entenien que era qui "podia fer alguna cosa al respecte". Fernández ha evitat concretar quina resposta els va donar Díaz. Sumar no ha aclarit de moment si tenia coneixement d'aquesta acusació de fa setze mesos i s'ha limitat a defensar que no tenia constància de les "greus informacions" que han sortit a la llum contra qui fins ara era la seva cara visible al Congrés. Aquest dilluns, precisament la justícia ja ha fet el primer pas en el cas que afecta Errejón: ha preguntat a la cambra baixa espanyola si és diputat arran de la denúncia de l'actriu Elisa Meliáa. El Congrés li respondrà que ja no ho és i que, per tant, pot iniciar la investigació.

"El que vam conèixer la setmana passada no ho coneixia ningú", ha assegurat la líder de Més Madrid i ministra de Sanitat, Mónica García. En una roda de premsa també aquest dilluns acompanyada de les coportaveus Manuela Bergerot i Rita Maestre, García ha evitat assenyalar Díaz amb qui, a diferència de Podem, comparteix grup parlamentari i la coalició del govern espanyol. Si bé la dirigent de Més Madrid ha admès que "tothom" va tenir accés a la denúncia de juny de 2023 a les xarxes, ha evitat respondre si en va informar la líder de Sumar. García ha insistit que ni a Més Madrid ni en cap organització política que hagi estat vinculada amb Errejón "es coneixien les greus acusacions d'agressió, maltractament i violència sexual". El que sí que ha reconegut García és que pensaven que qui va ser fundador de Més Madrid "tenia problemes personals d'una altra índole". Segons ha relatat, diverses persones en diferents moments van tractar "d'ajudar-lo" i li van recomanar que es posés en tractament.

Cargando
No hay anuncios

García tampoc ha respost si van compartir amb Díaz aquesta preocupació abans que el nomenés cara visible de Sumar a la cambra baixa. En tot cas, la dirigent de Més Madrid ha garantit que "si haguessin pensat que era un agressor" no li haurien aconsellat ajuda sinó que l'haurien denunciat. Els seus excompanys de partit, entre els quals hi ha amics d'Errejón i fins i tot una exparella, com és el cas de Maestre, estan "en xoc" i hi ha "dolor" a l'organització. Cap d'ells, ha reiterat García, sospitava que sobre Errejón pesessin les "terribles acusacions" que s'han destapat arran de la denúncia anònima publicada fa una setmana al compte d'Instagram de la periodista Cristina Fallarás. Més Madrid ha demanat "perdó" per no haver-ho detectat prèviament i s'ha posat a disposició de les víctimes.

La denúncia a xarxes

García ha explicat que, a diferència de la setmana passada, quan Errejón va reconèixer els fets pels quals se'l denunciava a les xarxes socials, el juny de 2023 la seva resposta va ser diferent. La versió de Més Madrid és que van conèixer l'agressió masclista a Castelló quan es va publicar a Twitter. Van demanar explicacions a Errejón i a Loreto Arenillas, que era amb ell al festival. "Van minimitzar l'agressió", ha explicat la portaveu de Més Madrid a l'Assemblea autonòmica, Manuela Bergerot. Arenillas els transmet que va contactar pel seu compte amb la víctima i el partit li demana que li traslladi que es posen a la seva disposició. El fil de Twitter es va acabar esborrant i la formació es desentén. "No es va investigar més ni es va interpretar com una alarma, com una pauta de comportament generalitzada d'Errejón. A la llum del que hem anat coneixent aquests dies va ser un error i va ser insuficient", ha conclòs Bergerot.

Cargando
No hay anuncios

Més Madrid ha forçat el cessament d'Arenillas com a diputada a l'Assemblea de Madrid acusada d'encobriment i d'haver-los ocultat informació sobre les gestions que va fer amb la víctima, un extrem que l'excap de gabinet d'Errejón nega. "Mai vaig encobrir aquell episodi ni cap altre [...] el vaig instar a buscar ajuda i a abandonar comportaments que danyen les dones, vaig posar en coneixement [...] de Bergerot [...] el que passava", ha respost Arenillas en un missatge a X després de la roda de premsa del seu expartit.

Cargando
No hay anuncios

Bergerot ha dit que el partit fa autocrítica i inicia una "reflexió" sobre com abordar aquests casos. "Mai hem tractat de tapar les qüestions importants com aquesta", ha defensat Maestre. La portaveu a l'Ajuntament de la capital espanyola ha afirmat que l'únic cas que havien conegut sobre Errejón abans de la publicació de Fallaràs va ser el del fil de Twitter de juny de 2023. "No teníem cap indici", ha assegurat, que fos un "agressor".

Reorganització a Sumar

El grup parlamentari de Sumar es reuneix aquest dilluns a la tarda per abordar la crisi per l'escàndol d'Errejón i la tria de nou portaveu al Congrés. La reunió la presidirà Díaz, que compareixerà posteriorment davant dels mitjans de comunicació. Quan Sumar ja estava en plena reorganització, la tensió en l'espai polític a l'esquerra del PSOE s'ha agreujat en els últims dies. Algunes de les formacions que l'integren, com Esquerra Unida, pressionen Díaz perquè els canvis siguin profunds i es "reorganitzi" Sumar perquè deixi de ser "tan vertical com fins ara". En declaracions als mitjans aquest dilluns, el seu líder, Antonio Maíllo, ha opinat que "no és moment" de triar substitut fins que es defineixin els mecanismes perquè les decisions es prenguin "de forma democràtica i consensuada".