BarcelonaPer entendre la resistència de la dreta valenciana a confinar la població ens hem de remuntar a la pandèmia, quan tot Espanya va descobrir una figura anomenada Isabel Díaz Ayuso. La presidenta madrilenya va convertir una política sanitària com el confinament de la població i el tancament de certes activitats econòmiques com la restauració en una bandera ideològica de la guerra cultural entre esquerra i dreta. Confinar va passar a ser una cosa de les esquerres, una mesura comunista que atemptava contra la llibertat de les persones. Per això Madrid va mantenir oberts els bars més temps i el virus es va centrifugar per tota la Península. Vox fins i tot va portar el primer estat d'alarma al Tribunal Constitucional, que va decretar, amb la seva majoria conservadora, que per confinar la població s'hauria d'haver decretat l'estat d'excepció. L'important aquí és el que va quedar a l'opinió pública: el confinament va ser il·legal.
En aquest sentit, el PP valencià és més ayusista que feijoista, és fortament ideològic i viu plenament dins la bombolla mediàtica que Pedro Sánchez defineix com a fatxosfera. No en va van ser els primers a pactar amb Vox, i el País Valencià era el lloc on la relació entre el PP i l'extrema dreta era més fluida. La sintonia entre Mazón i el seu vicepresident, l'extorero Vicente Barrera, era total.
L'alerta del 2023
Situem-nos ara en una altra data: principis de setembre del 2023. L'Agència Estatal de Meteorologia, l'Aemet, emet una alerta de pluges torrencials per una DANA a Madrid i altres punts d'Espanya. L'alcalde, José Luis Martínez-Almeida, va demanar a la població que es quedés a casa enviant un missatge d'alerta als mòbils i va tancar museus i espais municipals. Finalment, les pluges no van afectar tant la capital com alguns municipis de Toledo, a 40 km, on van caure 200 litres per metre quadrat. Tot el PP, però, va carregar en tromba contra l'Aemet per alarmista i per no afinar prou amb les seves previsions, incloent-hi Almeida. El més contundent, però, va ser el president andalús, Juanma Moreno, que va dir que "si un organisme públic alerta de «perill extrem» ha d'estar-ne molt segur, perquè això té conseqüències socials i econòmiques".
Per tant, confinar no és només d'esquerres, sinó que és antieconòmic. Aquests dos factors, l'ideològic, d'una banda, i la por de prendre mesures amb un impacte econòmic, de l'altra, poden haver induït Mazón a cometre un error monumental que de moment ha causat més d'un centenar de morts. Només que l'alarma s'hagués enviat dues hores abans, a les 18 h, s'haurien pogut salvar moltes vides. El fet que a les comarques de Castelló s'hagi tornat a repetir el mateix error i s'hagi donat l'ordre de confinament a les 11.50 h quan tots els nens ja eren a les escoles i els treballadors a les fàbriques, demostra que la resistència ideològica ha derivat ja en negligència greu. Perquè confinar la població no és d'esquerres ni de dretes, és simplement de sentit comú quan hi ha risc per a les vides humanes. I la competència en protecció civil és exclusiva de la Generalitat Valenciana segons l'Estatut (art.49.3). Al final Mazón ha sigut víctima de les tesis de la presidenta madrilenya.
L'intent ara de desviar la responsabilitat cap al govern espanyol, com pretén fer Alberto Núñez Feijóo, no és més que una maniobra desesperada per salvar el soldat Mazón, que està ja políticament mort. I compte, perquè Feijóo en pot sortir contaminat.