MÉS dona el sus a la cursa electoral i avisa: "No tenim cap fidelitat ni pacte més enllà del que tenim amb els mallorquins"
Lluís Apesteguia reclama que no es desvirtuï l'ecotaxa i assegura que el partit ecosobiranista no permetrà que es toqui el català a l'escola
PalmaAmb el final de la V Assemblea General, MÉS per Mallorca ha iniciat la cursa per a les eleccions del 2023 amb un avís molt clar per part del nou coordinador del partit ecosobiranista, Lluís Apesteguia: ""No tenim cap fidelitat ni cap pacte més enllà del que tenim amb els mallorquins". Apesteguia ha clausurat el congrés envoltat dels membres de la nova executiva de la formació i ha deixat palès que a partir d'ara apujarà el to ideològic. "Som el partit de la renda social garantida, de la Llei de fosses, de la Llei contra el canvi climàtic, de la de residus, de l'impost turístic...", ha enumerat, a més de reivindicar que l'ecotaxa es destini "únicament a compensar les externalitats negatives del turisme i propiciar el canvi de model econòmic".
Apesteguia ha reivindicat el partit com a hereu "dels agermanats, de les lluites obreres, dels republicans i dels antifranquistes", i ha subratllat que MÉS és un mur de contenció davant del feixisme i que treballa perquè "mori el mal govern del segle XXI", que no és cap altre que el que provoca la "precarització de la feina" i la injustícia entre el nord i el sud. D'altra banda, el coordinador ha advertit que MÉS "no permetrà que es toqui el català a l'escola" i que la formació "anirà més enllà", fins a "la plena normalització" de la llengua pròpia. A més, el coordinador ha constatat el fracàs del pacte del 2007 entre les Balears i el regne d'Espanya, i ha preguntat on són "els fons estatutaris, les competències, el règim especial digne i el finançament" que es va acordar llavors. "Cal treballar en un nou pacte entre les Illes Balears i el regne d'Espanya", ha assegurat, i ha recordat que el sobiranisme d'esquerres està arrelat "en l'internacionalisme". "Ens trobaran sense cap renúncia plantejant una societat lliure, justa, sostenible i igualitària", ha sentenciat.
La nova permanent de MÉS per Mallorca ha estat elegida amb un 82,2% dels vots, un percentatge inferior al suport que aconseguí l'encapçalada per Antoni Noguera el novembre del 2019, que va tenir un 87% dels vots. Amb Apesteguia com a coordinador i Jaume Alzamora com a secretari general, la nova permanent està formada per set dones, tal com va avançar l'ARA Balears: Marta Carrió (portaveu); Maria Ramon (secretària Territorial), Catalina Trobat (secretària d'Organització), Catalina Inès Perelló (secretària d'Organització), Neus Truyol (secretària de Finances), Carme Gomila (secretària de Relacions Polítiques) i Aina Amengual (secretària de Política i Estratègia).
Pel que fa als 18 membres de l'executiva que han estat escollits per la militància, aquesta és la llista per ordre de més a menys votats: Ruth Mateu, Alice Weber, Ferran Rosa, Laura Celià, Joan Josep Mas, Mateu Matas, Marta Guijarro, Joana Aina Campomar, Sebastià Lliteres, Joana Maria Llull, Joan Verger, Àlex Segura, Marta Català, Antoni Lluís Trobat, Antoni Simó Tomàs, Miquel Oliver, Caterina Mas i Anabel Riveras. Deixant els corrents de banda, la nova portaveu del partit, Marta Carrió, ha deixat ben clar que tothom "s'ha de gravar un únic objectiu": les eleccions de maig del 2023.
Carrió ha recordat que, segons marca la ponència política que s'ha aprovat aquest mateix dissabte, MÉS treballarà a partir d'ara per "aconseguir una majoria social àmplia" de totes les persones i col·lectius amb una mateixa visió de país. La portaveu ha destacat quatre pilars: "Sobiranisme, ecologisme, justícia social i feminisme". D'altra banda, Carrió ha dedicat una atenció especial a la constitució de FeminisMÉS, "un espai autònom" amb "la sororitat i l'empoderament" com a marca d'identitat.
Per part seva, el secretari general del partit ecosobiranista, Jaume Alzamora, ha agraït a Antoni Noguera la feina d'aquests dos anys i ha subratllat que MÉS és l'espai on cap "tota l'esquerra transformadora" de Mallorca. "Ens hem donat l'organització per funcionar els propers anys, amb una fòrmula de lideratges compartits", ha comentat. Segons Alzamora, els dos pròxims anys seran el moment de "visibilitzar les candidatures i fer les llistes que les complementin", així com de "reforçar les agrupacions locals". "Amb la ponència que hem aprovat, tenim el discurs polític. Ara és el moment d'eixamplar la base per ser la força decisiva el 2023", ha afegit.