MÉS prioritza l’habitatge i treu pit amb la feina feta

PalmaEls debats que han guanyat visibilitat pública i els problemes que preocupen més els ciutadans marquen les prioritats del programa electoral de MÉS per Mallorca per al Parlament i el Consell en aquestes eleccions. Si el 2015 el programa començava tractant el sector educatiu -en un context encara molt marcat pel trilingüisme de José Ramón Bauzá i la marea verda-, en l’actual, la formació obre amb habitatge. El document del 2015 conté moltes correccions a polítiques que havia dut a terme el PP de Bauzá i el del 2019, se centra en la continuació de la feina feta al capdavant de les institucions. En l’inici de cada apartat del programa del 26-M, la formació ecosobiranista inclou les polítiques dutes a terme durant la darrera legislatura. De fet, a l’índex s’hi destaquen àmbits -com la gestió de l’aigua i els residus, el patrimoni i l’habitatge- que precisament tenen a veure amb algunes de les mesures més importants aprovades en els darrers quatre anys, com la Llei de residus, la d’habitatge i la de memòria històrica. En termes generals, el document del 2015 és més una declaració de valors i intencions; i el del 2019, és en canvi més concret i s’hi nota el pes de l’experiència adquirida.

En el programa de fa quatre anys les polítiques en habitatge es varen tractar com una qüestió transversal que apareixia a diferents apartats, com els que es dedicaven als joves, la gent gran i l’urbanisme. Ara té una secció dedicada que comença destacant la Llei de l’habitatge com una de les mesures estrella de la legislatura. Així i tot, el programa de MÉS remarca que “les dinàmiques socioeconòmiques globals a les quals estan sotmeses les Illes Balears fan que totes aquestes mesures no siguin suficients i sigui imprescindible impulsar i reclamar l’accés a l’habitatge, un tema prioritari i essencial per a la gent, en el nostre territori”. En aquest sentit, el nou programa inclou mesures noves com la limitació del preu del lloguer en algunes zones, que implica la demanda d’una reforma immediata de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), i mesures contra la gentrificació del parc d’habitatges.D’igualtat a feminismesMÉS canvia el nom de l’apartat d’“Igualtat” que rebateja amb “Feminismes” i l’avança fins a la quarta posició de l’índex, fet que no resulta estrany tenint en compte el terreny guanyat per la lluita feminista en l’opinió pública i en el debat polític en els darrers anys. En aquest sentit, el programa del 2015 es plantejaven propostes com una llei d’igualtat d’homes i dones i la creació de l’observatori d’igualtats, que s’han complert. N’hi ha d’altres que es mantenen al programa però es fan més específiques, com per exemple l’impuls de la coeducació; en què es passa d’un compromís per a treballar en aquest sentit, a proposar la creació d’una direcció general de coeducació. El punt sobre LGTBI+ és un dels que més propostes suma si es compara amb el programa dela 2015. Passa de 10 a 25 i inclou mesures noves, com sancions a centres que no actuïn davant de la discriminació o l’assetjament de l’alumnat LGTBI+, i l’aprovació d’un protocol per al tractament de les persones LGTBI+ en els mitjans de comunicació.

Dins l’apartat “Mallorca sobirana”, patrimoni passa a tenir una secció pròpia amb 10 propostes, mentre que l’any 2015 n’hi havia la meitat i barrejades en la secció de cultura. En matèria de memòria històrica, també s’amplia i es passa de tres a sis propostes. A més, els ecosobiranistes destaquen la tasca feta quant al Pla de fosses i la Llei de memòria i reconeixements democràtics (que ja proposaven el 2015), entre d’altres, com a polítiques en les quals cal continuar treballant. A més, proposen investigar les conseqüències de la guerra i de la repressió.