Millet haurà d'ingressar a la presó abans del 25 de juny malgrat la petició d'indult
L'Audiència tomba els recursos de l'exresponsable del Palau i l'extresorer de CDC Daniel Osàcar
BarcelonaNo hi ha marxa enrere. Onze anys després que els Mossos d'Esquadra escorcollessin per primera vegada el Palau de la Música i que sortís a la llum pública l'espoli de la institució i el finançament il·legal de Convergència, els condemnats pel cas Palau hauran d'ingressar a la presó. Després que el Tribunal Suprem ratifiqués la condemna per a l'expresident del Palau, Fèlix Millet, i la rebaixés per a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar -condemnat finalment a tres anys i mig de presó-, tots dos van intentar esgotar les últimes vies per evitar entrar a la presó. Osàcar va interposar un recurs al Tribunal Constitucional i va al·legar el seu estat de salut per endarrerir l'entrada a presó, igual que Millet, que també va demanar l'indult. L'Audiència de Barcelona, però, ha desestimat les peticions i ha ordenat el seu ingrés a presó amb una data límit: el 25 de juny.
La resta de condemnats del cas Palau -l'ex mà dreta de Millet, Jordi Montull, condemnat a set anys i mig de presó, i la seva filla Gemma, condemnada a quatre anys de presó- ja havien assumit com a ferma la sentència i la data límit del 25 de juny per a l'ingrés a presó. De fet, el tribunal va tenir en compte la pandèmia per endarrerir uns dies aquest termini. Osàcar i la filla de Montull encara no havien trepitjat la presó pel cas Palau, a diferència de Millet i Montull, que hi van estar un mes aproximadament després que l'Audiència dictés la primera sentència, però que en van poder sortir pagant una fiança que s'ha descomptat de la multa que també han d'abonar.
El tribunal va emetre una resolució el passat 12 de maig en què ordenava l'ingrés a presó dels condemnats i embargava els béns que CDC havia dipositat com a fiança per pagar el decomís dels 6,6 milions d'euros que marca la sentència del Tribunal Suprem, que va confirmar que el partit va cobrar aquesta quantitat de Ferrovial en comissions il·legals a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Les dues sentències certifiquen que els condemnats van convertir entre 1999 i 2009 el Palau de la Música en un autèntic oleoducte per fer arribar al partit les comissions que la constructora Ferrovial pagava a canvi de l'adjudicació d'obres públiques tan importants com la línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia -l'escenari finalment del judici del cas Palau-, entre d'altres.
La comissió era del 4% del valor de l'adjudicació: Millet i Montull es quedaven un 1,5% per fer d'intermediaris i la resta de diners anaven al partit. El Suprem, però, va tenir en compte que, a diferència dels exresponsables del Palau, Osàcar no es va embutxacar res i per això li va rebaixar la condemna. Segons les sentències, Millet i Montull també van aprofitar la caixa del Palau per viure a cos de rei: des de reformes fins a les vacances familiars o els casaments de les filles de Millet, tot es va pagar amb diners del Palau. Per això la sentència va ratificar que hauran de tornar a les estructures de l'entitat els 23 milions d'euros que van desviar en benefici propi. Tot i així, l'última resolució de l'Audiència subratlla que les quantitats que han ingressat fins ara els condemnats per pagar la responsabilitat civil fixada i les derivades de la venda de diversos immobles "ni tan sols ascendeixen al 20%" de les indemnitzacions fixades per la sentència.
No hi ha motiu per suspendre la pena
Tant Millet com Osàcar havien al·legat motius de salut per intentar evitar l'ingrés a presó, però l'Audiència ho ha desestimat. El tribunal subratlla que els informes mèdics presentats per Millet i Osàcar no avalen que pateixin "una malaltia greu amb patiments incurables" que els comporti "un risc vital", més enllà de les dolences cròniques que tots dos puguin patir -Millet té 84 anys, i Osàcar, 87-. Tots dos són a casa i no necessiten un centre hospitalari ni ingressar a un geriàtric per rebre tractament, afegeixen els magistrats.
Tot i així, el tribunal sí que recorda que un cop siguin al centre penitenciari serà la junta de tractament de la presó qui decideixi en quin règim de vida han de complir la condemna. De fet, la resolució de l'Audiència apunta que l'article 196.2 del reglament penitenciari permet que els condemnats de més de 70 anys o que pateixin una malaltia crònica greu puguin obtenir la llibertat condicional, sempre que ho avali un jutge de vigilància penitenciària.
Osàcar també havia al·legat en el seu recurs que fins ara no havia estat condemnat, tot i que l'extresorer de CDC sí que està investigat en un altre gran cas de finançament il·legal, el del 3% que porta l'Audiència Nacional. El tribunal li ha respost que malgrat no tenir antecedents ha estat condemnat a una pena superior a dos anys de presó per delictes vinculats a la "corrupció política", alguns dels quals, entén el tribunal, molt greus.