Política28/02/2020

Els Millet pagaven un cànon anual de 3,76 euros per estiuejar a primera línia de Fornells

La direcció general de Ports IB qualifica la xifra d'"irrisòria"

Ivan Martin
i Ivan Martin

Es MercadalLa família de Fèlix Millet ha pagat des dels anys cinquanta un cànon anual en concepte de concessió administrativa, per les tres propietats a primera línia de Fornells, de 3,76 euros anuals, segons han confirmat a l’ARA Balears fonts de Ports IB. Amb l’entrada en vigor de la Llei de costes del 1988, les concessions en el domini públic maritimoterrestre van deixar de ser perpètues per disposar d’un termini màxim de 30 anys, període que expirà el 29 de juliol de 2018.

El director general de Ports Illes Balears, Xavier Ramis, ha titllat els 3,76 euros anuals de cànon que pagava l’expresident del Palau de la Música Catalana de quantitat “irrisòria”. De tota manera, cal dir que la principal causa que explica aquest fet és que des de la instauració de la normativa la tarifa no s’ha actualitzat. “Són concessions estatals molt antigues que s’atorgaven indefinidament, però gràcies a la Llei de costes es va posar fi a aquest privilegi”, ha destacat Ramis.

Cargando
No hay anuncios

Segons el responsable de Ports IB, el ‘pacte’ entre l'estat espanyol i els interessats implicava un cànon baix per l’amortització de les construccions. El més sorprenent és que, després de suprimir la perpetuïtat i oferir un termini de 30 anys, alguns propietaris consideraven una injustícia el fet d’abandonar els seus respectius immobles. “Les negociacions no han estat fàcils perquè se’ls va plantejar que les inversions que varen dur a terme en el seu dia estaven amortitzades i que ara els béns havien de revertir a l’Administració pública, i molts no ho entenien. Fins i tot molts ni tan sols pagaven el cànon”, assenyala el director general de l’ens portuari.

Cargando
No hay anuncios

Ramis entén que en els orígens la normativa, que inicialment era cobrada per l’Estat fins al traspàs de la competència de Ports a Balears, “tenia el seu sentit”, però un cop amortitzades ha suposat “un greuge”. “En l’època a la qual ens remuntam els terrenys al costat de la mar no valien res, i un senyor demanava per construir en zona pública i pagava una quantitat que en aquells anys serien doblers, però ara és ridícula”, ha remarcat.