Maó rebutja castellanitzar de nou el topònim de la ciutat

MaóMaó ha tornat a dir no a castellanitzar de bell nou el topònim de la ciutat. Després d’una hora de debat, el vot contrari d’Ara Maó i del PSOE en el govern ha impedit que prosperàs la moció presentada pel grup popular i que ha mobilitzat fins a la sala de plens desenes de seguidors d’Iniciativa Cívica Mahonesa, l’associació creada ara fa 20 anys per oposar-se precisament a la normalització lingüística del topònim exclusivament en català.

Des de desembre de 2021, Maó és novament l’únic topònim acceptat, després que el ple de l’Ajuntament, primer, i el Consell insular de Menorca, després, així ho acordassin i quedàs anul·lat el topònim bilingüe Maó-Mahón, que havia estat vigent durant gairebé deu anys, des del govern de la batlessa popular Águeda Reynés.

Maó ja és Maó-Mahón

Precisament, aquest acord va ser impugnat als tribunals per Iniciativa Cívica Mahonesa, que ha aconseguit que l’abril de l’any que ve, 2026, el Jutjat Contenciós número 2 de Palma dirimeixi en una vista pública sobre la legalitat del pronunciament municipal.

A l’espera d’aquest embat als jutjats, anit ha tingut lloc el darrer assalt polític, instat pel Partit Popular, però que, a més de la concurrència pública de seguidors d’Iniciativa Cívica Mahonesa, ha trobat també el suport del regidor no adscrit Xisco Cardona, que va concórrer a les eleccions al capdavant de la llista de Vox.

El regidor popular Antoni Airós ha estat l’encarregat d’obrir el debat de la proposta, en la qual el PP demanava tornar enrere l’acord de fa cinc anys i promoure un debat ciutadà que pogués tancar d’una vegada la controvèrsia sobre el topònim. Airós entén que l’acord pres el 2021 “va ser perpetrat de manera il·legal”, perquè no va seguir el procediment adequat, i ha defensat el nom castellà com a “símbol de la història, la comunitat cultural i la ciutat”, tot advertint que “els canvis sense seguir el procediment legal afecten la tradició i poden generar un sentiment de desconnexió de part de la ciutadania”. En aquest sentit, ha invocat l’autonomia municipal i ha acusat el PSOE de “no haver respectat la voluntat dels ciutadans”.  Ben al contrari del que, ha dit, va fer el darrer govern del PP a la ciutat que, amb Águeda Reynés de batlessa, va optar per un topònim bilingüe, una “fórmula integradora que defensà els interessos de tots i no només d’alguns”. Airós ha demanat a l’actual govern municipal que també “arraconi el partidisme i atengui a la tradició i al sentit comú, com volen molts votants del PSOE que no estan d’acord amb vostès”.

Xisco Cardona ha anat més lluny i ha dit que mantenir oficial només el nom en català “és un atemptat contra la història i la cultura”, ja que, ha assenyalat, Maó és fruit de la normalització dels topònims duita a terme a principi del segle XX, quan el nom amb h “ja feia molts segles que s’emprava”. Com a exemple, ha esmentat el cas del poble mallorquí de Campos, que no ha normalitzat al català el topònim. A parer seu, “és inacceptable que una reforma ortogràfica del segle XX barati un nom utilitzat des de molts segles abans”. La seva intervenció ha estat molt aplaudida pel públic.

El regidor Santi Bonnín, en representació d’Ara Maó, s’hi ha oposat. Ha recordat que la Llei de normalització lingüística, que només admet topònims en català, va ser aprovada pel Govern Cañellas (PP) i ha esmentat documents històrics de grafies de Maó sense h intercalada anteriors al segle XIV, quan es començà a escriure amb h. “Totes les formes anteriors –ha remarcat– no tenen validesa perquè no segueixen les normes ortogràfiques ara vigents”.

Amb un to conciliador, el batle, Héctor Pons, també ha rebutjat la proposta del PP, ha insistit que l’expedient que va acordar el retorn al topònim Maó “es va tramitar amb tots els informes favorables” i, en tot cas, ha supeditat la decisió definitiva al que dicti el contenciós administratiu que s’ha de jutjar d’aquí a un any.

Pons ha destacat que l’acord de 2021 es va prendre per majoria absoluta i, amb aquest argument, ha rebatut que no es respectàs la voluntat popular. En qualsevol cas, s’ha mostrat partidari de mantenir el nom Maó com a oficial, però deixant també que en l’ús quotidià es pugui recórrer igualment al nom en castellà. De fet, ha apuntat que dimecres mateix va visitar el batle de Barcelona i li va lliurar “amb orgull” una fogassa de formatge amb denominació d’origen Mahón-Menorca.

Llavors, Héctor Pons ha donat la paraula a dos portaveus d’Iniciativa Cívica Mahonesa presents entre el públic. Amb un to respectuós, Juan José Gomila ha defensat que “la h és l’ADN de la ciutat”, ha lloat la proposta d’equilibri acordada el 2011 per l’anterior govern popular i ha demanat al batle una solució “sensata perquè el nom de la ciutat deixi d’estar subjecte als canvis polítics i ideològics”. El general retirat Luis Alejandre, que també hi ha intervingut, ha reiterat la petició que se cerqui un posicionament “que sumi, per respecte als nostres avis i, fins i tot, al que figura a l’escut de Maó” (que duu la hac intercalada).

El vot contrari dels 11 regidors del PSOE i Ara Maó ho ha impedit. D’aquí a un any, el debat tornarà a ressuscitar als tribunals de justícia.