Lluís Apesteguia: “MÉS no hauria d’haver anat a fires turístiques”

PalmaLluís Apesteguia afronta les primeres eleccions com a candidat de MÉS per Mallorca després de quatre anys com a batle de Deià. Es mostra crític amb el Pacte, amb les crisis viscudes pel català a la sanitat o pel patrocini al Reial Mallorca, tot i que valora en positiu la manera d’afrontar la pandèmia i la inflació. A més, sosté que ni el PSIB ni Podem no han estat conscients que “el Govern és compartit”, i creu que ha faltat “valentia” per aplicar del tot la Llei d’habitatge.

Vàreu anunciar la candidatura dient que avaluaríeu el compliment dels Acords de Bellver. Quin balanç en feis ara que acaba la legislatura?

— Aquesta legislatura s’ha vist molt desvirtuada per les dues grans crisis [la pandèmia i la guerra d’Ucraïna], que han obligat a replantejar l’agenda política. S’ha fet de manera correcta i els acords han servit per mostrar una diferència clara entre la dreta i l’esquerra. En la crisi del 2008, l’objectiu primordial va ser salvar els bancs, i ara ha estat salvar les persones i les petites i mitjanes empreses. Però, en general, els Acords de Bellver no responien suficientment a la pluralitat dels seus integrants, i en aquest sentit se’ls avalua.

El Pacte ha tingut fracassos?

— És clar que n’hi ha hagut. Haver de debatre si tots els treballadors públics d’aquest país han de poder garantir els drets lingüístics de la ciutadania és un fracàs. Debatre si es poden donar ajudes discrecionalment a una societat anònima en concret [el cas del patrocini al Reial Mallorca] n’és un altre. Aquestes coses no s’haurien ni de debatre en un govern del qual MÉS formi part. 

Com es compagina formar part d’un govern durant vuit anys i alhora que la candidata a Cort del vostre partit es manifesti davant del Consolat contra la massificació turística?

— Una cosa no està en contra de l’altra. Ens devem als acords del 2019. En la part referida a la política turística hi ha hagut avenços importants, un canvi de paradigma en vuit anys. Tenim un sostre real de places, una moratòria, dues mesures de decreixement... Volem anar molt més enllà fins i tot del que determina el pacte del 2019? No és cap secret.

MÉS, i vós mateix, heu passat d’anar a fires turístiques a demanar que no es destinin doblers a la promoció.

— Hi ha certes coses que s’han de replantejar. Crec honestament que el 2018, quan MÉS gestionava la Conselleria de Turisme, i jo mateix en formava part, ja no hauríem d’haver anat a les fires turístiques, perquè el moment ja no justificava aquestes polítiques.

S’aposta per la diversificació o és només un discurs? 

— És una de les grans tasques pendents. Així com hi ha hagut grans polítiques de canvi de paradigma en el turisme, per a la diversificació en fan falta que vagin més enllà. Els dos àmbits no han anat a la vegada. El canvi de model econòmic vindrà de la mà d’un decreixement del pes del sector turístic, i en això s’hi ha fet feina, però se n’ha de fer molta més, tenint en compte que només controlam l’oferta i no la demanda. De fet, el govern espanyol boicoteja les polítiques de les Balears a través d’Aena . Els nostres socis actuals, que també governen a Madrid, han de fer una reflexió. No val dir una cosa aquí i una altra a Madrid. Això condicionarà els futurs pactes.

Què proposau per a l’ecotaxa?

— S’ha de replantejar per destinar-la a la reconversió del model econòmic. Una gran part, a l’eliminació de places turístiques, i una altra part, a la promoció de passarel·les laborals a altres sectors. Haurien de ser les finalitats principals.

Les Balears són la comunitat on és més car comprar i llogar un habitatge, i la pressió turística cada vegada és major. MÉS (i Podem) ha prestat molta atenció a aquests temes. Us ha mancat capacitat d’influència?

— Ha faltat valentia i voluntat política en l’aplicació de la Llei d’habitatge, sobretot per treure al mercat els immobles buits dels grans tenidors. A més, com a mínim hem de construir 3.000 habitatges públics la legislatura següent. Tenim gran part dels recursos, però ha faltat agilitat administrativa, i l’esquerra no afronta aquest debat com caldria. 

La llengua ha estat un dels cavalls de batalla d’aquests anys. Com analitzau la postura del PSIB? 

— No té la normalització lingüística entre les seves prioritats. En el futur Pacte, s’han de fer dues coses: necessitam uns pressupostos de Política Lingüística dignes, ja que ara mateix és una quarta part del que es tenia el 1999, i totes les conselleries han de tenir la visió de la normalització lingüística. Si som president, l’endemà convocaré un pacte de país per l’habitatge i per la llengua.

Heu estat a l’ombra del PSIB?

— Hem fet polítiques importants a les dues conselleries que hem gestionat. Tenim Miquel Mir amb l’augment de la protecció del territori i Fina Santiago amb la resposta social a les dues crisis. Però en el Pacte, i parl dels altres partits, ha mancat consciència de govern compartit.

Tota l’oposició, inclòs Més per Menorca, considera que el Govern ha fet un ús abusiu de la figura del decret en aquesta legislatura. S’ha menyspreat el Parlament? 

— El Parlament no ha tingut el pes que ha de tenir. Hi ha hagut una preponderància de l’Executiu per damunt del Legislatiu que és molt difícil de justificar. Els decrets llei s’han de limitar a les respostes a les grans crisis i en casos que estigui molt justificat, i de vegades és veritat que s’ha passat aquest límit. El centre de la política ha de tornar al Parlament. 

Estaríeu disposat a pactar amb El Pi si això facilitàs un altre Pacte?

— No tenc cap problema a parlar amb partits democràtics, és el límit que MÉS té a l’hora de pactar. Una altra cosa és que El Pi ho vulgui, perquè he vist que veta alguns dels partits del Govern i, en canvi, no veta la concurrència dels partits no democràtics en la conformació de majories. 

A què us referiu?

— El candidat d’El Pi considerava la formació d’un govern amb el suport extern de Vox o de Podem. Em sorprèn que un partit democràtic faci entrar els antidemocràtics i antimallorquins a les aritmètiques de govern. Ho lament.

La pròxima entrevista és a la candidata de Ciutadans, Patricia Guasp. Quina pregunta li faríeu?

— El naixement de Ciutadans va molt lligat a una afirmació del president del Banc Sabadell, Josep Oliu, que deia que es necessitava “un Podem de dretes”, davant la irrupció de la formació morada: Creis que us varen usar mentre vàreu ser-los útils i ara us han substituït per Vox?