Més per Menorca planteja una ofensiva amb MÉS, El Pi i Podem pel català a la sanitat

PalmaMés per Menorca ha plantejat aquest dimecres una aliança amb MÉS per Mallorca, El Pi i Podem per dur a terme accions conjuntes que “facin recapacitar el Govern” amb l’exempció del català en l’estabilització dels professionals sanitaris. “El Govern no pot actuar en contra del dret dels ciutadans a adreçar-se a l’administració pública en qualsevol llengua cooficial”, ha afirmat després de la junta de portaveus el diputat Josep Castells. S’ha expressat en els mateixos termes que ho va fer aquest dimarts la vicepresidenta del Consell de Mallorca, Aurora Ribot (Podem), advertint que l’Executiu “no pot retallar drets”.

L’ofensiva dels quatre partits està en marxa. MÉS per Mallorca amenaça amb “mesures contundents” si no es fa marxa enrere en l’exempció del català, ja que consideren que vulnera els drets lingüístics. Els ecosobiranistes menorquins, per la seva banda, sostenen que “Armengol només serà presidenta amb els vots de Més per Menorca, i aquestes deslleialtats i incompliments dels acords no ens passen per alt”. “Haurà de modificar la normativa per sotmetre’s a la investidura”, ha subratllat.

Per part seva, El Pi ja ha anunciat que farà pronunciar-se Armengol sobre aquesta qüestió en el pròxim ple del Parlament, a través d’una pregunta de control del portaveu parlamentari, Josep Melià. “És molt greu que el Govern no compleixi amb la normativa que exigeix el coneixement de dues llengües cooficials per part del personal de Salut”, ha insistit. 

Melià creu que les explicacions del PSIB, justificant l’exempció pel dèficit de professionals sanitaris a partir de la pandèmia, “són excuses”. “No té lògica que hi hagi un dèficit de places, quan hi ha un personal interí que passa a definitiu”, ha explicat. Tant El Pi com Més per Menorca han incidit en una “il·legalitat” de l’exempció, ja que incompliria l’Estatut i el decret llei 6/2022 sobre l’estabilització dels funcionaris.

Consell Social de la Llengua Catalana

Aquest dimecres ha estat el dia de l’encreuament d’acusacions de “deslleialtat” entre els partits d’esquerra. Si Castells sostenia que és “deslleial” l’exempció, la portaveu socialista del PSIB, Pilar Costa, s’ha dirigit a MÉS amb les mateixes paraules. Segons Costa, seria “deslleial” que el Consell Social de la Llengua Catalana es convoqués a instàncies de MÉS –la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, és una de les quatre vicepresidentes i té potestat per fer-ho en aquests moments. La diputada socialista creu que la iniciativa ha de venir per part de la presidenta del Govern, Francina Armengol, que alhora presideix el Consell Social.

La resposta de MÉS no s’ha fet esperar. El diputat ecosobiranista, Joan Mas ‘Collet’, ha apuntat que la “deslleialtat” seria per part d’Armengol si no el convocàs. “Qui té la pilota damunt la teulada és la presidenta”, ha afirmat. “Quan sigui el moment, qui serem lleials serem nosaltres amb el català”, ha afegit.

Cal recordar que aquest dimarts el sindicat STEI va anunciar que, com ja va fer l'Obra Cultural Balear (OCB) el passat 3 de gener, ha presentat un recurs de reposició contra el procés d'estabilització que va finalitzar el passat dilluns, on es recollia l'exempció del català. El PSIB no vol actuar fins que els serveis jurídics responguin al recurs administratiu. A més, l'OCB no descarta dur el Govern als jutjats. Aquest dijous faran una reunió d'on sortirà la decisió final.

Salut planteja una nova normativa

Patrícia Gómez, ha insistit que "el procés està acabat" i ha assegurat que actualment estan revisant el nivell de català dels més de 9.000 aspirants que s'han presentat al concurs. Segons la consellera de Salut, depenent del nivell que es trobin "determinarem les mesures". En aquest sentit, ha obert la porta a tirar endavant una nova normativa per augmentar la presència del català en l'àmbit sanitari i posar-lo com a requisit en alguns processos interns com el concurs de trasllat.

En la línia de les declaracions de la portaveu socialista al Parlament, Pilar Costa, Gómez ha assegurat que les bases generals de les convocatòries tenen com a base jurídica la Llei de capacitació lingüística dins la funció pública, que exonera les categories deficitàries d'acreditar el nivell de català. "Hi ha baixes tant a l'estiu com a l'hivern i necessitam atreure persones d'altres comunitats autònomes i països", ha defensat. En aquest punt, tant OCB com l'STEI argumenten que no es tracta de places temporals sinó fixes, i que, per tant, no es pot al·legar manca de professionals. Totes dues entitats, i també la Plataforma per la Llengua, han avisat que duran el procés als jutjats.