Centenars de milers de persones desborden Barcelona contra la sentència del Procés

BarcelonaCinc dies de protestes contra la sentència del Procés han desembocat aquest divendres en una massiva manifestació a Barcelona (525.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, una xifra inferior a la de la Diada d'enguany) en el marc de la vaga general convocada pels sindicats Intersindical-CSC i el sindicat IAC. Centenars de milers de persones d'arreu del país s'han sumat a la protesta després d'arribar a la capital catalana amb les anomenades Marxes per la Llibertat, que van sortir dimecres des Tàrrega, Tarragona, Vic, Berga i Girona.

Malgrat que la capçalera de la marxa havia d'arrencar des dels Jardinets de Gràcia, la gran afluència de gent -a la Diagonal, els assistents arribaven fins a Francesc Macià- ha obligat a desplaçar-la fins al Passeig de Gràcia amb el carrer Diputació. Ha estat des d'allà d'on, minuts abans de les 17.30 h de la tarda, ha començat a caminar fins a la Gran Via, on s'hi ha instal·lat l'escenari per fer-hi diversos parlaments. Els crits de "Vaga, vaga, vaga general" o "Llibertat, presos polítics" han acompanyat els organitzadors de la manifestació fins a la tarima, des d'on l'ANC i Òmnium, però també els representants sindicals, han fet crides a persistir en la mobilització contra la repressió.

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que ha intervingut en nom de les Marxes per la Llibertat, ha llançat un nou toc d'atenció als partits, als quals ha reclamat passos per fer efectiva la independència davant d'una "sentència ignominiosa". Paluzie ha celebrat el fet d'haver "omplert les carreteres d'aquest país de dignitat col·lectiva i mobilització popular", i ha assegurat que aquesta ha estat una mostra més de la "mobilització popular, pacífica i democràtica" de la societat civil contra la decisió del Tribunal Suprem. "Nosaltres hem fet la nostra part del camí", ha dit, per afegir que "ara necessitem que aquest camí el reprengui" la "majoria parlamentària" independentista.

En aquest sentit, ha demanat a JxCat, ERC i la CUP que "prioritzin" el "projecte col·lectiu de la independència". "Ens importa ben poc quants diputats traurà cada partit", ha dit, arrencant grans aplaudiments, i els ha demanat "unitat en el projecte col·lectiu". "Qui estigui cansat que s'aturi, un altre li prendrà el relleu, però col·lectivament no ens podran aturar", ha proclamat, en una velada invitació a promoure nous lideratges al país.

La presidenta de l'Assemblea també ha expressat el seu escepticisme amb la resolució aprovada al Parlament que reclama l'amnistia i el reconeixement del dret a l'autodeterminació. "Tan de bo tinguéssim un estat democràtic que escoltés aquest clam", ha reblat. I exigint que aquesta demanda no sigui una nova "maniobra de dilació per continuar gestionant les engrunes" de l'autonomia catalana, ha acabat reclamant als partits que, si constaten un cop més una resposta negativa de l'Estat, es preparin en el "moment precís" per "defensar i sostenir una declaració d'independència".

"Ens hem de mantenir units i no violents"

Al seu parer, de fet, les actuacions dels últims dies dels Mossos, han estat una mostra de l'"autocensura" que el Govern s'està aplicant a ell mateix. Davant de les condemnes de 100 anys per convocar un referèndum, ha dit, "hem de reprendre el camí, i des de societat civil ho estem fent", ha sentenciat. Així ho ha constatat també Jordi Cuixart, que a través d'una carta llegida pel vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha celebrat que les marxes hagin "aturat" el país. "I no ens aturarem fins a guanyar la llibertat", ha dit.

El líder d'Òmnium ha deixat clar que els presos polítics no han de ser la "visualització de cap derrota, sinó un pas més cap a la victòria". "Volen convertir les víctimes en botxins", ha dit, per afegir: "Hem après que l'amenaça de presó o repressió mai més seran un topall per a les aspiracions democràtiques de la societat catalana". "Ens voldrien dividits i frustrats, i nosaltres ens hem de mantenir units i no violents", ha conclòs.

"Catalunya, tancada per dignitat"

El secretari general de la Intersindical-CSC, Carles Sastre, ha titllat la vaga d'"èxit compartit de tots". "Ha estat massiva a tot el país", ha assegurat. Des del sector educatiu de la Intersindical, Maria Sureda ha denunciat que els docents han "patit especialment la repressió": "Que s'adonin d'una vegada que no adoctrinem, sinó que eduquem". "Tots som els docents del Palau que vam haver de patir la repressió", recorda: "No ens taparan la boca ni ens mossegarem la llengua". També de la Intersindical, Àngels Massip ha recordat la situació dels presos polítics, "a la presó per permetre una votació al Parlament". "N'estem fins al cim", ha sentenciat, i ha reivindicat que "sense drets no hi ha llibertat".

Al seu torn, des de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), l'altre sindicat convocant, Xavier Tarragón ha denunciat "l'Estat d'excepció permanent contra les classes treballadores" en un discurs de tall social, en què ha criticat la "llei Aragonès", el desmantellament dels serveis i les polítiques contra la bretxa salarial.

El món de la cultura també es mobilitza

En paral·lel a la mobilització principal, més de 200 entitats culturals s'han reunit a la plaça del Diamant per demanar conjuntament l'alliberament dels presos i reclamar la llibertat d'expressió, d'autodeterminació i manifestació, de dissidència i de fer cultura. Sota el lema 'La cultura per la llibertat', els manifestants s'han mobilitzat fins als Jardinets de Gràcia, on han confluït amb la manifestació.

Entre els assistents, s'hi han pogut veure entitats com l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'Associació d'Actors i Directors dels Països Catalans i diversos artistes a títol individual. És el cas del músic i cantant de Txarango, Alguer Miquel, que ha fet un "crit a la resta de la Península" perquè se sumi a l'exigència dels alliberaments dels presos polítics. En aquesta línia, Miquel ha reclamat que "el crit ressoni a tot el món antifeixista", ja que, ha al·legat, "això va de defensar una democràcia molt millor de la que tenim".

La presidenta de l'Acadèmia del Cinema en Català, Isona Passola, també ha participat de la concentració i ha afirmat que la "llibertat dels presos i exiliats polítics és fonamental". En el seu cas, i en vista de la concentració del món de la cultura, Passola insta el Govern a "deixar de menystenir-la" i no "deixar-la al marge de l'estat del benestar".

Al seu torn, Àlex Casanovas, president de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, ha denunciat la "usurpació dels drets i les llibertats individuals a Catalunya" i ha reclamat "diàleg i una solució política al conflicte". Casanovas, a més, ha subratllat que la sentència "és injusta" i que "empresona dues persones capdavanteres a les entitats civils que sempre han defensat l'oposició pacífica i no violenta", en al·lusió a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.