Negociacions per a la investidura a l'Estat

Màxima pressió sobre el TC per la llei d’amnistia

Els magistrats ja se senten en el focus encara que no hi hagi un text definitiu

El president del TC, Cándido Conde-Pumpido, amb altres autoritats a la desfilada militar del 12-O
3 min

MadridCom més s'acosta el 27 de novembre, data límit per a la investidura de Pedro Sánchez, més palpable és una possible llei d'amnistia. La setmana que el candidat socialista ha posat punt final a la ronda de contactes amb els grups parlamentaris, Sumar ha presentat un informe jurídic que defensa la constitucionalitat de la mesura i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha avançat que portarà la norma al Tribunal Constitucional (TC) si s'aprova. Encara sense un text definitiu, les mirades tornen a dirigir-se a l'òrgan presidit per Cándido Conde-Pumpido.

El TC se sap protagonista un cop confirmat que s’activarà la via judicial si el PSOE tanca un acord amb ERC i Junts i els onze magistrats que previsiblement hi tindran l’última paraula són conscients que ja estan en el focus. Membres del tribunal reconeixen que dijous, a la recepció del 12-O al Palau Reial, molts interlocutors els feien notar, des de la cordialitat i l'empatia, que estan en el punt de mira. "Ja sabem el que hi ha", diu una font consultada per l'ARA, que nega sentir-se pressionada. Si bé públicament mai es pronuncien sobre afers candents, ara en privat els magistrats també es guarden molt de no dir res. És significativa l'actitud de Conde-Pumpido, que des del 23 de juliol ha extremat la prudència en els contactes que ha mantingut amb periodistes. Un pronunciament sobre l'amnistia generaria un problema als magistrats perquè qualsevol comentari previ els pot deixar fora de la deliberació quan arribi el moment.

El que està més assenyalat és Juan Carlos Campo, exministre de Justícia de la coalició PSOE-Unides Podem. La hipòtesi que s'hagi d'abstenir plana sobre el debat respecte a l'amnistia perquè va ser l'encarregat de signar els informes dels indults als nou presos polítics. En la justificació que va fer de les mesures de gràcia concedides per l'executiu, Campo també es va pronunciar sobre l'amnistia. L'exministre va argumentar que, a diferència dels indults, l'amnistia era "clarament inconstitucional". Això el compromet i el podria forçar a abstenir-se. Fonts del Tribunal Suprem consultades per l'ARA no descarten que l'exministre hagi de fer aquest pas i des del TC afirmen que no saben quina serà la seva decisió. En tot cas, si no s'aparta ell per voluntat pròpia tampoc es pot excloure la possibilitat que sigui recusat. Per exemple, pel PP, que reitera que utilitzarà totes les eines que tingui a l'abast per fer trontollar la mesura.

No donar per feta la majoria progressista

Campo forma part de la majoria progressista del TC, que des de fa deu mesos té set magistrats considerats progressistes contra quatre de conservadors. Tanmateix, caldria veure si l'exministre canviaria de posicionament en cas que aconseguís mantenir-s'hi i contribuiria a avalar la mesura, en línia amb el viratge que ha fet el PSOE sobre l'amnistia. Les mateixes fonts del Suprem afirmen que no es pot descartar res, per molt que els blocs estiguin bastant determinats. També al TC alguna veu lamenta que es pugui donar per fet el posicionament que tindrà el tribunal i defensen que l’òrgan no pot ser previsible.

Fins i tot hi ha juristes reputats que avisen que seria un error donar per fet que aquesta composició implicarà un aval a la iniciativa. Ho deia el penalista Enrique Gimbernat a El Mundo i també l’exlletrat del Constitucional Joaquín Urias a VilaWeb. Sense Campo, amb un sis a quatre en favor dels progressistes, una dissonància més generaria un empat entre blocs i Conde-Pumpido, considerat pròxim a la Moncloa, es podria veure obligat a fer servir el vot de qualitat per desempatar.

stats