El preu del vot dels comuns: 1.700 M€ més en despesa social

El PDECat avisa que està disposat a plantar cara per impedir un increment d’impostos en els comptes

Els comuns volen 1.700 MEUR més en polítiques socials i augmentar l'IRPF per a rendes de més de 90.000 euros
Aleix Moldes
26/11/2018
4 min

BarcelonaEl Govern tot just acaba de tancar internament el projecte de pressupostos del 2019 i, abans de començar a negociar amb l’oposició, ja sap quin és el preu que els comuns posen als seus vuit vots al Parlament:1.700 milions d’euros més en despesa social. La xifra dobla la prevista per l’executiu, ja que gran part de les propostes se sumarien als 1.600 milions amb què el Govern ha xifrat l’increment de la despesa respecte als pressupostos del 2017. Catalunya en Comú - Podem pretén que els comptes incloguin la paga extra del 2013 pendent dels treballadors públics -la del 2014 s’hauria de pagar el 2020-, a més que pràcticament es dobli la dotació de la renda garantida de ciutadania (de 288 a 488 milions); incloguin 240 milions més a l’escola inclusiva; dotin amb 45 milions d’euros l’educació entre 0 i 3 anys, i es contractin 850 metges, 250 bombers i 750 mossos d’esquadra. Una part d’aquesta despesa es cobriria, segons els comuns, amb una reforma fiscal de 700 milions d’euros -bàsicament amb els impostos de successions i l’IRPF- que el PDECat ja ha avisat que combatrà.

El preu del vot dels comuns: 1.700 M€ més en despesa social

“Ja anem tard amb els pressupostos. Hem fet la feina i ells sembla que no l’estan fent. Estan bloquejant els pressupostos de l’Estat i els de l’Ajuntament de Barcelona i no presenten els seus”, va criticar ahir la presidenta del grup de Catalunya en Comú - Podem, Jéssica Albiach. De fet, els comuns expliquen que han fet arribar la proposta a l’executiu català després d’esperar estèrilment durant setmanes que el departament d’Economia els truqués per abordar les negociacions. Segons fonts del Govern, aquesta trucada és imminent.

En total, la xifra dels comuns frega els 1.700 milions d’euros i seria complementària a la que ha fixat la Generalitat, que ja cobrirà l’increment de l’1,95% del sou als funcionaris, la consolidació dels gairebé 7.000 mestres pactats amb la CUP en els pressupostos d’ara fa dos anys i la dotació de la renda garantida de ciutadania, entre d’altres. Fonts del departament d’Economia subratllen que la llei d’estabilitat pressupostària limita la capacitat de despesa de la Generalitat, que per a l’any que ve no podrà créixer per sobre dels 1.600 milions d’euros i, per tant, es quedarà lluny dels més de 3.000 milions que es reclamen des dels comuns.

700 milions d’IRPF i successions

El creixement de la despesa està detallat en la proposta de Catalunya en Comú - Podem, però el document no especifica amb quins nous ingressos comptarien. El portaveu econòmic dels comuns, David Cid, va explicar ahir en roda de premsa que han previst tres vies principals per incrementar els recursos de cara a l’any que ve. La primera i més important és la reforma fiscal que exigeixen al Govern i que passaria per una reforma a fons de l’impost de successions, un increment de l’IRPF a les rendes altes i la creació o recuperació de diversos impostos ambientals.

Pel que fa a successions, fonts dels comuns expliquen que la proposta afegiria aproximadament 500 milions a les arques públiques catalanes. És a dir, recuperaria l’impacte que aquest impost va tenir durant el govern tripartit -abans que el mateix govern del PSC, ERC i ICV-EUiA el rebaixés-, quan va arribar gairebé als 900 milions d’euros anuals. L’any 2017 va fregar els 400 milions d’euros de recaptació.

Amb l’IRPF, els comuns se centren a apujar els tipus a partir dels 90.000 euros. Plantegen que es creï un nou tram entre 90.000 i 120.000 euros d’ingressos bruts anuals que estaria gravat amb un 23,5% en el tram autonòmic -a diferència del 21,5% actual- i que s’apliqui el tipus màxim del 25,5% a partir dels 120.000. Ara aquest percentatge només afecta els trams a partir de 175.000 euros. Una reforma, asseguren des del partit d’esquerres, que només afectaria el 2% de la població i que generaria uns 150 milions d’euros.

Pel que fa als impostos ambientals, els comuns consideren que hi ha camí per recórrer, tant amb la millora d’alguns dels que ja havia començat a impulsar el Govern -per exemple, el dels grans establiments comercials, que gravava el nombre de vehicles que s’hi desplaçaven- com d’altres de nous, que podrien suposar 250 milions d’euros.

Les altres dues vies d’ingressos per cobrir els 1.700 milions de nova despesa social passarien, en primer lloc, per aprovar els pressupostos generals de l’Estat (en les bilaterals, la Moncloa s’ha compromès a aportar 440 milions) i, en segon lloc, per la lluita contra el frau fiscal. En un estudi publicat a finals de l’any passat per l’Agència Tributària de Catalunya es calculava que la Generalitat deixava de recaptar 790 milions anuals per efecte del frau fiscal, dels quals els comuns confien que el Govern en pugui recuperar la meitat.

La “línia vermella”

Tal com va publicar ahir l’ARA, l’executiu no modificarà ni l’IRPF ni successions en la primera oferta que enviï als comuns. Fonts d’ERC i també de JxCat assumeixen, però, que s’hauran de fer concessions durant la negociació, tot i que encara no han tancat una posició comuna entre ells. De fet, ahir la direcció del PDECat ja va advertir que per a ells la pujada d’impostos “a les classes mitjanes” és una “línia vermella”. “Ens agradaria que els comuns no ens canviessin el nostre model fiscal”, va expressar el president del partit, David Bonvehí.

La primera ronda de negociacions està a punt de començar amb dues evidències: l’independentisme no aprovarà els comptes de Pedro Sánchez i haurà de compensar els comuns més enllà d’una genèrica reversió de les retallades.

Els pressupostos fan un pas més

La conselleria d’Economia ja ha tancat la fase d’elaboració interna dels pressupostos i ahir va començar a traslladar els comptes definitius a les conselleries, segons expliquen fonts del departament a l’ARA. És el procediment habitual quan s’ha decidit la distribució definitiva de la despesa pública entre els departaments de la Generalitat. La fase següent, abans d’aprovar el projecte de llei al consell executiu i iniciar el tràmit parlamentari, serà abordar les negociacions amb els comuns.

La fase interna s’ha allargat més del que s’esperava. El portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va apuntar ahir que s’ha degut a la “paràlisi” que hi va haver durant l’aplicació del 155. Altres fonts ho atribueixen a diferències internes, i des de JxCat hi ha qui opina que ERC ha prioritzat les seves conselleries.

Proposta dels comuns al Govern per incrementar la despesa social
stats