Marchena rebutja de nou l'amnistia i manté Junqueras inhabilitat fins al 2031

MadridL'oposició de Manuel Marchena a l'amnistia es manté inalterable, encara que al seu tribunal hi hagi alguna veu discrepant com la de la magistrada Ana Ferrer, que torna a emetre un vot particular contra la decisió majoritària de confirmar la inhabilitació d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. En el cas del president d'Esquerra, fins al 2031. Els jutges que van condemnar-los per l'1-O tornen a negar-los l'aplicació de la llei pel delicte de malversació i obren el camí del Tribunal Constitucional. Després de tombar el recurs de súplica que havien presentat, tenen via lliure per acudir en empara a l'òrgan de garanties, que ja té sobre la taula diversos expedients relacionats amb l'amnistia.

L'1 de juliol Llarena i Marchena es van coordinar per tombar l'aplicació de l'amnistia als ja condemnats pel Procés i als exiliats –Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig–, amb un innovador argument sobre el benefici personal de caràcter patrimonial que la llei requeria per excloure el perdó pel delicte de malversació. Bàsicament, consideraven que els exconsellers no van haver de posar diners de la seva butxaca per fer el referèndum perquè els van gastar dels organismes públics. Ja llavors el president de la sala segona del Suprem advertia que la llei estava mal redactada i que, malgrat que l'objectiu dels impulsors fos aconseguir l'amnistia per malversació en aquesta causa, els articles de la norma no ho permetien.

"Entre la voluntat política que determina un canvi legislatiu i els enunciats normatius amb què aquest canvi es pretén fer és indispensable un enllaç lògic, coherent i d'acord amb elementals exigències de tècnica jurídica", reitera ara Marchena, que també defensa la tasca interpretativa que han de fer els jutges. "Les lleis no poden interpretar-se com un mandat verbal dirigit pel poder polític als jutges. L'imperi de la llei només pot garantir-se un cop el text legal publicat és sotmès a una interpretació judicial verificada conforme a les pautes hermenèutiques que defineixen el cànon de racionalitat imposat pel deure constitucional de motivació (...). La imatge del jutge com a «boca muda» que ha de limitar la seva funció a proclamar conseqüències jurídiques que flueixen de la literalitat de la norma representa una imatge desfasada que els recurrents presenten ara com l'ideal democràtic d'una justícia respectuosa amb el poder legislatiu", afegeix.

Ferrer hi veu "ficció jurídica"

Els raonaments de la majoria del tribunal han tornat a rebre la divergència de la magistrada Ferrer, que en el seu vot particular acusa Marchena de fer "ficció jurídica". "No hi va haver incorporació als seus respectius patrimonis ni, en conseqüència, benefici personal patrimonial", sosté. "No podem percebre un altre benefici personal que el de donar satisfacció a un projecte polític il·legal, i això és precisament el que sorgeix de la interpretació menys rebuscada i, en la meva opinió, més raonable i ajustada a la lletra de la llei i les seves disposicions normatives. En definitiva, l'única que pot considerar-se predictible. No es tracta de fer una interpretació microliteral de la llei, sinó d'evitar-ne una que sigui contraliteral", reitera. En aquesta línia, qüestiona que la majoria del tribunal acaba prenent una decisió no "interpretativa" de la llei, sinó "derogatòria".

La resolució de Marchena també compta les esperades crítiques dels mateixos afectats. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha celebrat la decisió perquè així s'obre la porta a acudir al Constitucional. "Ja era hora! Ho han endarrerit tant com han pogut. No esperàvem res de bo d'aquests jutges que fan de legisladors, de tertulians, d'agitadors polítics i de justiciers. Fan de tot menys aplicar la llei com els correspondria", ha piulat.

En la mateixa línia, ERC ha anunciat el seu recurs al TC: "Anirem fins al final per garantir que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull recuperin tots els seus drets polítics".