El Constitucional trigarà entre sis mesos i un any a resoldre sobre l'amnistia

MadridLa llei d'amnistia pretenia ser un instrument àgil per acabar amb la persecució judicial de molts càrrecs i activistes independentistes. Per això es va fixar un termini d'aplicació màxim de dos mesos, que evidentment ja no s'ha complert en la majoria dels casos. Els tribunals, començant pel Suprem i l'Audiència Nacional, retorcen els terminis plantejant recursos a Europa i també al Tribunal Constitucional (TC). I aquest últim, segons fons jurídiques consultades per l'ARA, no resoldrà fins d'aquí a sis mesos o un any. Dimarts que ve el tribunal de garanties decidirà l'admissió a tràmit sobre el primer cas que ha arribat: la qüestió d'inconstitucionalitat que ha plantejat el Suprem pel cas d'un manifestant encausat per desordres públics. N'arribaran més, i el PP també s'hi ha sumat amb un recurs d'inconstitucionalitat registrat aquest mateix dijous.

Al Suprem ja avisen que no tenen pressa per passar la pilota a la teulada del TC. Llarena encara ha de resoldre el recurs que l'expresident Carles Puigdemont va presentar contra la decisió de no aplicar-li l'amnistia. Ho farà la setmana que ve o l'altra a tot estirar. Fonts de l'alt tribunal neguen que estigui fora de termini, tal com criticava la defensa del diputat de Junts, que fins i tot va presentar una queixa davant el CGPJ. L'ofensiva de Puigdemont i el seu advocat, Gonzalo Boye, contra la suposada dilació del Suprem ha indignat als magistrats i veuen aquestes acusacions una "infàmia".

A l'espera que l'amnistia arribi al TC, un ciutadà particular ha presentat una petició d'indult per aixecar la pena d'inhabilitació a Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva, que encara els impedeix concórrer com a candidats a les eleccions o ocupar càrrecs públics. El Suprem els va negar l'amnistia pel delicte de malversació. Segons ha avançat El Mundo i confirmen a aquest diari fonts jurídiques, el ministeri de Justícia té sobre la taula aquest segon indult i ha sol·licitat al Suprem, el tribunal sentenciador, un informe perquè es pronunciï sobre la possibilitat d'acceptar la petició. Les mateixes fonts no apunten en quina direcció resoldrà el ministeri de Justícia.

En l'anterior petició d'indult, que va comportar la sortida de presó de Junqueras, el govern espanyol hi va resoldre a favor parcialment —va aixecar la presó, però no la inhabilitació—, malgrat que el Suprem s'hi havia oposat en el seu informe, que no és vinculant. Fonts pròximes a l'expresident d'ERC asseguren que no tenen res a veure amb aquesta petició i que ningú els ha consultat sobre el tema. De fet, la iniciativa d'aquest ciutadà també inclou el secretari general de Junts, Jordi Turull, i els exconsellers republicans condemnats per l'1-O Raül Romeva i Dolors Bassa.

El mateix dia que ha transcendit que el ministeri pilotat pel socialista Félix Bolaños ha activat els primers tràmits d'un hipotètic indult als polítics independentistes a qui no s'ha aplicat l'amnistia, el PP ha formalitzat l'anunciat recurs d'inconstitucionalitat contra la norma. Sense facilitar el text del recurs als mitjans, el PP ha anunciat que ha fet el pas per "obligació moral". "Sempre hem defensat que era inconstitucional i immoral", ha dit la número dos del PP, Cuca Gamarra, en declaracions difoses pel partit.

Inici del camí

El termini per recórrer al TC s'acaba dimecres que ve, quan farà tres mesos de la publicació oficial de la llei i, a banda dels grups parlamentaris populars, amb més de 50 diputats i senadors (el requisit per anar al Tribunal Constitucional), també recorreran la norma les autonomies governades pel PP. El partit demana, a més, que el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, i dos magistrats progressistes (Juan Carlos Campo i Laura Díez) s'apartin de la deliberació. El PP ha fet el pas coincidint amb l'acte d'obertura de l'any judicial, que ha estat marcat justament per l'aplicació d'aquesta llei.

Fonts del TC informen que ja han rebut el recurs dels populars i que el ple preveu debatre'n l'admissió a tràmit el dimarts 24 de setembre. El ponent del recurs serà el magistrat català José María Macías, recentment designat a proposta dels populars, i amic íntim del magistrat instructor del Procés al Suprem, Pablo Llarena, que és qui ha rebutjat aplicar la norma a Carles Puigdemont. El PP no l'ha recusat, però la seva oposició furibunda a l'amnistia que va practicar des del Consell General del Poder Judicial quan n'era vocal també el deixa contaminat i caldrà veure si algú reclama que s'aparti.