Menys valencià, més toros i eliminació d'impostos: el balanç dels primers sis mesos del govern del PP i Vox

ValènciaNomés sis mesos després d'aquell 13 de juny del 2023 en què el Partit Popular i Vox van anunciar un acord exprés de govern al País Valencià, el binomi ultraconservador ja ha deixat una bona mostra de les polítiques que pretén aplicar durant els pròxims quatre anys. El balanç del primer semestre destaca per una especial diligència a prendre mesures en l'àmbit lingüístic i cultural, mentre que l'executiu s'ha manifestat més prudent i continuista en sectors com l'econòmic o en la regulació de l'administració, on encara no ha mostrat totes les cartes malgrat l'adopció ja d'algunes mesures.

Les famílies triaran la llengua vehicular

Sense cap mena de dubte, les iniciatives més polèmiques han estat les que regulen l'ús del valencià i la promoció de la llengua i la cultura catalanes en conjunt. El PP i Vox ja han aprovat que a partir del curs vinent el valencià deixi de ser llengua vehicular a tot el territori. No s'usarà per impartir classe a les vuit comarques on històricament el català no ha estat present o ho ha estat residualment, i únicament s'estudiarà la matèria si l'alumnat ho sol·licita. A més, el Govern té molt avançat un esborrany de la futura de llei de plurilingüisme que pretén fixar que siguin les famílies i no el consell escolar les que triïn la llengua vehicular de cada centre.

Zero euros a la promoció del català i 300.000 a les corregudes de toros

Més enllà de les aules, el binomi ultraconservador també ha aplicat la tisora contra les mesures que incentiven l'ús del català i ha suprimit l'Oficina de Drets Lingüístics (ODL) i el Consell Social de les Llengües. A més, ha eliminat les ajudes a les entitats que promouen la llengua. Entre les principals víctimes hi ha l'Institut Ramon Llull, la Càtedra Vicent Andrés Estellés, l'Espai Joan Fuster de Sueca i la Fundació Carles Salvador.

Totes elles l'any vinent no rebran ni un euro. I si no es destinen a les associacions que fomenten el valencià, ¿on aniran els diners de la conselleria? La resposta és senzilla: a les organitzacions que neguen la unitat del català com Lo Rat Penat, la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i l'Associació d'Escriptors en Llengua Valenciana.

Però l'ajuda més polèmica ha estat la concedida a la Fundación Toro de Lídia, amb seu a Madrid, que ingressarà 300.000 euros per organitzar corregudes de jònecs al País Valencià. "Ho repetiré les vegades que faci falta: no defensarem cap entitat que defensi la implementació dels Països Catalans en aquesta part d’Espanya que es diu Comunitat Valenciana", va sentenciar el conseller de Cultura i Esport i dirigent de Vox, Vicente Barrera.

Aquesta línia política també s'ha traslladat a escala municipal, amb el veto a revistes en català com El Temps, Sàpiens, Camacuc, Llengua Nacional, Enderrock i Cavall Fort en localitats com Borriana i Torrent. En aquesta última ciutat, al juliol també es va canviar el nom de l'auditori municipal, que el 2016 s'havia batejat en honor al cofundador de l'històric grup de música folk Al Tall Vicent Torrent, i va passar a dir-se únicament Auditori Municipal. Per contra, a València, el PP i Vox han nomenat Rita Barberá alcaldessa honorària malgrat que va ser una persona acusada de corrupció i amb causes obertes amb la justícia que només es van arxivar amb la seva mort.

Adeu a l'impost de successions i donacions

Menys sorolloses, però igual de transcendents, han estat mesures com la supressió de l'impost de successions i de donacions, l'eliminació d'una taxa turística aprovada per l'anterior executiu, però que encara estava pendent d'aplicar-se, i els primers passos per relaxar els tràmits que regulen els plans urbanístics, els projectes d’inversió i els plans industrials.