La mediació amb l'independentisme que sí que va acceptar el PP

Barcelona"El que està passant actualment a Espanya és el més greu que ha viscut la democràcia espanyola des del 23-F". Així de contundent s'ha mostrat avui el líder del PP, Pablo Casado, per la decisió del govern espanyol de Pedro Sánchez d'acceptar incloure un relator en la taula de partits sobre Catalunya. El màxim dirigent dels populars ha passat per alt que el govern de Mariano Rajoy va nomenar un mediador –i no pas un relator– abans de la consulta del 9-N del 2014, amb l'objectiu d'aturar la votació.

Quan el 12 de desembre del 2013 el president del Govern, Artur Mas, va anunciar que havia pactat amb la resta de partits sobiranistes una data de convocatòria i una doble pregunta per a la consulta, el sociòleg de capçalera del PP, Pedro Arriola, feia mesos que es reunia tant a Madrid com a Barcelona amb Joan Rigol, l'històric dirigent d'UDC i responsable del Pacte Nacional pel Dret de Decidir, que actuava com a emissari del president, tal com va avançar El Periódico. Unes converses que es va pactar que es negarien de totes totes si es feien públiques, i que tenien per objectiu evitar el xoc de trens.

En aquelles trobades s'hi va sumar posteriorment (concretament el mes de gener del 2014) el socialista José Enrique Serrano, exdirector del gabinet del president Felipe González i després de José Luis Rodríguez Zapatero, a petició de l'aleshores secretari general dels socialistes, Alfredo Pérez Rubalcaba. Una estratègia beneïda mesos després per l'actual president espanyol, Pedro Sánchez, que sempre ha defensat la via del diàleg per resoldre un conflicte que reconeix que és polític. Els tres dirigents van mantenir converses fins a les hores prèvies al 9-N amb diferents propostes sobre la taula, com ara un reforma constitucional com a tercera via, la possibilitat de canviar la pregunta de la consulta i algunes fórmules per buscar l'encaix constitucional d'aquella iniciativa.

Urkullu, l'altre mediador que va acceptar Rajoy

I no és l'únic precedent. Tres anys més tard, encara amb Rajoy a la Moncloa i ja amb Carles Puigdemont al Palau de la Generalitat, els dos executius van acceptar la mediació del lehendakari, Iñigo Urkullu, per evitar que el Parlament aprovés la declaració unilateral d'independència (DUI) i el Senat l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Urkullu es va posar el 3 d'octubre a disposició del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, per propiciar "una mediació europea", i va recordar que la UE "no s'ha construït intercanviant retrets i esgrimint els límits de la llei, sinó escoltant, entenent l'altre i construint plegats".

Fins a l’últim minut el president basc va aprofitar la bona connexió amb Madrid i Barcelona per intentar frenar la DUI i el 155, amb reunions, trucades, missatges i correus electrònics. Als escrits, recollits al sumari del Tribunal Suprem, Urkullu insistia en les eleccions sempre des de la premissa que, com a nacionalista, entenia els arguments del president català. Urkullu ja havia arribat a un acord amb Puigdemont, un parell de dies abans de la DUI, però la negativa del govern espanyol a no aplicar el 155 si no s'activava la DUI va fer fracassar la mediació davant la desesperació del dirigent basc.