Rajoy: "Les plebiscitàries no existeixen, no s'ha d'enganyar els catalans"
L'anunci de Mas suposa "la constatació i l'evidència del fracàs d'una determinada política que només ha generat inestabilitat i incertesa a Catalunya", defensa el president espanyol
MadridEl president del govern espanyol, Mariano Rajoy, assegura que si el president de la Generalitat, Artur Mas, convoca els comicis a Catalunya el 27 de setembre, seran com els de qualsevol altre lloc d'Espanya, i adverteix que no s'ha d'enganyar els catalans perquè les eleccions plebiscitàries no existeixen. Rajoy fa aquesta reflexió en una entrevista concedida a l'agència Efe amb motiu de la clausura del 75è aniversari d'aquesta agència i en la qual recalca que l'anunci de Mas suposa "la constatació i l'evidència del fracàs d'una determinada política que només ha generat inestabilitat i incertesa a Catalunya al llarg d'aquests anys".
El president, que lamenta la successió de convocatòries electorals en pocs anys a Catalunya i que considera que l'anunci del 27 de setembre s'ha fet "per pur interès partidista", insisteix a rebutjar la consideració de plebiscitaris que pretenen atorgar CiU i ERC a aquests comicis. "Les eleccions seran unes eleccions com les que se celebren en qualsevol lloc d'Espanya. Són unes eleccions al Parlament de Catalunya i el que s'elegeixen són diputats al Parlament de Catalunya", aclareix Rajoy.
En aquest sentit, insisteix: "Això de les eleccions plebiscitàries no existeix, i per tant no cal enganyar la gent. Se li ha de dir la veritat". És una opinió que reitera davant la possibilitat que el govern denunciï el plantejament d'aquestes eleccions com a plebiscitàries, ja que assenyala que "no es pot fer el que no existeix ni està previst a la llei".
"Les eleccions són per elegir diputats i això és el que s'elegirà", argumenta el president del govern, que exposa que cada partit presentarà el programa electoral que consideri oportú i convenient. Rajoy rebutja que hi hagi hagut un avenç de l'independentisme a Catalunya i considera que això ho certifiquen les xifres del mateix govern català relatives a la participació en el "simulacre de referèndum" que es va fer el 9-N, ja que no va votar a favor de la independència ni el 30% del cens.
"El canvi substancial que s'ha produït és que CiU, o almenys Artur Mas, s'ha fet independentista. Però la gran majoria dels ciutadans de Catalunya no són independentistes", assegura abans de recalcar: "I, per descomptat, a Catalunya hi ha moltíssims més catalans que independentistes".
Davant les opinions que l'Estat hauria de tenir una presència més gran a Catalunya traslladant-hi, per exemple, algunes institucions, assegura que en l'actualitat hi ha una presència molt notòria.
Recorda que, quan va arribar a la direcció de l'executiu, la Generalitat i altres institucions en altres llocs d'Espanya no podien pagar els seus proveïdors i no podien atendre els seus venciments en els mercats.
Davant això, ressalta que la presència de l'Estat a Catalunya va servir perquè aquests proveïdors poguessin cobrar, s'atengués el dèficit públic de la Generalitat i es paguessin els serveis públics fonamentals.
"Aquí va quedar clar el que és un Estat nacional i solidari amb tots els seus ciutadans, no amb els seus territoris, perquè els drets i la solidaritat es prediquen de les persones, no de les hectàrees ni de les carreteres", afegeix.
Davant la possibilitat que el seu govern o altres d'anteriors hagin comès errors en relació amb Catalunya, assegura que tothom en comet i no hi ha ningú que no s'equivoqui en política o en qualsevol altra faceta de la vida.
"Però crec que aquest govern d'Espanya i els anteriors", explica, "independentment de quina fos la seva ideologia, han estat sempre pendents de resoldre els problemes de la gent, primera obligació d'un governant, i vetllar pel compliment de la llei".
Rajoy rebutja amb un no contundent la possibilitat que l'anomenada 'deriva independentista' es pogués esmorteir en part amb un pacte fiscal, i argumenta que els models de finançament autonòmic a Espanya sempre s'han fet de la mateixa manera, pactats entre tots, les comunitats i el govern de la nació.