Rosario Sánchez: “Més que de canvi de model, xerraria de millorar el que tenim”

PalmaLa consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, RosarioSánchez (Palma, 1976), afronta la recta final de la tramitació dels darrers pressupostos de la legislatura inalterable a les crítiques pel desvirtuament de l’ecotaxa, el volum de despesa, el deute i per la negativa a abaixar impostos. I, mentre les Balears tenen un règim especial –diferent del que es va plantejar inicialment, però un règim especial–, s’arribarà a les eleccions sense més autonomia fiscal.

Aquesta legislatura s’ha plantejat reiteradament la necessitat d’un canvi de model econòmic. En quins aspectes concrets s’ha avançat?

— La passa més important és el consens social sobre on volem anar, i que no pot ser un turisme centrat en la quantitat. Més que de canvi de model, xerraria de millorar el que tenim. Hi ha consens per dir que hem de diversificar, i produir cohesió social i prosperitat compartida. Deixarem de ser una comunitat turística? El que hem de fer és un model turístic sostenible perquè som una potència mundial.

S’hauria arribat a aquest punt de consens sense la pressió ciutadana?

— En democràcia, l’opinió pública és fonamental. I quan és tan forta per dir que no es pot créixer en quantitat, això es reflecteix en les decisions polítiques.

Amb un gran volum de despesa, té marge el Govern per afrontar un escenari d’incertesa?

— Els informes, com els de l’AIReF, avalen la sostenibilitat dels comptes públics de les Balears. Controlam cadascun dels grans factors de despesa perquè no es disparin fora de les nostres possibilitats a mitjà termini. Hem fet uns pressupostos expansius i que tenen capacitat d’impulsar inversions, però també estan dins d’un marc de responsabilitat.

Es faran servir 50 milions d’euros per derivar pacients a la sanitat privada. No es podria enfortir la sanitat pública per assumir-los?

— S’han destinat recursos al covid i hem de recuperar activitat assistencial, amb el suport de la sanitat privada. No crec que sigui una qüestió de pressupostos. És una situació puntual en la qual es necessita un reforç. Una col·laboració publicoprivada no és dolenta si la part forta es troba en el costat públic.

El factor d’insularitat s’està fent servir per tapar forats com els convenis de carreteres?

— Part dels convenis de carreteres de Menorca i Mallorca no es va executar perquè es varen aturar màquines en l’època del 2011 al 2015, amb el PP al capdavant. S’ha de negociar com recuperam aquestes inversions. No compraré el discurs que fa el PP que una cosa compensa l’altra quan es parla del factor d’insularitat. En cap moment hem de pensar que res està tancat amb el factor d’insularitat.

Reclamam més autonomia fiscal des de fa molts anys, però no avançam. S’aconseguirà mai aquest objectiu?

— Jo i el partit en el qual milit creim en una Espanya federal, on l’autonomia no sigui només per a la despesa, sinó també per als ingressos. Quan demanam més autonomia fiscal, ho feim perquè té sentit que, si tens reponsabilitats sobre els ingressos, ets més curós del que fas amb la despesa. Però no ens fan cap favor les comunitats que empren la poca autonomia que tenim de manera irresponsable, per fer demagògia o per donar l’impost de patrimoni i després reclamar fons a l’Estat.

El PSOE estatal no hi sembla gaire disposat. Paguen justos per pecadors?

— El que es fa a escala central és evitar que la riquesa no estigui gravada i procurar que aporti més qui més té. No crec que sigui una qüestió d’un estat centralista que dona ordres a les comunitats. Les comunitats ‘adultes’ ens hauríem de coordinar per prendre decisions de com funcionam en matèria impositiva.

Tenim finançament rècord per part de l’Estat. Rècord és sinònim de just?

— Vivim en una illa, amb una població que creix i que atén molta població flotant. Però hi ha manca de transparència en el sistema de finançament autonòmic. Podríem xerrar de justícia o injustícia si tinguéssim tots la mateixa informació. Hem de tenir més transparència i capacitat de decisió. La nostra comunitat sempre ha reclamat ordinalitat. Generam riquesa perquè recaptam moltíssim IVA, i volem que els recursos que rebem estiguin en consonància amb els ingressos que generam.

MÉS i Podem demanen un increment de l’ecotaxa. Per què no és factible?

— Nosaltres presentam un avantprojecte de pressupostos en el Consell de Govern, que el fa seu. Cada partit polític té els seus marges per qüestionar el que consideri d’aquest projecte.

Però per què no ha de pujar l’ecotaxa?

— Mai no hem dit que l’impost d’estades turístiques regulàs la demanda. Els fluxos s’han començat a regular amb una llei turística.

Més enllà de regular la demanda, no hi hauria més recursos per a inversions si s’apujàs l’ecotaxa?

— Si es considera que s’ha d’apujar l’impost d’estades turístiques, ho hauria de decidir l’equip de govern, perquè és una decisió d’envergadura.

Alguns grans hotelers han fet palesa la seva satisfacció amb aquest govern. Com interpretau la combinació entre un govern d’esquerres i els empresaris hotelers contents?

— No sé quin és el seu grau de satisfacció, però sent un discurs dels hotelers que no havia sentit mai, quant a sostenibilitat del model turístic i la necessitat de fer-lo inclusiu. La llei de turisme sostenible ha sortit amb el consens del sector. Entenc que hi ha una consciència que abans no hi havia de preservar la nostra societat i el medi ambient.

També s’ha acusat el Govern de pervertir l’ecotaxa quan inverteix en àrees com l’habitatge. S’està traint la finalitat d’aquest impost?

— He estat a totes les comissions de l’impost d’estades turístiques i és la vegada que la proposta ha sortit amb menys vots en contra. S’ajusta perfectament al reglament de funcionament de l’impost. Pel que fa a l’habitatge, hi ha una proposta de resolució que va tirar endavant al Parlament perquè el 25% de l’impost s’hi dediqui. Més de la meitat de les inversions que s’hi financen tenen a veure amb el medi ambient i el canvi climàtic.

El Govern avalarà la compra d’habitatges a persones amb salaris de fins a 68.500 euros. Qui guanya aquestes quantitats forma part de la classe mitjana i necessita aquesta ajuda?

— Sé que això generà polèmica, però són llindars màxims: un preu de compra màxim de 270.000 euros i una renda màxima de 68.500. S’agafaren els límits alts dels càlculs perquè no fos un entrebanc per dur a terme aquesta política. Si això s’ha de modular, no crec que generi més problema, sempre que tot es basi en dades objectives. És important que aquesta política arribi als ciutadans que ho necessiten, però també que siguin persones que puguin rebre una hipoteca i tinguin renda per tornar-la.