MÉS guaita l’equador de la legislatura amb les bases desmobilitzades

PalmaTots els assessors a qui Lluís Apesteguia va demanar consell li varen recomanar que no fes públic que deixa la batlia de Deià per un problema de salut mental. Tot i això, va decidir fer-ho. “Per visibilitzar i normalitzar els problemes de salut mental, perquè quan ets honest se t’entén i per assumir una rendició de comptes d’una gestió que no s’havia duit correctament, perquè la responsabilitat no sempre ha d’anar lligada a la culpabilitat”, explica a l’ARA Balears. La revelació ha sorprès els quadres interns, que temen que adversaris electorals puguin emprar aquesta vulnerabilitat per qüestionar el seu líder. Aquesta por, però, encara no s’ha materialitzat. El principal problema de MÉS per Mallorca és avui la desmobilització de les bases. A l’equador de la legislatura, els seus dirigents encara no han trobat la fórmula per despertar-les.

Veus destacades del partit ho admeten i apunten a diverses causes. D’una banda, la pèrdua del poder el 2023, que habitualment comporta un dol entre la militància. Apesteguia ha intentat acostar-se als exvotants de MÉS per Mallorca i les bases crítiques amb la gestió de l’anterior Govern fent un exercici poc habitual d’autocrítica. La manifestació contra la massificació turística del maig de 2024, que va concentrar prop de 50.000 persones, va ser convocada pel Banc de Temps de Sencelles i va evidenciar el distanciament de la ciutadania amb els partits. “Les esquerres hem de fer una profunda autocrítica de com hem arribat fins aquí, tot el que hem fet i tot el que ha quedat per fer”, va dir el líder de MÉS al Parlament.

“A l’esquerra, quan hi ha una derrota a les urnes es genera un ànim depressiu”, opina el batle d’Esporles, Josep Ferrà: “Forma part del cicle, però s’ha de tornar a recuperar la il·lusió”. Hi coincideix un dirigent del partit, que considera que tot i que el partit està cohesionat internament, “hi ha massa tranquil·litat a les bases”: “Ens hem d’activar, és el nostre màxim repte”. Per la seva banda, el batle de Manacor, Miquel Oliver, associa la situació al “moment polític”: “Quan hi ha una voràgine d’entrada de l’extrema dreta, l’esquerra ho patim”. “Hi ha desmobilització, però motius per alçar les mans i queixar-se n’hi ha molts”, continua: “Hem de ser capaços de mobilitzar-nos”. En aquest sentit, Ferrà adverteix de la necessitat de reconnectar amb els joves. “Fa molts anys que només tenim quatre diputats, hem perdut vots malgrat l’increment de la població”, diu: “Alerta! Hem d’explorar com guanyar aquest públic”.

Una estratègia difícil

Quina ha de ser l’estratègia per fer-ho? Durant dos anys, MÉS ha intentat marcar perfil propi al Parlament obrint-se a acords puntuals amb el PP a canvi d’aïllar l’extrema dreta. Ho va posar en pràctica en pactar el manteniment de la Llei de memòria a canvi d’eliminar les esmenes de Vox que el PP havia aprovat per error, la tria del director general d’IB3 i també amb la Llei per limitar les macrogranges. L’aposta ha estat qüestionada tant per veus del PSIB i Unides Podem com entre alguns quadres interns. “MÉS té un perfil propi, necessita ser creïble i no una crossa d’un partit més gran”, considera Oliver: “Cal tenir una estratègia pròpia i no anar a remolc de ningú”. Segons fonts de la formació, les enquestes internes indiquen que el principal competidor dels ecosobiranistes és el PSIB, i no Podem.

L’exdirigent del partit, Biel Barceló, coincideix amb el batle: “És necessari arribar a pactes puntuals”. Amb tot, apunta a un altre repte: el futur dels principals lideratges del partit. “S’ha de reforçar, i a la vegada impulsar, gent que tingui el suport de les bases”, considera: “Per connectar més amb els votants, hem de ser més mediàtics i tenir lideratges forts”. En els darrers mesos, algunes de les primeres espases del partit han estat en el punt de mira. La portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol, per les contractacions de Cort a familiars seus, publicades per la premsa. També el portaveu al Consell de Mallorca, Jaume Alzamora, per haver venut una casa a una parella d’estrangers, malgrat que el seu partit defensa la limitació de les compres a residents.

La decisió d’Apesteguia de fer públics problemes de salut mental també li ha provocat un desgast en forma de retrets a la premsa i en els dubtes d’algunes veus crítiques. “Genera inseguretat”, assegura una font del partit. Algunes veus de la formació no varen entendre, tampoc, l’expulsió del grup municipal de Capdepera per haver arribat a un pacte amb el PP. Tot i això, el seu lideratge no està qüestionat internament. Per la seva banda, Oliver ja ha anunciat que no repetirà com a candidat a la batlia de Manacor, i no descarta assumir altres responsabilitats insulars o autonòmiques. “A l’Ajuntament fa falta que hi hagi rotació, i pel que fa a la resta, em posaré a disposició del partit”, diu. En els darrers anys, el batle s’ha convertit en un perfil en auge, assenyalen diverses fonts. Destaca la importància de reforçar el contacte amb les agrupacions i “recollir l’alenada de tots els pobles”: “La cohesió és d’anada i tornada, i la nostra gent està arrelada a la societat més immediata”.