El Col·legi de Metges qüestiona que l'eliminació del requisit del català serveixi per atreure més professionals

PalmaLa decisió del Govern del PP d'eliminar el català com a requisit a la sanitat pública ha provocat una allau de reaccions polítiques i d'entitats defensores de la llengua, i el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears no és indiferent als efectes que pot tenir aquesta mesura. "Com a col·legi és una decisió que esperàvem i que sabíem que es faria perquè estava en el programa electoral del PP", explica el president, Carles Recasens, qui considera que "l'eliminació del català no és la mesura principal per atreure metges" a les Balears. "Desconeixem l'impacte real de la iniciativa i si això implicarà que s'atreguin més professionals", assenyala Recasens. "El que sí que creiem és que tot aquest debat que s'ha generat arran de l'anunci desvia el tema del punt on hauria d'estar: ens manquen metges i s'han de posar mesures per atreure'ls", diu el president.

Recansens sí que valora positivament "el reconeixement de les zones de difícil cobertura" que el Govern també ha anunciat aquest dilluns i assenyala alguns dels problemes principals que arrossega la sanitat pública a les Balears. "El Govern s'haurà de banyar per competir amb altres comunitats autònomes perquè sap que el cost de la vida és altíssim i que els sous no són concordes", explica. A més dels salaris, el president del Col·legi de Metges considera molt important que també es duguin a terme projectes d'investigació i que els metges que ho vulguin tinguin possibilitat de dedicar-se a la docència. "Les Balears tenen una facultat de Medicina molt jove i la comunitat necessitarà temps per poder competir amb altres que tenen diverses facultats i una part docent i investigadora molt important", afegeix.

El president recorda que la feina dels facultatius no consisteix només a "donar assistència". "Aquest treball s'ha d'acompanyar de formació continuada, de docència i de projectes d'investigació", continua, i recorda que aquesta mancança "és un hàndicap" perquè els professionals vulguin venir a les Balears.

No és la primera vegada que Recansens argumenta que el català no és un problema perquè els metges vulguin venir a treballar a les Illes. "No hem de fer de la qüestió lingüística una cortina de fum per tapar els problemes de fons. El professional que vol entendre català l'entén", va dir en declaracions a l'ARA Balears el maig. El president va assenyalar també llavors els principals maldecaps del col·lectiu, que són "la falta d'estabilitat, les males retribucions i la seva poca correspondència amb l'elevat cost de vida de les Balears".