Aina Calvo: “El Ministeri té el mandat de desplegar la llei trans. És tan simple i complex com això”

PalmaAina Calvo (Palma, 1969) parla de pressa i gesticula molt. La secretària d’Estat d’Igualtat i per a l’Erradicació de la Violència contra les Dones assegura que el debat en què està immers el moviment feminista no l’afebleix i no dubta a parlar de “guerra cultural” quan es refereix a l’extrema dreta. Quant als reptes, remarca la necessitat de repartir les cures de manera equilibrada entre dones i homes.

Sou secretària d’Estat d’Igualtat quan es qüestiona més que mai la idea d’igualtat, amb l’extrema dreta cada vegada més present a les institucions i la dreta comprant-ne el discurs. Són temps difícils per a la igualtat?

— Som en un moment delicat. Ha comparegut dins d’una suposada normalització democràtica una veu que renega de la igualtat i de la violència de gènere. Però, així com el CIS ofereix una informació preocupant, que el 44% de població pensa que això del feminisme ha anat una mica massa enfora, també hi ha altres dades que són esperançadores, com ara que un 48% de les persones de la mateixa enquesta afirma que encara existeix desigualtat. Tenim espai on treballar, encara que en un context delicat.

Us preocupa la polarització social entorn del feminisme?

— M’entristeix. És lamentable que es compri el marc conceptual de l’extrema dreta a les coalicions del PP amb Vox i que s’elimini l’etiqueta de la igualtat dels organigrames dels governs, com a les Balears. Llevar el concepte és posicionar-se en la batalla cultural amb Vox. Però vull pensar que es manté un mínim per treballar de manera coordinada. Hem votat la renovació del Pacte d’Estat contra la violència de gènere i el PP hi ha estat a favor. Vull creure que aquesta és una línia que no es creuarà perquè la feina per la igualtat continuï i un PP conservador, raonable i democràtic s’hi pugui sentir identificat.

L’antifeminisme creix entre els joves. Com es pot incidir en aquest segment tan important de la població, més enllà de campanyes que no estan demostrant gaire eficàcia?

— Hem de continuar amb la coeducació, No és una agenda en contra de ningú, malgrat el marc conceptual que l’extrema dreta ens vol fer creure, que s’expandeix de manera verinosa a través de les xarxes socials. Hi ha una toxicitat perillosa que persegueix l’enfrontament, l’assenyalament del diferent i la reafirmació d’un masclisme renovat que veu en el feminisme una amenaça per als interessos de sempre. L’escenari és complex i el treball de la coeducació ha d’avançar des de la idea que com més iguals siguem tots, millor serà la societat que tindrem. No s’ha de viure com una amenaça el fet de compartir les cures ni la igualtat de condicions laborals. No podem fer descansar el sistema de cures només sobre les esquenes de les dones. Qui pot estar en contra d’incrementar els permisos parentals i que es puguin compartir? On hi ha l’amenaça? On és la destrucció de la nostra condició com a espècie? Això amenaça només el masclisme.

Fa poques setmanes del 8-M, i les manifestacions han deixat palesa una vegada més la divisió en el si del feminisme. Cal un debat en profunditat dins del moviment?

— El feminisme acadèmic manté un debat en profunditat molt interessant, amb posicions diferents des de la filosofia, l’ètica, la sociologia i, fins i tot, des de la ciència mèdica. El fet que hi hagi dues manifestacions no significa que estiguem en el principi del final del feminisme. Simplement som en un altre moment d’un moviment que sempre ha estat transversal i ha tingut divergències internes. És cert que amb l’aprovació de la llei trans es va produir una animadversió més gran. Això també forma part de la realitat, però ni és insuperable ni vol dir que el moviment feminista perdi força. Hi ha molts elements en comú. No hi ha divisió davant la bretxa salarial, la necessitat de blindar el dret a l’avortament, ni a l’hora de defensar la coeducació, identificar tota mena de violència sexual i definir la violència de gènere com una violència estructural.

Efectivament, la qüestió trans és un dels principals factors de divisió. De quin equip sou vós: del de Carmen Calvo o del de Carla Antonelli?

— [Riu] Jo som de l’equip d’Ana Redondo i Pedro Sánchez. L’equip de Sánchez va impulsar la legislatura anterior una llei trans, que va aprovar el Congrés. El Ministeri té el mandat de desplegar-la. És tan simple i tan complex com això.

Un milió d’euros. Aquest és el preu que s’ha posat a la llibertat de Dani Alves. Com valorau aquesta resolució judicial? Són respectables totes les decisions de la justícia?

— En un sistema de garanties democràtiques, les decisions judicials han de ser respectables. En aquesta qüestió, també s’ha demostrat que el consentiment, que ara és el bessó normatiu, ha permès una condemna. És un avançament. A més, el nostre sistema és garantista i permet que es recorri. Dit això, estam interpel·lades per la víctima, i és important que la Llei de garantia integral de la llibertat sexual identifiqui les violències sexuals que no ho estaven i acompanyi les víctimes, fins i tot abans que interposin una denúncia.

Alves s’ha beneficiat de les forquilles de penes que tenia la llei del ‘només sí és sí’, abans que el PSOE i el PP pactassin apujar la pena mínima de l’agressió sexual de quatre anys a sis. Caldrà fer més retocs a aquesta norma?

— S’han de respectar els recorreguts per tenir elements de valoració. Hi va haver un error del govern pel qual va demanar disculpes el president, i es va rectificar amb la col·laboració del PP, cosa que s’ha de reconèixer i agrair. Hi haurà revisions? En aquest moment no n’estam pendents. Però es poden produir modificacions si la realitat ho aconsella, en aquesta norma i a qualsevol altra.

El fet que el consentiment sigui el concepte sobre el qual gira la llei suposa un canvi de paradigma. No s’hauria de fer més pedagogia amb la ciutadania?

— Cal mantenir la conscienciació i la sensibilització. La transformació social no té data de caducitat ni es planifica per mesos i anys. Els nous drets adquirits i els nous àmbits d’intervenció requereixen contínues revisions i la feina de sensibilització s’ha de fer a totes les esferes de la societat. Les coses no canvien perquè existeixi un concepte nou en una llei, sinó a través de l’activitat constant des de tots els àmbits. Això sí, que el nostre marc jurídic ho prevegi és una millora substantiva.

Les víctimes de violència masclista varen augmentar un 10% el 2023, segons les dades del Poder Judicial. Aquesta setmana hi ha hagut quatre assassinats. Què està fallant per mantenir aquestes xifres?

— Des de 2003, l’evolució és cap a baix, però és una serra amb alts i baixos. La tendència a la baixa és al voltant del 20%. Però una sola víctima a l’any ja ens ha de fer estar en alerta davant d’una situació insuportable, i no la podem valorar només des d’una minva a la serra. La societat ha fracassat? Sense dubte. El sistema té aspectes que s’han de millorar, però imaginem què passaria si no hi hagués aquestes cobertures. Tenim milers de dones vigilades i acompanyades.

El cas Koldo ha esquitxat el Govern de Francina Armengol. Com veis aquesta situació?

— Em sembla un cas deplorable. A més a més, s’utilitza per intentar desestabilitzar l’acció del conjunt del govern. Això és previsible. Una altra cosa és que s’aconsegueixi. La reacció ha estat contundent i immediata, però m’agradaria que això no hagués passat, com a membre del partit i com a ciutadana. Desafortunadament, ha quedat demostrat que els mecanismes que tenim encara permeten que es produeixin casos d’aquesta classe i que hi hagi permeabilitat per a aquests perfils.

La presidenta del Congrés ha estat enmig de la polèmica per les derivades del cas a les Balears.

— La meva pregunta és: la presidenta del Congrés i expresidenta del Govern balear o algun membre del seu Executiu formen part d’aquest procés d’investigació? Són als papers? En tenim cap indici clar? No, aquesta és la resposta.

Vàreu ser batlessa de Palma. Com veis que hi hagi un govern municipal amb una influència tan gran de l’extrema dreta?

— Amb molta tristor. De vegades em deman si no és una broma, però la cosa és seriosa. També crec que és important que la societat ho conegui, ho respiri i ho visqui perquè se n’adoni. Això és una batalla cultural que hem d’intentar guanyar pel bé de la convivència i dels drets humans.