Més enllà del blau i del vermell: les altres estelades

BarcelonaAquest dimecres els carrers de Barcelona i de les altres ciutats on es commemora la Diada s'ompliran d'estelades. La majoria de manifestants portaran l'estelada blava o la vermella, les que s'han fet més populars, però n'hi ha diferents versions que han tingut més o menys èxit. Més enllà del blau i el vermell, hi ha vida.

L’estelada clàssica del triangle blau i l’estel blanc neix el 1918 i és obra de l'activista Vicenç Albert Ballester, que s'inspira en la bandera cubana arran del seu procés d'emancipació d'Espanya que l'enxampa al país caribeny pels seus negocis mercantils. L’any 1922 Francesc Macià la va adoptar per al partit que havia creat, Estat Català, i actualment és la més utilitzada en el moviment independentista.

L'any 1968, el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) va canviar el color de l’estel, en sincronia amb els països socialistes, que el lluïen de color roig. Al principi, el triangle era blanc, però el van canviar pel groc perquè era més econòmica una bandera de dos colors que no pas de tres. "Fins a la dècada del 2000 hi havia més estelades vermelles que no pas blaves, perquè les primeres s'estampaven i les segones s'havien de cosir", explica Joan-Marc Passada, col·laborador de la Fundació Reeixida, que va ser l'encarregada d'organitzar el centenari de l'estelada. Només la CUP la manté com la bandera oficial.

L’estelada vermella amb estel groc va ser creada pel PCE (i) -Partit Comunista d'Espanya (internacional)- per representar la ideologia marxista-leninista que professava. Encara la fa servir la Federació de Joves Comunistes de Catalunya. Una de molt semblant, però amb el triangle blanc, la va fer servir al principi el PSAN, el Moviment d'Unificació Marxista (MUM), el Bloc Català de Treballadors (BCT) i des del 1979 fins a la seva dissolució, el 1982, el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN).

Aquesta estelada ha estat utilitzada pels sectors anarquistes des de la dècada dels anys 70 fins a l'actualitat. El color vermell de l'estel i el color negre del triangle simbolitzen la ideologia llibertària i i les vuit puntes de l'estel, cadascun dels territoris dels Països Catalans.

Aquesta estelada és la que abanderen els col·lectius de defensa dels drets dels homosexuals, transsexuals i bisexuals independentistes i ha anat agafant volada els darrers anys. La seva plasmació també ha tingut la seva versió en blau i la versió d’esquerres amb l’estel roig.

L'estelada verda, amb l'estel blanc que simbolitza la llibertat i el triangle verd que representa l'ecologisme, es va crear com a símbol antimilitar l'any 2008 i des d'aleshores és utilitzada pels sectors que defensen el territori i el medi ambient, tot i que el seu ús no està gaire estès. És l'estelada que reclama un estat català pacífic i sense exèrcit, ecologista, humanista i animalista. 

La resta de territoris dels Països Catalans o de la Corona de Catalunya i Aragó també van crear les seves pròpies estelades per defensar un estat propi per a la seva comunitat. Els anys 30 del segle passat, al País Valencià els moviments nacionalistes van dissenyar una bandera estrelada amb l'estel vermell sobre fons blau i una altra amb l'estrella blanca, que encara reivindiquen alguns grups nacionalistes, però també del blaverisme. Els independentistes aragonesos també en tenen dues versions: una amb un estel vermell i l'altra amb un cercle.

Aquesta bandera va ser proposada com la dels Països Catalans Independents, amb el triangle blau que simbolitza la independència i deu estrelles blanques en cercle que fan referència als territoris de tota la nació catalana i no els països de la UE, com la gent sol pensar. La iniciativa no va quallar.

L'auge del Procés també ha fet emergir estelades de diferents clubs esportius. Els aficionats independentistes del Barça, de l'Espanyol o del club més antic de l'Estat, el Palamós, n'han barrejat els colors amb la bandera independentista, com també han fet equips de bàsquet com la Penya.

Si hi ha una bandera que sí que treu el cap en les manifestacions dels darrers anys, especialment després de l'1-O, és l'estelada negra, que capitalitzen els sectors octubristes que defensen aixecar la DUI. "La idea surt de recuperar les banderes del 1714 i els regiments austriacistes", exposa el seu creador, Joan-Marc Passada, juntament amb Jordi Avià. Fusiona la bandera negra, que no era oficial però era "brandada com a estendard de lluita sense quarter", i la de santa Eulàlia, patrona de la capital, i incorpora un estel que simbolitza l'anhel de llibertat.