Dolors Sabater: "La millor campanya per a l’extrema dreta és dir-se d'esquerres i fer polítiques de dretes"

PalmaDolors Sabater fou la candidata de la CUP-Guanyem a les darreres eleccions catalanes, i el passat cap de setmana va visitar Mallorca com a presidenta de la comissió de Llengua i Cultura del Parlament per reunir-se amb el batle de Manacor, Miquel Oliver, amb entitats en defensa del català i amb el Departament de Política Lingüística del Govern. En ple reinici del diàleg entre els executius català i espanyol, Sabater critica Pere Aragonès per "no confrontar" amb l'Estat, afirma que ERC "ha de liquidar" la taula de diàleg, i considera que el govern espanyol, "tot i dir-se d'esquerres, fa polítiques de dretes", el que "afavoreix l'extrema dreta".

Heu vingut com a presidenta de la Comissió de Cultura i Llengua del Parlament català per reunir-vos, entre d'altres, amb els representants polítics de Manacor.

— Badalona –d'on vaig ser batlessa– i Manacor tenim una història molt agermanada. Hem estat candidatures que el 2015 vam agafar amb valentia l'alcaldia, amb un projecte rupturista i polítiques valentes, fent fora el PP, i els dos hem patit una moció de censura. En el cas de Miquel Oliver fou molt ràpida, nosaltres vam tenir tres anys. Manacor fa polítiques per millorar els drets de la gent, i a Badalona hem condicionat el govern des de l'oposició.

L'exbatle de Badalona, Xavier García Albiol, va sofrir també una moció de censura arran dels 'Pandora papers'.

— I es tornarà a presentar. Estam en un moment polític de molta gravetat, amb la fallida del sistema neoliberal i la insistència dels governs a persistir en un sistema fallit. Aquest fracàs ens portarà a uns mesos terribles perquè s'aguditza la crisi econòmica, la precarietat laboral, hi haurà una crisi energètica sense precedents que ja estam vivint... Tot el que ens ve ho pagarem amb moltes privacions. Qui treu rèdit d'això és l'extrema dreta, cada vegada més desacomplexada, que va ocupant les institucions. Davant aquest repte tan fort, cal més que mai que en les eleccions municipals del 2023 siguin moltes les candidatures que, amb una manera de fer política transformadora, ocupin les institucions.

Vós sou la líder de la CUP-Guanyem, però no estau vinculada a la part de la CUP.

— Formo part de la candidatura de la CUP-Guanyem, però orgànicament no pertany a la CUP, si no a Guanyem. Són candidatures d'unitat popular, això no obstant, la diferència està en el fet que les candidatures de Guanyem són més àmplies, i ha fet possible que hàgim governat a Badalona, Ripollet o Cerdanyola del Vallès. En municipis metropolitans el projecte requereix que sigui més ampli, i defensam aquest tipus d'organitzacions que trenquen les costures entre partits. No perquè siguem una unitat popular àmplia significa que el projecte es dilueixi. Des de Guanyem apel·lam a candidatures que puguin disputar poder a l'statu quo, que es canviïn les normes del joc i que es prenguin privilegis als de sempre –l'Íbex-35. Necessitem aliances àmplies per a aquest objectiu.

Primer el PSM i després MÉS –partits ideològicament pròxims al vostre– han format part de tots els governs d'esquerres que hi ha hagut a les Balears, però la CUP-Guanyem ha fet pressió des de fora als governs independentistes. Us ha beneficiat aquesta estratègia? Per què?

— Si estàs en un govern i no pots condicionar perquè les polítiques públiques es facin, i dominen polítiques neoliberals, que no transformen ni són rupturistes, pot passar que avales unes polítiques contràries al que defenses. Beneficia això la gent? Potser no. Sempre funcionem amb peus al carrer i peus a la institució. Com deia Joan Fuster, ara que estam en l'any Fuster, tota la política que no fem ens la faran en contra nostra. De vegades no és possible governar i hem de condicionar des de l'oposició. En l'àmbit estatal està per veure, de vegades des de l'oposició amb l'organització al carrer i amb una veu valenta hi ha capacitat d'incidència. No es pot parlar d'una manera general, cada territori ha de veure-ho.

El pròxim divendres Sánchez i Aragonès reprendran el diàleg després de l'escàndol Pegasus.

— No ho avalem gens, ja ho vam dir des de l'inici, quan vam condicionar el vot d'investidura a Aragonès, reclamant que la Generalitat tingués un paper de confrontar amb l'Estat i oposar-se a les seves polítiques, que busquen carregar-se la sobirania del poble català. És una presa de pèl seguir avalant la governabilitat a l'Estat quan l'Estat no ha fet cap pas al reconeixement a l'autodeterminació.

Com valorau l'aplicació dels indults?

— Tenen un vessant humà per millorar les condicions de vida dels represaliats, però volem l'amnistia, els indults són un pal·liatiu a la brutal repressió que han patit els polítics catalans. No és la solució, sinó que ho és l'amnistia. No es pot perseguir amb violència el dret a l'autodeterminació del poble català. Són gairebé 4.000 les persones represaliades, amb persones a l'exili.

Considerau que s'ha de retornar al que es va viure el 2017 trencant amb l'Estat?

— El poble el 2017 es va autodeterminar i ha demostrat la voluntat d'independència. Si perquè sigui reconegut a Europa cal que hi hagi un referèndum amb condicions, que no n'hi va haver, cal treballar amb el front internacional. Com a CUP-Guanyem vam proposar que si per tirar endavant calia un referèndum reconegut per Europa, seria una bona solució.

Si ERC no aconsegueix grans acords a les taules de diàleg, la seva estratègia de relacions amb l'Estat quedarà ennegrida, amb un votant en molts casos pròxim ideològicament al de la CUP-Guanyem. Què esperau de les taules de diàleg, i quin resultat voleu que surti d'allà?

— De la taula de diàleg no pot sortir res més que el que ha sortit fins ara. Sánchez va ser transparent des del primer dia, i amb el temps que ha passat ha demostrat que s'apropa més al marc mental de l'extrema dreta. El que esperam de la taula de diàleg és que definitivament ERC la liquidi, i deixi d'avalar l'estratègia de l'Estat d'enganyar Europa, voler fer creure que s'està disposat a dialogar. Per part d'ERC se'ns ha dit que no s'aixecaran de la taula perquè és una manera de mostrar a Europa que no és per la part catalana que no hi ha hagut diàleg. Catalunya s'hi ha assegut, no s'ha aconseguit cap avanç després d'un any i sense un full de ruta per desencallar el conflicte independentista. Al contrari, les ofensives cap al poble català no paren. ERC hauria de comunicar a Europa que la taula de diàleg ha estat un engany, i és l'Estat que fa que la taula de diàleg sigui ineficaç.

Us beneficia més un govern espanyol del PP perquè hi hagi confrontació i augmenti la temperatura independentista, o un d'esquerres com l'actual que aposti per un major diàleg i mesures com els indults?

— A la majoria social la perjudiquen els governs de dretes i els que es fan dir d'esquerres però no fan polítiques d'esquerres. El que fa el govern actual és eixamplar el marc mental que ajuda a créixer l'extrema dreta. La millor campanya per a l’extrema dreta és dir-se d'esquerres i fer polítiques de dretes, i és gravíssim. Hi ha un índex de pobresa que creix de manera descomunal, i és impossible accedir a l'habitatge. Totes les polítiques que fa el govern sota l'etiqueta d'esquerres no milloren la vida de la gent. Quan vingui l'empitjorament de les condicions materials, en qui es tindrà esperança? El govern de la Generalitat segueix en molts aspectes la manera de fer política de l'executiu estatal, en el sentit que no confronta d'una manera contundent.

La pandèmia i la guerra han provocat que s'apagui en certa manera la flama independentista pel protagonisme de la situació econòmica.

— A la candidatura de la CUP-Guanyem creiem que no podrem aconseguir millorar els drets socials i econòmics si no ens independitzem. La lluita pels drets nacionals i socials va conjunta. La majoria de lleis que aprova el Parlament català que són petites millores materials són sistemàticament tombades pel Tribunal Constitucional. En aquest marc, no podem obtenir millorar la vida de la gent. Lligam de forma indissociable les llibertats nacionals i el camí cap a la independència del camí cap als drets socials. Ara farà cinc anys de la demostració de força popular del poble català organitzat per desafiar les prohibicions de l'Estat, amb una majoria clara que es revalida en les votacions autonòmiques al Parlament, i el govern català actual no està confrontant amb l'Estat. Han volgut comprar projectes com l'aeroport o els Jocs Olímpics que són projectes del passat.

Sou conscient que hi hagués negociacions entre departaments de Política Lingüística per fer una gran campanya conjunta del català? S'ha de fer conjunta o cada territori la seva amb elements comuns?

— He vingut justament com a presidenta de la comissió de Llengua i Cultura, perquè des del nostre espai polític la unitat de la llengua que ens uneix com a Països Catalans és una prioritat. Estam dividits autonòmicament per un Estat que persegueix la llengua a les Balears, al País Valencià i al Principat, i la manera com es respon pot ser diferent. M'he reunit amb entitats en defensa de la llengua i amb la secretària general de Política Lingüística per veure quines línies de treball conjuntes es poden fer, des d'un punt de vista de reivindicació de política i de feina parlamentària. D'altra banda, sé pel que es va explicar en un acte de Sueca, sobre l'any Fuster, amb les tres conselleries de Cultura presents, que es volen establir línies de treball conjunt dels tres governs. No puc contestar què acabarà fent el Govern balear amb aquesta campanya, però les línies de col·laboració i treball conjunt estan en un moment d'obertura i creixement.