Mig any de l’acord amb Vox que ha ensenyat el PP a governar en minoria

PalmaSuperada amb prou feines la votació dels pressupostos, el PP es prepara per obrir el curs parlamentari amb un fet poc habitual: la probable aprovació d’una llei impulsada pel PSIB (la llei del taxi), el principal partit de l’oposició. Si alguna cosa s’ha fet evident en el primer mig any i escaig des que Marga Prohens va signar l’acord d’investidura amb Vox és la clamorosa minoria amb què governen els populars. Després de no pocs entrebancs amb els seus socis i amb el focus posat en el Parlament, que ha guanyat protagonisme, el PP ja ha oblidat les àmplies majories amb què governava fa anys. Ha calgut un procés d’adaptació del partit, poc habituat a les geometries variables. “És l’art de la política”, apunta un històric de la formació.

Ha plogut molt des que José Ramón Bauzá governava amb la comoditat de superar per cinc diputats –amb 35– la majoria absoluta al Parlament, cosa que li garantia el suport de la Cambra en totes les seves iniciatives legislatives. Alguns dels membres més destacats del Govern, com la mateixa presidenta Prohens o el vicepresident, Antoni Costa, provenen d’aquesta etapa. Després de les eleccions del 28-M, el PP va aconseguir deixar Vox fora de l’Executiu, amb l’objectiu de governar en solitari i circumscriure les relacions amb l’extrema dreta a les negociacions sobre els 110 punts de l’acord d’investidura.

Els populars esperaven, també, controlar els tempos de la legislatura i posposar el debat sobre les mesures més polèmiques, referides a la llengua i l’educació. De fet, alguns d’aquests punts es varen redactar cercant expressament una certa ambigüitat que els donàs marge per distanciar-se’n arribat el moment. Però Vox va fer entendre ben aviat al PP que, amb tan sols 25 diputats i necessitat del seu suport extern, no té el control de l’agenda política.

La negociació, en mans dels grups

El Govern depèn de les negociacions entre els grups parlamentaris del PP i Vox per poder tirar endavant iniciatives essencials, com va passar amb els pressupostos i el sostre de despesa, com també amb la convalidació dels decrets. Els portaveus del PP a la Cambra, Sebastià Sagreras i Marga Duran, capitanegen les converses amb els seus homòlegs de Vox, Idoia Ribas i Sergio Rodríguez. Els contactes amb el Govern se circumscriuen a les reunions de seguiment de l’acord d’investidura i els moments de més tensió entre les parts. Costa –que també és conseller d’Economia i Hisenda– i el conseller d’Educació, Antoni Vera, varen intervenir quan Vox es va plantar amb una Proposició No de Llei per aconseguir el compromís del Govern amb la segregació lingüística dels estudiants. Del debat sobre una iniciativa parlamentària sense rang jurídic, Vox va aconseguir que l’Executiu garantís la lliure elecció de llengua a les escoles i dotar-la amb 20 milions d’euros als pressupostos.

Un “convidat incòmode”

Fonts del PP confirmen, a més, que l’ala més dura de Vox –representada pel gruix del grup parlamentari balear– s’ha imposat com a interlocutora. “El famós grup dels cinc es va independitzar de Vox”, apunten aquestes fonts, en referència als diputats rebels amb la direcció estatal del partit. “La dissonància arriba durant les negociacions pel sostre de despesa” –quan varen desobeir les ordres de Madrid de facilitar-ne la tramitació i continuar negociant sobre la lliure elecció de llengua– rememoren les mateixes fonts. Fins llavors, “si ens encallàvem, xerràvem amb Madrid, que tenia més cintura”, apunten aquestes mateixes veus. La crisi interna de Vox va condicionar la capacitat de govern dels populars, desconcertat davant un soci que no marcava un criteri unitari. Des d’aquell moment, la direcció de Santiago Abascal ha deixat de ser un canal per al PP, que se centra en els diputats autonòmics.

El PP també s’ha hagut d’avesar a negociar amb un partit sense por d’augmentar la pressió o apujar el preu del seu suport quan en té l’oportunitat. Així ho va fer durant la negociació dels pressupostos quan va veure que el suport del diputat per Formentera, Llorenç Córdoba, trontollava. S’hi afegeix una tendència a dur els populars a esgotar els terminis: “Augmenten les condicions a prop de la data límit, i això dona poc marge de maniobra”, apunten fonts populars. En paral·lel, Vox ha deixat clar que és independent del PP al Parlament. Per exemple, el PP es va veure empès a donar suport a la llei del taxi del PSIB –que es debat aquest febrer a la Cambra– després que el sector anunciàs que tenia el suport del partit d’Idoia Ribas.

Després del primer mig any com a socis, fonts de Vox asseguren que l’actitud dels populars en les negociacions ha canviat “molt”. “El PP s’ha pensat que tenia la majoria absoluta, va pensar que torejaria Vox perquè, a més, de seguida va veure que estàvem dividits”, apunta una font coneixedora. “Érem com l’amant, a qui no acostes a la casa familiar, com un convidat incòmode”, apunten fonts del partit. Les mateixes veus consideren la presentació d’esmenes de manera conjunta a la llei del taxi un punt d’inflexió en la relació entre els dos partits: “Fa un mes hauria estat impensable, fins ara no havien volgut presentar iniciatives conjuntes”. Després d’haver duit al límit els pressupostos, les mateixes fonts asseguren que el PP “ha captat el missatge”.

Nova tradició política

A més de destacar que el PP actual “no està acostumat” a dependre d’un soci, el politòleg i membre de Passes Perdudes Guillermo Bezzina apunta, a més, a la dificultat de pactar amb un partit com Vox, que “no creu en el sistema polític institucional”: “Vox no prové de l’institucionalisme, encara que surti del PP”. En aquesta clau s’entén que acceptàs quedar-se fora del Govern i reclamar mesures “ideològiques” per vendre a l’electorat: “Són més efectistes, fàcils de comunicar a l’electorat”.

Aquesta cultura política representa un canvi de rasant respecte d’antics socis del PP a les Illes, especialment Unió Mallorquina (UM). L’exsecretari general del partit, Damià Nicolau, que va exercir com a negociador amb l’equip de Jaume Matas el 2003, troba diferències substancials. “Les negociacions són públiques, això fa més difícil arribar a acords”, assegura. En el mateix sentit, destaca el “pragmatisme” entre les parts en els acords:“UM cercava eines per gestionar, i els acords anaven a missa”, exposa. Bezzina remarca que “el sistema polític i mediàtic ha canviat molt”:“Cada cop importa més la sortida de to, l’impacte ràpid”. Aquesta és, de fet, una assignatura pendent del PP, apunten fonts del partit: “Que no es xerri tant del que fa Vox”.