Qui són els nou membres de la mesa del Congrés que hauran de decidir si suspenen els presos polítics?

MadridEl Congrés de Diputats ha escollit aquest dimarts els nou integrants de l'òrgan de govern de la cambra que, com ja havia anunciat el PSOE, presidirà Meritxell Batet. La socialista catalana ho ha aconseguit en segona votació, després de quedar-se a només un vot de la majoria absoluta en la primera volta (175), amb el suport –en vot secret– dels diputats del PSOE, Podem, el PNB, Coalició Canària i els regionalistes càntabres. L'acompanyen a la mesa Gloria Elizo (Podem) com a vicepresidenta primera –gràcies als vots d'ERC i JxCat, entre d'altres–, seguida d'Alfonso Rodríguez (PSOE), Ana Pastor (PP) i Ignacio Prendes (Cs) en les altres tres vicepresidències. Les quatre secretaries han anat a parar a Gerardo Pisarello (En Comú Podem), Sofía Hernanz (PSOE), Adolfo Suárez (PP) i Patricia Reyes (Cs). De majoria progressista, la nova mesa té tres membres del PSOE i dos del PP, Cs i Podem, i també són majoria les dones (5).

Fonts de la nova mesa expliquen a l'ARA que no es reuniran aquest dimarts i, probablement, tampoc ho faran dimecres, quan Batet es trobarà amb el rei Felip VI. Quan ho facin, tindran sobre la taula la primera patata calenta de la legislatura: les suspensions dels quatre presos polítics que són ja "diputats de ple dret".

El Tribunal Suprem ha deixat les suspensions en mans de la mesa, a diferència del que va fer al Parlament, quan el jutge instructor Pablo Llarena va entrar un escrit exigint que els presos polítics i els exiliats processats per rebel·lió fossin suspesos per la cambra catalana. Cs i el PP ja han reclamat que aquesta decisió es prengui en la primera reunió de l'òrgan i, de fet, l'anterior mesa presidida per la popular Ana Pastor ja havia encarregat un informe als lletrats. Entre els nou membres actuals només els dos de Podem s'oposen a la suspensió, tot i que el líder del partit lila, Pablo Iglesias, ja ha deixat clar aquest mateix dimarts que el partit complirà amb el que estableixi la llei.

Ara mateix, la clau és determinar si és necessari o no que el Tribunal Suprem presenti un suplicatori per poder seguir jutjant els quatre presos polítics. L'alt tribunal considera que no és necessari, perquè ni Oriol Junqueras, ni Jordi Turull, ni Josep Rull ni Jordi Sànchez (ni Raül Romeva al Senat) ostentaven la condició de diputats quan va començar el processament en contra seva. A més, apunten fonts del Suprem, la causa ja està en fase de judici oral. Les defenses dels presos s'aferren a la literalitat del reglament de la cambra baixa espanyola, que diu que per processar un diputat abans s'ha d'obtenir el vistiplau del ple, prèvia presentació d'un suplicatori.

Qui són les nou persones que acabaran decidint si els presos queden automàticament suspesos per exercir de diputats?

Meritxell Batet (PSC-PSOE), presidenta

El gest que Sánchez creu haver fet amb Catalunya

Un valor a l'alça al PSC. L'exministra de Política Territorial, nascuda a Barcelona el 1973, va començar la seva aventura política el 2004, com a independent en les llistes de José Luis Rodríguez Zapatero. Es va afiliar al partit el 2008 i, tot i els alts i baixos en la seva relació amb Pedro Sánchez, s'ha convertit en una persona de la màxima confiança del president espanyol. Batet es va mantenir ferma en el "No és no" a Mariano Rajoy, malgrat l'abstenció de la gran majoria del PSOE en la investidura del líder popular, i també va trencar la disciplina de vot en diverses ocasions per defensar el dret a decidir de Catalunya. Ara, la seva presència al capdavant del Congrés significa, per a Sánchez, un dels gestos a favor del diàleg amb Catalunya.

Gloria Elizo (Podem), vicepresidenta primera

Podem reforça el seu paper institucional

La vicepresidència primera de Gloria Elizo, nascuda a Madrid el 1966, és l'exemple perfecte del que va significar el 28-A a l'Estat. Podem va perdre 29 diputats i un terç dels vots respecte al 2016, però el PP va cedir al PSOE l'hegemonia que mantenia des del 2011. El resultat és que el pacte amb els socialistes fa que Elizo, que va ser la vicepresidenta quarta la legislatura passada, sigui ara la primera. Segons fonts del partit, Elizo defensarà a la mesa la necessitat que el Suprem presenti un suplicatori si pretén suspendre els presos polítics.

Alfonso Rodríguez (PSOE), vicepresident segon

Un 'sanchista' rival de Susana Díaz

El fins fa poc delegat del govern espanyol a Andalusia és un dels principals rivals polítics de Susana Díaz a la comunitat, aliat molt proper a Pedro Sánchez. Als seus 49 anys d'edat, format en ADE i màrqueting per la Universitat de Sevilla i en dret per la de Nebrija, Rodríguez va afiliar-se al PSOE el 1987 i ha sigut tinent d'alcalde a la capital andalusa en diverses àrees. Aquest dimarts hauria estat escollit vicepresident primer si els independentistes no haguessin votat a favor de Gloria Elizo, d'Unides Podem.

Ana Pastor (PP), vicepresidenta tercera

La presidenta destronada

Va ser la presidenta del Congrés la legislatura passada i ara s'ha vist relegada a la vicepresidència tercera després de la desfeta electoral del PP el 28-A. Ministra de Sanitat entre 2002 i 2004 i de Foment entre 2011 i 2016, polítics de diversos partits li han reconegut el seu talant dialogant tant com a presidenta de la cambra baixa com en les seves tasques executives. Metgessa de 62 anys nascuda a Zamora, va ser diputada per primera vegada l'any 2000.

Ignacio Prendes (Cs), vicepresident quart

Un ex-UPyD amb ganes de suspendre els presos

No havia fet més que acabar la sessió constitutiva del Congrés que el vicepresident quart, Ignacio Prendes, ja marcava la seva línia, idèntica a la del partit, i reclamava que es convoqués "de manera immediata" la mesa per suspendre els presos polítics. Aquest asturià procedent de UPyD –Rosa Díez el va qualificar de traïdor quan va canviar de partit–, té 63 anys i repeteix com a vicepresident de la cambra en la seva segona legislatura al Congrés amb Ciutadans.

Gerardo Pisarello (En Comú Podem), secretari primer

Un dels perfils dels comuns més pròxims al sobiranisme

Nascut a Tucumán (Argentina) el 1970, ha passat en pocs mesos de ser un dels pesos pesants dels comuns a l'Ajuntament de Barcelona a ser virtualment el candidat de Barcelona en Comú a les europees per acabar, finalment, a la mesa del Congrés com a secretari primer. Serà la veu més pròxima al sobiranisme que hi haurà a la mesa de majoria progressista i que defensarà no suspendre els presos polítics. La seva presència en l'òrgan de govern, però, ja el descarta a l'hora de tenir un paper preponderant al grup d'En Comú Podem i en un eventual govern de coalició entre el PSOE i Podem.

Sofía Hernanz (PSOE), secretària segona

Una veu del 'no' a Rajoy el 2016

La tercera veu del PSOE a la mesa és la de Sofía Hernanz. Nascuda a Eivissa l'any 1970, és diputada al Congrés des de la legislatura de la majoria absoluta de Mariano Rajoy el 2011. L'oposició a l'hegemonia de la dreta la va portar a ser una de les parlamentàries que es va mantenir en el 'no' a Rajoy l'octubre del 2016, postura amb què es va desmarcar de l'abstenció del PSOE que finalment va acabar desbloquejant la legislatura. Hernanz va ser regidora a l'Ajuntament d'Eivissa, diputada al Parlament de les Illes Balears i consellera del consell insular d'Eivissa i Formentera.

Adolfo Suárez Illana (PP), secretari tercer

El fill de l'expresident espanyol amb una sonada polèmica amb l'avortament

Fill del primer president de la democràcia, Adolfo Suárez Illana, nascut a Madrid el 1964, és el segon representant del PP a la mesa del Congrés, com a secretari tercer. Va irrompre en la precampanya del 28-A com un dels principals fitxatges de Pablo Casado, que el va situar com a número dos de la llista per Madrid. El seu protagonisme públic va anar minvant com a conseqüència d'alguna sortida de to que el va perseguir durant tota la campanya, sobretot la que feia referència a l'avortament. "Els neandertals també ho feien: li tallaven el cap quan havia nascut", va dir, i va afegir que calia "ajudar les dones que han de decidir si volen ser mares d'un nen viu o d'un de mort".

Patricia Reyes (Cs), secretària quarta

Ciutadans confia en els mateixos

Nascuda a Madrid el 1973, Patricia Reyes és diputada de Ciutadans des del 2015 –va aconseguir mantenir-se tot i la pèrdua de diputats del 2016– i la passada legislatura ja va ser secretària de la mesa del Congrés. El partit taronja ha decidit mantenir el tàndem Prendes-Reyes de la passada legislatura a l'òrgan de govern parlamentari. És llicenciada en dret per la Universitat CEU San Pablo i té un màster en urbanisme. Al Congrés ha sigut la responsable de Cs en l'àmbit de la violència masclista.

Manuel Cruz, president del Senat

El PNB trenca l'hegemonia dels quatre partits grans

La majoria absoluta del PSOE ha fet possible que el filòsof Manuel Cruz, nascut a Barcelona l'any 1951, hagi aconseguit la presidència del Senat. El senador més votat del PSC en les passades eleccions generals ha sigut la solució d'emergència al fracàs de l'operació Iceta. La mesa del Senat també haurà de tractar la suspensió de Raül Romeva, l'únic pres polític que hi ha a la cambra. En el cas del Senat, les vicepresidències han anat a parar a la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, i a l'expresident de la cambra alta, el popular Pío García-Escudero. Les quatre secretaries són per a Fernando Martínez i Olívia Delgado, del PSOE; Imanol Landa, del PNB, i Rafael Hernando, del PP.