Miquel Buch: “El més fàcil seria dir que me'n vaig a casa, però em quedo per responsabilitat”

BarcelonaMiquel Buch (Premià de Mar, 1975) arriba a l’ARA abans de l’hora convinguda i sense semblar afectat per l’enorme pressió que suporta aquests dies.

¿Creu que la sentència ha passat a un segon terme i ara es parla més de l’actuació policial?

Crec que és un error perquè estem comprant el relat que li interessa a l’estat espanyol, que ara diu que tenim un problema de violència. Malauradament, el debat polític, el debat públic, ha sigut més sobre la violència, sobre els enfrontaments, i no sobre aquests centenars de milers de persones que s’han mobilitzat. Nosaltres les tenim comptades. Estem molt per sobre de les 2.000 mobilitzacions contra la sentència, que han mogut més de dos milions de persones. I això està quedant molt tapat pels aldarulls provocats per grups minoritaris violents que, en cap cas, haurien de ser la notícia.

¿S’ha sorprès del grau de violència que s’ha vist al carrer?

M’he sorprès quan els comandaments de Mossos d’Esquadra m’han explicat quina era la situació i com es trobaven més de 200 fogueres simultàniament enceses a Barcelona. Hi havia una organització, hi havia una preparació i, davant dels enfrontaments, doncs sí, també transmeten que hi havia molta violència. Ens hem trobat que havien llançat un còctel Molotov a dins d’una furgoneta dels Mossos que havia sigut oberta, hem vist com han tirat àcid contra els agents, fins i tot una persona llançant pirotècnia contra un helicòpter, amb la desgràcia que hauria suposat per a les persones que vivien a la zona.

¿Hi havia la sensació que estaven sobrepassats en algun moment? Ho dic perquè, al final, s’ha requerit l’ajuda de la Policia Nacional.

El cos de Mossos d’Esquadra té un dèficit de 2.000 agents i, per tant, es va plantejar un dispositiu en el qual la Policia Nacional havia de protegir les estructures estratègiques de l’estat espanyol. A partir d’aquí, a causa d’aquests moviments que hem tingut, la Policia Nacional ha hagut d’actuar als carrers de Barcelona.

Hi ha almenys 15 actuacions dels Mossos que hauran de ser investigades. ¿En quin punt es troben?

Ara estem amb una auditoria on es valorarà tot: les decisions dels comandaments, l’actuació dels agents, el material que s’ha utilitzat, les decisions estratègiques que s’han pres... Un cos policial seriós el que fa és autoavaluar-se amb visió crítica per ser millors. I aquestes quinze actuacions concretes són molt flagrants i ja veurem si acaben amb expedient o sanció.

La majoria d’actuacions sota sospita estan protagonitzades per la Brimo, els antiavalots. ¿Hi ha un problema estructural amb la Brimo?

Bé, el que està clar és que en aquest país, quan la policia actua en qüestió d’ordre públic, ens incomoda molt a tots, no ens agrada. Altres països potser hi estan més acostumats: hem pogut veure l’actuació de la policia francesa davant dels armilles grogues i ha sigut molt més dura i violenta, i potser allà no hi ha hagut tanta crítica. El que també està clar és que tu no pots tenir la seguretat integral d’un país si no tens una divisió o una part que es dediqui a l’ordre públic. Igual com tampoc no et pots plantejar ser una estat independent sense tenir la seguretat.

¿Hi ha diferència entre l’actuació dels Mossos i la Policia Nacional en qüestions d’ordre públic?

Els protocols són diferents, i la formació i les eines també; per tant, s’actua diferent. En tot cas, el meu objectiu és arribar a l’excel·lència.

Deia fa un moment que no hi hauria un estat independent sense policia. ¿Creu que s’ha instal·lat un discurs una mica de comoditat o de falta de dir les coses de manera clara a l’opinió pública?

Des del primer dia a la conselleria, cito una frase que té el president Pujol: “Voler o no voler tenir competències sobre l’ordre públic, i sobre aquesta necessitat bàsica dels ciutadans que és la seva seguretat, és un indicador clar de si realment es vol tenir autogovern i responsabilitat política”. Doncs miri, si es vol tenir autogovern hi ha coses que, segurament, generen moltes contradiccions internes, però que, si és pel bé comú, les has de fer. Aquest país ha demostrat que vol tenir autogovern i responsabilitat política. ¿I això què vol dir? Doncs que potser és una feina que et pot incomodar més o menys, però que és absolutament necessària fer-la.

¿Però aquesta feina, fins i tot, incomoda el president de la Generalitat?

No, jo aquí no hi vull entrar. El president sap perfectament que aquest país necessita la seva seguretat, i sap que el cos de Mossos d’Esquadra és absolutament necessari.

¿Vostè avui compta amb el suport del president de la Generalitat?

Sí, per descomptat. I tampoc cal que m’ho digui cada dia.

¿En algun moment ha pensat en dimitir?

Ja portem tres setmanes i el cap dona moltes voltes, però és el que li deia, hi ha un tema de responsabilitat política. A partir d’aquí, vostès podran jutjar si em vaig equivocar o no, si ho vaig fer bé o no, però jo tinc la consciència tranquil·la que hem tirat endavant un dispositiu extremadament complicat. Soc conscient que en algun moment ens hem equivocat, com tots, i també que tinc la confiança absoluta que el cos de Mossos d’Esquadra, davant dels possibles errors, els corregirà.

¿No s’ha sentit objecte d’una mena de pim-pam-pum polític?

Segurament seria molt més fàcil ara mateix agafar i dir que me’n vaig cap a casa i així estic molt més tranquil i podré dormir més hores i estar més per la meva família, però precisament no ho faig, això, em quedo per responsabilitat.

Dins del seu propi partit, Roger Español, que és el candidat al Senat, ha demanat la seva dimissió.

Sí, però Roger Español no forma part del meu partit. En Roger Español és un candidat independent, que se l’ha escollit per ser aquí i ja està, res més.

¿I per part dels socis d’ERC s’ha sentit acompanyat?

Doncs ho torno a dir, han fet tots els papers de l’auca: n’hi ha que han dit que sí, n’hi ha que han dit que no, però és que tothom intenta fer el joc electoral. Jo crec que el problema real és que n’hi ha alguns que no volen donar la cara perquè no han proposat cap pas a seguir, cap nova etapa a partir de la sentència, i han tingut molts mesos per preparar-la, i els partits independentistes no van fer la feina. Jo em considero un d’ells, però els partits no han respost, aquesta és la veritat.

¿L’esclat de violència respon a aquesta frustració, també?

No, en cap cas. La frustració s’ha manifestat amb cinc marxes i en les més de 2.000 mobilitzacions que li deia. No comprem el relat de l’estat espanyol dient: “És que són independentistes, els independentistes són violents”. No és cert.

Per tant, ¿han sigut desbordats?

Jo no he estat en les negociacions, però constato que aquí hi ha hagut una sentència de cent anys per a persones que van posar unes urnes, que els partits independentistes les estaven defensant, fins i tot les exigien, perquè n’hi havia que les van exigir, aquestes urnes...

¿La CUP, per exemple?

Qui sigui. Alguns les van exigir, no els va passar factura i, ara, potser estan més preocupats per les eleccions del 10-N. Si vostè parla de la CUP, doncs miri, la CUP es presenta per primera vegada a la història a unes eleccions a Espanya, que també no deixa de ser una contradicció. Exigeixo que es deixi de banda segons quins partidismes i es pensi més en el bé comú.

¿Els Mossos estan investigant el Tsunami Democràtic?

No. Bé, no em consta, però quan els Mossos d’Esquadra actuen com a policia judicial, no informen el polític d’allò que estan fent. I és obvi. Per tant, no li puc ni confirmar ni desmentir que hi hagi hagut algun jutge que hagi ordenat fer una investigació. Pel que hem vist, per això, comptem que aquesta investigació es porta des de l’estat espanyol.

¿Però vostè considera que el Tsunami Democràtic hauria de ser objecte d’investigació criminal?

Jo no m’he de manifestar ni a favor ni en contra. Ara, el que li dic és que hi ha moltes entitats en aquest país que fan una feina similar al Tsunami i no se’ls acusa de cap altre delicte.

Qui eren els grups dels aldarulls més violents? ¿Hi ha infiltrats?

Si parlem d’infiltrats en la terminologia de persones que no representen el moviment pacífic, cívic -i en ocasions festiu- que hi ha hagut durant dos anys, per descomptat que hi ha infiltrats.

¿I quan algú respon: “No són infiltrats, són els nostres fills”?

Entre les 2.000 o 3.000 persones que hi havia a Urquinaona hi pot haver de tot. Gent jove que potser ha dit: “Escolta’m, ho vau intentar vosaltres, o aquesta generació, i creiem que ha d’anar per un altre camí”. Potser, també, hi ha altres persones que venen a veure què passa i a apuntar-se a la festa, per entendre’ns. El que està clar és que hi ha un grup organitzat, que és el que genera, prepara i té estudiat com actuar.

¿Creu que el moviment independentista, en el seu conjunt, ha estat prou contundent desmarcant-se de la violència? Elisenda Paluzie va dir que els aldarulls donaven projecció internacional al Procés.

Si algú ho ha pensat, crec que està equivocat, perquè veure més de 200 fogueres a Barcelona, que hi havia veïns que patien per casa seva, crec que no és el camí, i, si més no, no és el país que jo vull, o no és el projecte o el procés que demano per a la independència. Crec que si ara això gira a l’entorn de la violència perdrem i el relat el guanyarà l’estat espanyol, que és el que li interessa, repeteixo, al Partit Popular, a Vox, a Ciutadans o al PSOE mateix.

Demà dilluns venen el rei i la seva filla, l’hereva de la Corona. Quina projecció fan del que pugui passar?

És una visita que, previsiblement, generarà gent manifestant-se, i, per tant, s’haurà de garantir la seguretat de tots, tant si es manifesten a favor com si ho fan en contra. Per tant, preveiem que serà un dispositiu no senzill, però que el cos de Mossos d’Esquadra, com sempre, el tindrà preparat, i, com sempre, farà l’avaluació a posteriori.

¿Vostè creu que cremar contenidors és terrorisme?

No. No, i crec que es banalitza el concepte terrorisme. Cremar contenidors és una cosa amb la qual no estic d’acord, hi estic totalment en contra, però no és terrorisme.

¿Tenen alguna instrucció de l’Ajuntament de Barcelona sobre l’acampada a la plaça Universitat?

No, no em consta cap instrucció.

Però si hi ha l’ordre de l’Ajuntament de desallotjar-la, ¿els Mossos procediran a fer-ho?

Vam quedar que seria una comunicació que tindria l’alcaldessa directament amb el president, i allà és on es decidirà. És una ocupació de via pública i el responsable de la via pública és l’Ajuntament.

¿Considera que aquesta ocupació no es pot mantenir sine die?

No, jo aquí no hi entro. L’Ajuntament va decidir no fer res amb els taxis a l’estiu i ara també ho han de valorar ells.