Marchena vs. Conde-Pumpido, història d'una rivalitat

Madrid"El meu amic Cándido", bromeja alguna vegada el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, en referència al president del Tribunal Constitucional (TC), Cándido Conde-Pumpido. És fidel a la seva ironia i conscient que als cercles judicials són conegudes les tibantors que mantenen. "Són dues personalitats amb un ego impressionant i havien de xocar forçosament", diu una font vinculada a la cúpula judicial de l'Estat. Després de compartir una època al Suprem, Conde-Pumpido va accedir al TC l'any 2017. Les tensions en les deliberacions a l'alt tribunal van passar a una mena de xoc implícit des d'institucions diferents i que pròximament podria reproduir-se arran de la llei d'amnistia.

Els entorns de tots dos neguen una animadversió recíproca i la situen només en una direcció. "És un odi unilateral de Marchena", apunten fonts properes a Conde-Pumpido, mentre que a l'altra banda admeten que és "difícil parlar d'afecte compartit". Quin és l'origen de les desavinences? En això tampoc hi ha consens. Quan l'actual president del TC va ser nomenat fiscal general de l'Estat per José Luis Rodríguez Zapatero, l'any 2004, Marchena era des d'un any abans el fiscal en cap de la secretaria tècnica. És a dir, una mena de número 2 del màxim responsable de la institució, que llavors era Jesús Cardenal. Una versió dels fets és que, després d'onze anys a la secretaria tècnica –hi va arribar l'any 1992, amb Felipe González com a president espanyol–, volia un canvi d'aires, i va ser nomenat fiscal del Tribunal Suprem. L'altra explicació és que Conde-Pumpido va agrair a Marchena la seva disposició per continuar, però que va preferir nomenar algú de la seva confiança. "¿Com t'han de nomenar si has estat cap de gabinet d'un fiscal general de José María Aznar?", sostenen des d'aquest bàndol.

Pugna per presidir la sala segona

Altres fonts apunten com a determinant un altre moment, concretament deu anys més tard. A finals del 2014, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de majoria conservadora que tot just fa uns dies s'ha pactat renovar, havia d'escollir el nou president de la sala segona del Suprem. Marchena havia aterrat com a magistrat l'any 2007, mentre que Conde-Pumpido ho havia fet l'any 1995 i era amb diferència el membre més antic. La tradició era que s'escollís l'integrant més veterà, però aquella vegada es va trencar. "L'humil becari", ironitzen des de l'entorn de Marchena, es va imposar a Conde-Pumpido –i a Miguel Colmenero, que també s'havia postulat per al càrrec–. "Li va provocar un gran disgust. No ho va acceptar", asseguren. A l'altra banda sostenen que la reacció no va ser d'indignació. "Ell va dir «Doncs molt bé, molt bé, per a tu», però no ha passat res. No hi ha cap relació", anoten.

Una altra font propera a Marchena assegura que no és algú que "guardi rancor" i que, fins i tot, "va ajudar" que Conde-Pumpido fos escollit membre del TC l'any 2017 a proposta del Senat. Aquesta persona ha presenciat "discrepàncies fortes" entre tots dos en deliberacions, però puntualitza que en l'àmbit jurídic se'n produeixen amb altres magistrats i ho emmarca en la normalitat. Ara bé, admet que "no es pot dir que tinguin molt bona relació" i que "és obvi que no pensen el mateix". Afortunadament per a tots dos, no tornaran a coincidir: quan Conde-Pumpido esgoti mandat al TC, d'aquí a dos anys, en tindrà 76 i es jubilarà com a magistrat del Suprem. Per la seva banda, Marchena cessarà com a president de la sala segona aquest novembre i caldrà veure quin és el seu futur. El seu destí havia de ser la presidència del CGPJ, però el whatsapp d'Ignacio Cosidó sobre "controlar per darrere" la sala segona va portar-lo a renunciar a finals del 2018. Anys després, els intents tant del PP com de Pedro Sánchez per convèncer-lo de presidir l'òrgan de govern dels jutges tampoc van donar fruits.

Aquesta voluntat de Marchena de mantenir la seva independència davant l’evident intenció del PP de fer-se’l seu contrasta amb el perfil polític que s’atribueix a Conde-Pumpido. “Marchena mai ha sortit de la funció fiscal o jurisdiccional i, en canvi, Conde-Pumpido ha sigut fiscal general”, afirma un magistrat. Una altra font jurídica afegeix que, a la sala segona, l’ara president del TC no va aconseguir un grup d’aliats, a diferència de Marchena, que té una “xarxa de gent incondicional de tots colors”. La mateixa font indica que Conde-Pumpido no s'amaga de tenir “línia directa” amb la Moncloa en èpoques socialistes, ja fos durant el govern de Zapatero o ara amb Sánchez. El PSOE d’Alfredo Pérez-Rubalcaba també el va ungir per al TC. En actes on coincideixen les principals figures institucionals, no és estrany veure Conde-Pumpido mantenir llargues converses amb polítics del PSOE. Un altre veterà de la cúpula judicial de l’Estat reconeix que Marchena “potser guarda més les formes, però també té connexions amb la política”.

La sentència de l'1-O

Més enllà de l'enemistat que puguin tenir, les fonts consultades afirmen que no s'ha traduït en fets tangibles. Sí que hi ha una sospita que té a veure amb la sentència del judici del Procés. En el seu moment es va publicar que l'entorn de Marchena acusava Conde-Pumpido d'haver filtrat als mitjans abans que es publiqués la resolució que la condemna era per sedició. En el pla estrictament judicial, hi ha hagut correccions del TC al Suprem, però una de les fonts es resisteix a creure que "algú actuï per venjança personal i dicti una sentència per perjudicar un enemic". Aquesta setmana el TC ha clavat un important revés al Suprem desmuntant les condemnes pels ERO d'Andalusia. Això sí, Marchena no havia participat en les sentències. A principis d'any, l'òrgan de garanties també va estimar recursos del líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, i de l'exdiputat de Podem Alberto Rodríguez que suposaven esmenar la plana a l'alt tribunal espanyol.

Pel que fa al Procés, en les pròximes setmanes arribarà al TC la resolució de Marchena de no amnistiar la malversació i el xoc pot escalar a magnituds importants. "Conde-Pumpido farà el que sigui per qüestionar la decisió", augura una de les fonts consultades. Arran del judici de l'1-O, Conde-Pumpido va rebre l'encàrrec de coordinar els recursos contra la sentència de Marchena i va negar l'empara a alguns condemnats com l'exconsellera Meritxell Borràs. Després, quan el TC va haver de resoldre les queixes dels que van ser castigats per sedició, es va apartar a causa d'unes declaracions que havia fet contra l'1-O. L'oposició al sobiranisme és de les poques coses que uneixen Marchena amb el seu "amic Cándido".