Toñi García: "Cada mentida de Mazón ens fa més mal"

BenetússerToñi García (59 anys), veïna de la localitat valenciana de Benetússer, va perdre al seu marit, Miguel Carpio, i a la seva única filla, Sara Carpio, la nit del 29 d’octubre. El seu és un relat ple de llàgrimes i dolor. Però també és un exemple de valentia, la d'una persona que ofereix el seu testimoni tot i el patiment que li suposa narrar-lo. Un coratge que l'ha impulsat a participar en la creació de l'Associació de Víctimes DANA 29 octubre 2024 i que també va mostrar quan va denunciar la indiferència de l'exconsellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme Nuria Montes, que, tot i treballar en la mateixa planta de la Ciutat Administrativa que ella, durant sis dies no es va interessar pel seu sofriment.

Han passat quatre mesos i mig de la tragèdia, ¿es troba un poc millor?

— Em continua fent molt de mal. Trobo molt a faltar la meva filla [de 24 anys] i el meu marit [de 63 anys]. Em trobo molt sola i, sobretot, molt indignada. Cada vegada estic més convençuda que la inacció i la negligència del govern valencià va causar la mort de totes les víctimes.

Com va succeir?

— Jo i el meu marit vam venir del treball al voltant de les 17.15 h [els dos són funcionaris de la Generalitat]. Vaig notar la meva filla molt nerviosa [a les 10.30 h ja s'havien produït rescats a la comarca de la Ribera Alta i a partir de les 11 h desbordaments a Xiva i de les 12 h a Utiel]. Ella em va preguntar si Benetússer es podia inundar i jo li vaig dir que això era impossible perquè així m'ho havien fet creure tota la vida. També li vaig dir que avui dia ens avisarien. Jo tenia aleshores un mòbil vell i li vaig dir a ella i al meu marit que miressin en els seus mòbils si havien dit alguna cosa des de l'Ajuntament o la Generalitat i em van dir que no. Al voltant de les 19.15 h la meva filla ens va cridar perquè sortíssim al balcó i vam veure la llengüeta d'aigua marró. Després, el meu marit i la meva filla van baixar a treure els cotxes del garatge per si s'inundava. A les 19.45 h vaig baixar al garatge a buscar-los. Però ja no es podia accedir a la planta baixa. L'aigua ja arribava als 2,5 metres, i per accedir al garatge cal baixar un pis més. Era impossible. Jo confiava que haguessin sortit amb els cotxes. Durant la nit es veien surant contenidors, cotxes, camions... Sentíem tres persones demanant socors, intentàvem il·luminar-los, però no els vèiem. Enteníem que estaven agafats a una tanca que hi ha en un poliesportiu d’enfront. Van estar cridant tres hores, des de les 19.45 h fins a les 23 h. No he sabut què va ser d'elles. L'endemà, la família del xicot de la meva filla va intentar buscar els cotxes, però era impossible. Hi havia un metre de fang i fileres de cotxes taponant els carrers. El dia 31 d’octubre la UME els va treure del garatge. Em van dir que davant la impossibilitat de sortir havien sortit dels cotxes i que estaven fora dels cotxes els dos junts. Jo sabia que el meu marit mai abandonaria la meva filla.

Després del que ha patit, d'on treu la força per explicar-ho?

— El que busquem és justícia i reparació per a les víctimes. Jo l'hi dec al meu marit, a la meva filla i a tothom que ha mort, és l'única cosa que em queda. Lluitar pel que és just. I el just és que no van actuar, que van actuar malament i negligentment.

Els han telefonat des de la Generalitat?

— Ningú s'ha posat en contacte amb nosaltres. No han fet res des del principi excepte mentir. S'han de creure que el poble valencià o el poble espanyol és ximple. Com és que el PP manté el senyor Mazón? Cada mentida ens fa més mal.

I des del govern de l’Estat?

— La delegada del govern, Pilar Bernabé, ens va convidar a l’Associació Víctimes de la DANA 29 d’octubre 2024 a la Delegació per conèixer-nos i donar-nos explicacions. Ella aquell dia tenia un viatge a Còrdova i el va ajornar.

Han reclamat la dimissió de Carlos Mazón. Hauria de dimitir algú més?

— Caldrà veure les competències de cada conseller, perquè per a això estan els protocols, per després depurar responsabilitats. [Mazón] no fa més que culpar els altres. Però no es tracta de culpar, sinó de veure qui és el responsable. Qualsevol altre, per menys, va al carrer, però ells es mantenen. Per què han de tenir tants privilegis, tant d’aforament?

Vol que dimiteixi Mazón o també noves eleccions?

— Jo mai he pensat en noves eleccions. Potser perquè l'únic que busco és justícia.

Veu algun paral·lelisme amb l'oblit de les famílies de les víctimes de l’accident del metro del 2006?

— Torna a passar una vegada i una altra.

Hi ha sectors socials que reclamen no centrar-se en el dia 29 i sí en la reconstrucció.

— Una persona que ho ha fet tan malament des del principi, com reconstruirà res? No tenim cap fe en ell.

Va assistir al funeral de la catedral de València?

— No me'n vaig assabentar. Aquell dia estava traient fang del meu traster. Si hi hagués anat ho hauria fet per conèixer i fer costat a altres familiars de víctimes. Però no hauria estat amb els polítics, hauria marxat. No hauria pogut estar amb els que crec que són culpables. Crec que va ser un circ dels polítics del govern valencià, l'arquebisbat i la monarquia.

Com valora la instrucció de la jutgessa?

— Jo vaig anar a declarar el dilluns dia 3 de març. La veig segura, molt competent i empàtica. Confio plenament en ella. És un punt de llum per a nosaltres.

I la resposta de la ciutadania?

— El suport de la gent el tenim, de la gent de la Comunitat Valenciana, de tot Espanya i fins i tot de l'estranger, i això em reconforta molt.

I les ajudes?

— Hi ha molta gent que no ha cobrat, encara. A una neboda meva que viu a Alfafar l'aigua li va arrasar tota la primera planta i encara no havia rebut cap ajuda. Ni del cotxe ni del treball, perquè ella té un restaurant. Sols ha rebut les ajudes dels propietaris de Mercadona i Zara. Ja són quatre mesos sense treballar. Fins i tot s'havia vist forçada a demanar un préstec per subsistir.