Més presos i exiliats abans de l'amnistia?

BarcelonaEl poder judicial i el poder legislatiu estan protagonitzant una cursa sense precedents. A cada pas que fa la majoria plurinacional per retocar l’amnistia i reduir el marge dels jutges, el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón fa un pas més en sentit contrari per no amnistiar ni Carles Puigdemont ni Marta Rovira, entre molts d'altres.

L'últim exemple ha estat aquesta setmana després de l'última reforma al Congrés: si per quedar exclòs de l'amnistia s'ha d'haver tingut la intenció de matar o torturar en el marc del delicte de terrorisme, ara el jutge ha fet una nova interlocutòria apuntant que, en realitat, els manifestants d’Urquinaona tenien la voluntat de matar els policies que van resultar ferits. I no només això, sinó que encara ha afegit una altra part a la investigació que tindria a veure amb les protestes contra el rei. Una informació que havia ignorat fins ara i rescata d’un informe de la Guàrdia Civil del mes d’abril passat. ¿Vol engreixar la causa amb delictes contra la Corona? També comporten penes de presó i no apareixen a la llei com a conductes amnistiables.

El mateix passa amb el delicte de traïció i contra la pau i la independència de l’Estat. Hi ha el risc que l’acabi incorporant a la instrucció per esquivar l’amnistia, ja que aquests tipus penals ara estan exclosos. Ja ha donat pistes sobre això: en el sumari recull com a indicis delictius els contactes entre el cap de l’oficina de l’expresident Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, o Marta Rovira amb un alt funcionari suís. Junts ha fet una esmena a la llei per intentar resoldre aquest punt, però no sembla que d’aquí a dimarts –quan s’ha de votar la norma al Congrés– el PSOE accepti més canvis. Almenys s’ha negat a fer-ho fins ara malgrat que continuaran els contactes.

Sigui com sigui, i fins i tot si s’arribessin a fer més modificacions a l’amnistia, aquesta cursa sempre la guanyarà García-Castellón, que a més es jubila a l’octubre i espera fer el seu últim servei com a magistrat. Arribarà un moment que el legislador no podrà retocar més la llei –un cop torni al Congrés del Senat al mes d’abril– i la pilota quedarà a la teulada dels jutges. L’únic que pot fer la majoria plurinacional és deixar les escletxes al mínim. És a dir, que si a algú se li acudeix esquivar l’amnistia ho hagi de fer fregant la prevaricació. Només així es poden assegurar guanyar una futura batalla al Tribunal Constitucional o a fins i tot a Estrasburg.

Però abans que tot això passi, García-Castellón encara pot fer un últim moviment que torni a tensionar al màxim l’ambient. Aquesta setmana ja ha dit que cridarà a declarar els policies ferits. ¿Farà el mateix amb els investigats? Les defenses temen que sí i que ho faci abans de l’amnistia. I que, a més a més, acordi mesures cautelars: García-Castellón té a les seves mans que investigats pel cas Tsunami com Alay, l’empresari Oriol Soler o el diputat Ruben Wagensberg hagin d’esperar l’amnistia des de Soto del Real. O des de fora de l’Estat. Només hi ha una cosa que el pot frenar: que la sala penal de l’Audiència Nacional, que fa setmanes que ha de respondre un recurs de la Fiscalia, li esmeni la plana i faci caure la causa per terrorisme. La sala o el Suprem.

Dimarts hi va haver la primera reunió del grup parlamentari de Junts després que la cúpula del partit decidís expulsar la diputada Cristina Casol –una decisió encara no executada– un cop arxivada la seva denúncia per assetjament. Ara bé, malgrat la tensió, hi va haver un moment graciós: Laura Borràs i Francesc de Dalmases es van equivocar de sala al Parlament i van entrar a la reunió del grup d’Esquerra.

Al ple de dijous es va produir una imatge surrealista. Vox va sorprendre aplaudint la consellera de Feminismes, Tània Verge, amb qui tenen una pugna oberta, quan va afirmar: “Amèrica Llatina té 662 milions de persones i l’Àfrica 1.400 milions; és evident que a Catalunya no hi caben tots, però és evident que no hi són”. Verge va seguir el discurs desmentint que hi hagi “cap mena d’invasió” com diu l’extrema dreta.