Miquel Ensenyat: “És un plus haver estat batle, fas política de carrer”

PalmaMiquel Ensenyat es presenta a les primàries de MÉS. Ell i l’actual consellera de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago, es disputaran el lideratge del partit. Parlam al despatx del Palau Reial. És una conversa distesa, no hi ha presses.

Per què heu decidit fer la passa?

A l’hora de prendre aquestes decisions sempre hi ha un punt d’inconsciència, i crec que és important. Ja el vaig tenir quan em vaig presentar per al càrrec de batle a Esporles. Si m’ho hagués pensat molt, no hauria estat batle ni president del Consell, ni ara candidat. Venc del món de l’esplai i sempre he recomanat a la gent, quan es queixa d’alguna cosa que no li agrada, que es comprometi amb el seu poble, amb el seu barri, amb una entitat. Ara em toca a mi prendre la medicina que he receptat.

Per què ara?

El dia a dia no ens deixa veure la transcendència del moment històric que vivim: aquest ressorgiment de l’extrema dreta, aquesta polèmica al voltant de la llengua. En una comunitat en què es parlen dues llengües, ara sembla un drama haver d’exigir al personal de l’Administració Pública que les conegui, i això passa a la sanitat. Una cosa tan òbvia i de sentit comú ara és un drama. Aquest corrent neoliberal que s’intenta imposar, que vol reduir al no-res les administracions públiques; aquest procés de recentralització de l’Estat, de minvament de la qualitat de vida i, per tant, també dels drets que ens ha costat dècades aconseguir, i estic parlant de drets laborals i socials; parl d’educació, de sanitat... tot això està en joc. No ens enfrontarem a unes eleccions normals, entre cometes. A més, el fet de fer-les coincidir amb les europees, a nosaltres, MÉS, ens deixa en una situació de feblesa.

Quan deis que no seran normals a què us referiu? Catalunya pesa molt?

No només Catalunya ha pesat molt. A nosaltres, l’aplicació del 155 ens afecta quan es qüestionen el sistema educatiu i la presència del català com a llengua vehicular dins l’Administració Pública. Ens trobam en una situació de perill.

El PP defensa que a Catalunya hi hagi una escola en castellà a cada municipi.

Això arribarà aquí?

Ens vindrà de rebot, i tant que sí. Tenim un referent a la passada legislatura i encara no s’havien contextualitzat les coses com s’han contextualitzat ara. Avui dia, el PP i Ciutadans es disputen un electorat i miren qui és més espanyolista de tots dos. N’hi ha prou de veure les declaracions que ha fet darrerament Company, que no rasquen bolla, per l’amor de Déu! Sembla que ens hem begut el seny. Ara tot és un drama quan, fins avui, vivíem en una situació d’una certa normalitat. Són polèmiques que haurien d’estar superadíssimes i, desgraciadament, no hi estan i, a més, hi ha un interès per ressuscitar -les. Català no és mallorquí i mallorquí no és català són unes polèmiques totalment doiudes i uns debats totalment estèrils, tot i que responen al principi bàsic de ‘divideix i guanyaràs’.

Tornant al ‘divideix i guanyaràs’, no seria millor un candidat de consens?

Que hi hagi primàries és una oportunitat, evidentment, si es viuen des d’un esperit totalment constructiu. No és una qüestió de noms, de Fina Santiago o de Miquel Ensenyat, és qüestió de reforçar el projecte de MÉS. En el darrer any, aquest projecte s’ha hagut d’enfrontar a un seguit de circumstàncies que l’han deixat en una posició de feblesa amb vista a les properes eleccions. Però, paradoxalment i paral·lelament, mai no s’havien aconseguit tantes fites des d’aquelles administracions que governam, i és important posar-ho damunt la taula: podem parlar del parc natural del Trenc, el parc natural de l’Albufera, la renda social garantida, etc., a escala del Consell de Mallorca o el túnel de Sóller mateix. Podem treure pit pel que hem fet i crec que aquestes primàries poden servir per animar i tornar a entusiasmar la gent, especialment la nostra gent. Unes primàries aporten alegria, i jo també crec que es tracta d’això, que hi hagi un poc d’alegria. Però que no es visqui com una confrontació perquè no ho és, atès que, ideològicament, les diferències que hi pot haver entre na Fina i jo són mínimes. Es tracta de cohesionar, consolidar i reforçar aquest projecte que és MÉS.

Em pos a la pell d’un militant de MÉS. Per què he de votar Miquel Ensenyat i no Fina Santiago?

Això ho has de decidir tu, amb total llibertat.

No sou vós, que us heu de vendre?

Tant Fina com jo som gent que tenim amb el cul pelat, és a dir, que no hem de demostrar què sabem fer i d’on venim. Fina ha estat consellera de Benestar Social dues vegades i ha aconseguit fites importantíssimes. És una gran dona i una gran política. I jo he estat deu anys batle d’Esporles, i hauré estat quatre anys president del Consell en el moment de les eleccions. Ambdós tenim una trajectòria important, parlam més de perfils, de capacitats d’arribar a la gent i de generar il·lusió. Sigui quin sigui el resultat, entenc que això ha de ser l’objectiu fonamental del procés.

Santiago anava de segona de Barceló. Hi hauria d’haver una renovació dins l’àmbit d’Iniciativa?

A vegades pot parèixer que hi ha tensions entre Iniciativa i el PSM i jo crec que això està més que superat. Som en un moment en què els partits, Iniciativa i PSM, han de desaparèixer. MÉS és un projecte obert, plural, que aspira a una majoria social progressista.

Però, i el fet que es presenti Fina?

Està molt bé que es presenti Fina, i jo també, pel fet d’haver estat batle. També és vera que n’hi haurà que em diran que ella era consellera.

Haver estat batle és un plus?

És un plus molt important haver estat batle perquè fas política directa, de carrer, de cafè i de proximitat, i aquesta política és la bona perquè tens una entrada constant, un pols constant amb la gent i el carrer. La gent et cerca i et troba, i si no et troben a l’Ajuntament, et troben al cafè, i si no, venen a ca teva. Aquesta política de proximitat és la gran escola de la política. És la que et permet poder parlar un llenguatge amb el qual la gent t’entén i, en política, moltes vegades és difícil. I és una cosa bona que jo també tenc; quan parl la gent m’entén perquè parl un llenguatge planer. Moltes vegades, l’esquerra parla per la gent que ha passat per la universitat i, desgraciadament, en aquest país, la majoria de la gent no ha passat per la universitat, i convé fer intel·ligible el missatge perquè arribi a la majoria.

Fa una estona parlàveu de la fusió d’Iniciativa i el PSM. I Esquerra?

Esquerra és la gran assignatura pendent. S’inclourà a la candidatura. De fet, anàrem plegats a les llistes del Consell i del Parlament. I en diferents pobles hem aconseguit forjar projectes d’esquerres obertes que funcionen molt bé. És el cas de Bunyola, Manacor i Pollença. En el moment actual s’exigeix un ampli consens social. Els deu anys que he estat batle a Esporles, ho he estat per dues candidatures, PAS i MÉS. PAS és la idea de MÉS. Jo sempre dic que MÉS va néixer a Esporles, perquè és un grup ampli de gent inquieta que vol fer feina i es vol comprometre amb el seu poble, uns de primera línia, uns de segona i uns altres de tercera. Aquesta és la idea: un projecte ampli, plural, de gent que vol construir un país.

Fareu una candidatura seguint la línia de Puigdemont?

Què?

Va integrar molts independents?

Bé, Catalunya és una altra història. A Mallorca, sobretot, el que s’ha de treballar és la cohesió social. Sempre record que, quan vaig anar a Roma a inaugurar una exposició sobre Ramon Llull al palau de la Conselleria, vàrem visitar l’església de Santiago de Montserrato, en què hi ha un quadre dins una capella que mostra Sant Ramon de Penyafort arribant a Barcelona, per una acció miraculosa que se li atribueix. Va anar de Mallorca fins a Barcelona damunt una post utilitzant el seu gaiato i la seva capa de dominic. Aleshores, el capellà, que ens va fer la visita guiada a l’església, ens va contar que en aquell moment els mallorquins es barallaven i que el rei Jaume I va enviar Ramon de Penyafort a posar ordre a Mallorca. Per primera vegada en la història, els mallorquins es varen posar d’acord per agafar Ramon de Penyafort i llançar-lo a la mar. Segons la tradició, es va produir un miracle. Evidentment, és una visió històrica, un poc 'sui generis', perquè la història va ser una altra, però vaig pensat tot d’una: Ges! I ja ens ve d’enfora. I si un pensa en la nostra història, els mallorquins sempre hem estat molt confrontants uns i altres: Canamunt i Canavall; cristians vells contra xuetes; Part Forana contra ciutat... sempre hem tingut episodis d’enfrontament. Una de les coses que més em desesperen com a president és veure aquesta fragmentació social, veure com moltíssimes entitats que fan feina en un mateix àmbit no es posen d’acord. Ens falta molta cohesió com a poble, a Mallorca. La meva candidatura pot contribuir a aquesta cohesió social. El meu discurs sempre ha cercat més la conciliació que la confrontació.

Us veis com a president del Govern?

He estat deu anys batle i quatre president del Consell, no crec que hi hagi gaire diferència, tampoc. Allò difícil és haver estat deu anys batle.

Hi ha una diferència en la confrontació. Sempre parlam d’Illes Balears però mai no hi ha hagut una cohesió real.

Bé, les Illes són això: illes. Cadascuna és diferent i, precisament, tenim un marc de referència, que és l’Estatut d’Autonomia. Ens hem d’entendre com una federació de realitats diferents, plural, però que caminen juntes amb uns mateixos objectius. Cada illa ha de tenir el seu consell, que és el vertader govern de les Illes, i el Govern ha de coordinar aquesta realitat plural i federal. Cada illa ha de tenir la seva sobirania.

Aquí hi haurà una altra confrontació amb l’Estat?

Sí, aquesta recentralització de l’Estat de què parlàvem. Tenim el gran avantatge que som illes, moltes vegades és un inconvenient però ara és un avantatge perquè molts aspectes s’han de gestionar des d’aquí i és on hem de fer un front comú totes les forces progressistes.