MÉS votarà amb Podem la desaparició de la religió en la llei educativa

PalmaSembla que la llei educativa balear generarà estira-i-arronses entre els partits del Pacte fins al darrer moment. L’últim episodi ha sortit a la llum aquesta setmana. El PSIB, MÉS per Mallorca i Podem havien pactat no presentar cap esmena al text normatiu, però els morats s’han desmarcat i n’han fet una que té l’objectiu d’eliminar qualsevol referència a l’ensenyament religiós. Més per Menorca també ha presentat una esmena en el mateix sentit. Totes dues varen ser refusades en la ponència, però es tornaran a votar tant a la Comissió d’Educació com en el ple en què s’aprovarà definitivament la llei. Malgrat que MÉS per Mallorca va votar-hi en contra a la ponència, ara el partit hi votarà a favor. Fonts del partit afirmen que va en la seva línia ideològica, però consideren l’acció de Podem una “deslleialtat al Pacte”. Igualment, les esmenes no tiraran endavant, perquè el PSIB manté que es tracta d’una qüestió de competència estatal i, si consta en el text, es pot topar amb un recurs al Constitucional.

Fonts de Podem defensen a l’ARA Balears que el fet d’incloure la religió a la llei “és una decisió política que no compartim”, perquè “l’escola pública ha de ser lliure de dogmes a fi que els alumnes puguin desenvolupar el seu sentit crític”. En les properes votacions, “veurem qui realment vol fer feina perquè la nostra educació sigui una educació realment lliure”, plantegen. Es pot dir que el trencament de la unitat d’acció envers la llei educativa entre els membres de l’Executiu illenc no es deu tant a discordança ideològica –tots diuen defensar un ensenyament laic– sinó als condicionaments legals que no estan en mans de la comunitat. De fet, el conseller d’Educació, Martí March, va afirmar mesos enrere que el debat de si s’ha d’oferir o no la matèria de religió a l’escola “és una reflexió que s’haurà de fer, però mentrestant l’únic que podem fer és aplicar la normativa”.

Cal recordar que l’ensenyament religiós està blindat per la Constitució espanyola, que en l’article 27 estableix que els poders públics “han de garantir el dret dels pares perquè els seus fills rebin formació religiosa i moral d’acord amb les seves pròpies conviccions”. Un dret que també queda protegit pel Concordat amb la Santa Seu i per la llei educativa estatal. Això sí, la LOMLOE lleva pes a la matèria, perquè deixarà de comptar en la nota mitjana de l’expedient acadèmic. Tampoc serà obligatori cursar una optativa per a aquells que no vulguin escollir religió.

Matisos amb el català

El gruix del model lingüístic de la llei educativa ja està acordat fa mesos, però els darrers dies Més per Menorca n’ha negociat alguns matisos amb el Govern. Segons va explicar el partit en un comunicat, el nou escrit estableix que el sistema educatiu “és el principal instrument per assegurar el coneixement de les dues llengües oficials”. També s’estipula que les comunicacions internes i externes del centre han de ser en català i que, si Inspecció detecta que no s’assoleix un coneixement satisfactori d’alguna de les dues llengües oficials, caldrà modificar el projecte educatiu de centre. Amb tot, com s’inclou en el text del Decret de mínims, el català s’ha d’emprar almenys en el 50% de les hores lectives i el castellà “pot ser” a l’altre 50%.

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha donat suport a l’avantprojecte de llei i subratlla que tant el català com el castellà seran llengües vehiculars, “tal com exigeix la jurisprudència constitucional”. Però, malgrat això, recorden que s’ha d’assegurar “un coneixement suficient dels dos idiomes en finalitzar l’escolarització obligatòria”. Amb aquest objectiu, s’espera que els centres donin prioritat al català, “atesa la situació de minorització” de la llengua i “l’omnipresència i el vigor del castellà”.