50 milions ‘avalats’ amb dos trasters i un aparcament
PalmaDos trasters i un aparcament. Aquestes són les propietats que BMN va trobar registrades a nom dels dos inversors a qui Sa Nostra havia deixat 50 milions de dòlars quan va intentar aclarir quina era la capacitat d’ambdós de retornar el capital, anys després que l’operació de construcció de dos edificis a Miami i un a Las Vegas hagués fracassat irreversiblement.
Les tres propietats, que segons un expert no permetrien avalar ni una centèssima part del capital aportat per Sa Nostra, figuren a nom de Juan Tolo Seguí, ja que el seu soci, José Pedro Iglesias, no té absolutament res al seu nom. Tots dos tenen participacions a diferents societats, si bé la majoria estan en liquidació i, fins i tot, amb deutes pendents.
Tot plegat figura a l’informe de situació que va elaborar BMN una vegada va absorbir Sa Nostra. L’entitat va decidir estudiar la ‘patata calenta’ d’una inversió que els perits consideren que no tenia cap possibilitat de prosperar, ja que “un estudi complet, que mai no es va fer, hauria determinat la total inconveniència de l’operació”, confirmaren aquesta setmana durant la vista que ha tingut lloc al Jutjat Mercantil número 2 de Palma. Ara el jutjat es pronunciarà sobre si Pere Batle i Rafael Oliver han de respondre personalment del perjudici provocat a l’entitat financera, valorat en 34 milions d’euros.
En opinió de BMN, els dos executius, que dirigien la Caixa d’estalvis i el seu vehicle per a inversions, Invernostra, actuaren de manera irresponsable perquè no van comprovar la viabilitat d’una operació que es va aprovar el 2007, mesos després que esclatàs la bombolla immobiliària als EUA. A més, el volum previst d’inversió total era de 1.900 milions de dòlars, una quantitat desorbitada que era gairebé impossible reunir. De fet, els dos socis ni tan sols aconseguiren comprar els solars. “Es van posar dins l’ull de l’huracà sense conèixer la situació, analitzar el terreny, la legislació i sense comprovar que els altres inversors anessin compromentent les seves aportacions”, va dir un perit durant la sessió de dimarts.
En la seva demanda, BMN repeteix una i altra vegada la manca total de precaucions per part de Pere Batle i Rafel Oliver, tot i que aquesta operació era la més importat per a Invernostra, i per tant Sa Nostra, aquell fatídic 2007. Però és que a més de no efectuar els estudis oportuns i independents “i refiar-se dels inversors cegament”, els dos executius no donaren ordres d’analitzar la capacitat real dels dos promotors de la iniciativa, Juan Tolo Seguí i Pedro Iglesias Moure, per retornar el capital en cas de fallida. “Una operació d’aquestes característiques hauria exigit quelcom més que garanties personals”, diu BMN, però en tot cas si es basava en això, era essencial “analitzar la situació patrimonial” de Seguí i Iglesias, cosa que, “sorprenentment”, diu l’entitat financera, no es va fer. Per això l’entitat qualifica sense embuts de “greu negligència” l’operació.
La defensa, per part seva, basa l’argumentació en la caducitat dels fets, i en el fet que el mateix BMN no pot reclamar una operació “gestada dins Sa Nostra”.
MÉS proposa als socis una comissió d’investigació
Durant la legislatura passada, el diputat de MÉS Miquel Àngel Mas va proposar al Parlament la creació d’una comissió d’investigació sobre Sa Nostra, ja que algunes operacions de l’entitat han quedat sense esclarir. A més, l’obsessiva concentració de les inversions en matèria immobiliària va provocar una veritable desfeta a l’entitat quan es va punxar la bombolla.
“Tot plegat ens ha deixat sense una caixa amb més d’un segle d’història, i mereixem saber què ha passat”, va dir aleshores el diputat, avui deslligat de la primera línia política. Fonts de la formació ecosobiranista han confirmat a l’ARA Balears que en les properes setmanes proposaran a la resta de formacions d’esquerres, i també al conjunt de les formacions del Parlament, la creació de l’esmentada comissió, ja que “es mantenen intactes els motius. Teníem una entitat social, que ha trasferit tots els actius i els clients a BMN i que se n’ha quedat únicament una participació de l’1,8%, fet que ens deixa sense capacitat real de decisió. “És bo revisar què va passar”, ha afirmat aquesta font.
