El cas dels cartells aguditza el xoc entre Rovira i Junqueras

BarcelonaLa revelació de l’existència d’una estructura B d’ERC que es dedicava a fer accions de contracampanya com la col·locació dels cartells contra Ernest Maragall ha agreujat la pugna entre els partidaris de l’actual secretària general, Marta Rovira, que vol un nou lideratge al partit, i els partidaris d’Oriol Junqueras, que vol tornar a ocupar la presidència amb el congrés del novembre. El motiu principal de la disputa ara mateix és qui ha d’assumir responsabilitats per l’escàndol, tenint en compte que més enllà del director de comunicació del partit en aquell moment –Tolo Moya–, el viceconseller del Govern d’Estratègia i Comunicació, Sergi Sabrià, va conèixer l’autoria dels cartells poc després de l’atac i va decidir tapar-ho, d’acord amb la investigació de l’ARA, a més d’ostentar una posició preeminent en la maquinària de contracampanya d’Esquerra.

I en aquest punt es barreja la guerra interna que es viu a ERC des de després de les eleccions del 12-M: Sabrià és un dels més ferms aliats de Rovira, que fa pinya amb ell, mentre que els junqueristes consideren que la situació de Sabrià és insostenible. “Està destrossant els fonaments d’un partit amb 90 anys d’història”, afirma una veu d’aquest sector. Per la seva banda, Marta Rovira va defensar Sabrià a l’executiva de dilluns i va denunciar que hi havia un intent de destruir la seva figura. Aquest dimarts des del Govern també s’ha tancat files amb el viceconseller. La portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja, ha dit que l’estructura B d’Esquerra no té res a veure amb les pràctiques comunicatives de l’executiu i ha assegurat que mai se n’han beneficiat per influir en l’opinió pública per la porta del darrere.

El sector de Rovira insisteix que el màxim responsable de l’afer dels cartells és la persona que llavors ocupava la direcció de comunicació del partit en aquell moment, Tolo Moya, que els roviristes situen a l’òrbita de Junqueras. Precisament aquest dimarts ha amenaçat amb parlar obertament a través d'X (abans Twitter) si la direcció que actualment pilota Rovira el situa com a culpable: “Vull una investigació; hi exposaré les proves que demostren qui és l’ideòleg del grup, com funcionava i fins on arribava el coneixement de tot això. No ho vull centrar en aquests cartells, això va de qui va muntar aquesta trama i de com s'actua quan se n’assabenten”, ha dit Moya a les xarxes socials, referint-se a l’estructura B d’ERC per fer actes de contracampanya i que pagava una empresa afí per indicació del partit.

Junqueras, molest

Oriol Junqueras està molt molest amb la roda de premsa que va fer dilluns la portaveu del partit, Raquel Sans, en la qual va dir que l’executiva d'ERC havia estat coneixedora que s’havia produït un atac de falsa bandera contra els Maragall. Junqueras insisteix, com ja va dir a la xarxa X, que no en tenia cap constància. El seu entorn, de fet, atribueix les paraules de Sans a un intent d’implicar-lo també en la gestió del cas dels cartells.

Cal tenir en compte que Sabrià no és una persona neutral en el xoc intern, sinó que és algú molt proper a Rovira i està a la cuina de l’operació que busca forçar Junqueras a fer un pas al costat per instaurar un nou lideratge al partit. Quan es va fer pública la informació de l’ARA ja es va constatar com persones alineades amb Junqueras com Joan Tardà o de la federació de Barcelona com Eva Baró i Elisenda Alamany, també pròximes a l’expresident, sortien a demanar una ràpida assumpció de responsabilitats en forma de dimissions.

També hi va haver persones que, malgrat haver signat el manifest rovirista que demanava una renovació de lideratges –inclòs el de Junqueras– de cara al congrés del novembre, com els exalcaldes de Tarragona i Lleida Pau Ricomà i Miquel Pueyo, també van reclamar explicacions de manera contundent.

Qui continua al costat de Rovira i el viceconseller és, justament, l’objectiu de l’atac de falsa bandera, Ernest Maragall, que aquest dimarts ha trencat el seu silenci. Ha titllat els fets de “lamentables”: ha confirmat que quan es va assabentar de qui eren els autors va demanar l’arxivament de la causa per evitar que continuessin generant “patiment personal i familiar”. De fet, ha descrit que va sentir una “barreja d’astorament” i “malestar profund” davant unes actuacions “indecents”. Alhora, detalla en el comunicat fet públic que Tolo Moya li va demanar disculpes per uns fets que se li havien escapat del seu “control”.

Això confirma el que havia apuntat l’ARA: que la "B" d’Esquerra es tracta d’una estructura estable, que pilotaven els responsables de comunicació del partit –Sabrià i l’exvicesecretari de comunicació Marc Colomer, amb Moya com a intermediari amb els joves– i que tenia certa autonomia per fer accions. Algunes d'avalades i les altres per iniciativa pròpia, amb l’objectiu de posar Esquerra al centre del debat públic o complicar la vida als seus rivals polítics.

Maragall confia en el partit

Malgrat els fets, Maragall expressa confiança en el partit i defensa la “indubtable honestedat” de la “immensa majoria” dels seus dirigents, i també confia en la direcció actual per escatir responsabilitats. “Em consta la voluntat de la direcció actual per no tancar la qüestió en fals i prendre les mesures adequades per determinar eventuals responsabilitats”, afirma en el comunicat, després que la comissió d’ètica del partit es reunís ja dilluns per obrir la investigació interna.